Per què Bèlgica s’ha convertit en un objectiu terrorista?

Bèlgica viu un malson i no sap com escapar-se'n. El país que fa tot just dos anys vivia gairebé aliè a les mesures de seguretat habituals a altres Estats –entre ells Espanya– s'ha convertit en un dels principals escenaris del terrorisme a Europa. Quatre dies després de rebre amb alleujament la detenció de Salah Abdeslam, artífex dels atemptats del 13-N a París, el terror colpeja de nou Brussel·les amb un atemptat amb unes conseqüències que en aquests moments són encara difícils d'anticipar.

L'atemptat del museu jueu de Brussel·les, el maig del 2014, va fer saltar la primera alarma. Llavors les autoritats belgues van descobrir que la capital d'Europa era objectiu terrorista i la seguretat va començar a reforçar-se en llocs estratègics. Però els atacs, perpetrats llavors per un gihadista francès, van distar de ser un episodi aïllat.

Arran d'aquest episodi, Bèlgica va descobrir, amb estupefacció, que era el país comunitari més afectat per un fenomen nou: el dels anomenats combatents estrangers, joves amb nacionalitat europea que abandonaven el seu entorn per unir-se a la guerra siriana. Amb gairebé 500 persones que en algun moment han viatjat a l'Iraq o a Síria, el país, d'11,2 milions d'habitants, era el que més gihadistes per càpita registrava a Europa.

La presència de nuclis radicalitzats al país no era del tot nova ni exclusiva de Brussel·les. El setembre del 2014, la justícia d'Anvers va fer un macrojudici contra 46 fundadors i membres de Sharia4Belgium, una organització terrorista responsable de reclutar i ensinistrar aquests joves que s'enrolaven en un conflicte en principi aliè a la seva quotidianitat com era el sirià.

Però lluny de reduir l'amenaça, els problemes es van multiplicar a partir d'aquell moment.

El moment àlgid d'aquesta enorme incidència terrorista a Brussel·les es va mostrar amb tota la seva cruesa en els atemptats del 13-N, que van provocar la mort de 130 persones a París. Molt ràpidament la investigació va demostrar que aquests atacs s'havien forjat en bona mesura a Brussel·les, orquestrats per joves europeus d'origen musulmà.

L'epicentre apuntava a un barri de forta concentració àrab que des de llavors va adquirir rellevància internacional. Es tracta de Molenbeek, el cau on Abdeslam es va radicalitzar i on va ser finalment arrestat divendres passat. Aquest districte, a pocs minuts del centre històric de Brussel·les, ha mostrat alguna connexió amb bona part dels atemptats que han colpejat Europa en els últims anys, inclòs l'11-M de Madrid.

A partir dels atemptats de París, Brussel·les va descobrir que també era objectiu directe d'una massacre similar a la de la capital francesa. Els indicis que alguna cosa similar s'estava forjant van portar les autoritats belgues a prendre una decisió inèdita el desembre passat: el tancament preventiu, durant diversos dies, del metro, les escoles, els centres comercials, les instal·lacions esportives i altres llocs públics.

El que llavors no va passar s'ha produït, amb especial virulència, aquest dimarts. La gran paradoxa –i motiu d'alarma per a les autoritats belgues– és que els atacs han afectat els dos nuclis més vigilats de la capital belga des del 13-N: l'aeroport de Zaventem, el principal del país i un dels de més trànsit d'Europa, i la zona on se situen les principals institucions comunitàries, coneguda com Schuman.

Tots aquests organismes (la Comissió Europea, el Consell Europeu, l'Eurocambra, el servei diplomàtic…) tenen dispositius de seguretat incrementats, inclosa la presència de militars a les instal·lacions. El mateix passa amb les dues parades de metro: Maelbeek (la que ha sofert l'explosió també aquest dimarts) i Schuman.

Les autoritats belgues tindran dificultats per treure's l'estigma –justificat o no– que les persegueix des dels atacs de París: que la capital belga constitueix un autèntic bressol del gihadisme. I que aquesta amenaça terrorista ha arrelat en bona mesura a l'esquena dels serveis d'intel·ligència del país.

Un alt càrrec de la lluita antiterrorista europea considera infundades les acusacions i afegeix que Bèlgica comunica a altres països –principalment a França– molta informació lligada al terrorisme. Tot i així, han estat precisament les autoritats franceses les que han subratllat que la captura d'Abdeslam ha tingut molt a veure amb la implicació directa de la seva policia en la investigació belga dels atemptats del 13-N.

Aquest enorme desplegament no ha aconseguit evitar el que a Bèlgica es considera ja “el dia més negre del país des de la Segona Guerra Mundial”.