FC Barcelona-Atlètic, duel de líders al Camp Nou

A Cerro del Espino s'hi va a suar. Si es fa amb un somriure a la cara, millor que millor perquè això significa que no només s'ha assimilat sinó que es gaudeix de la teoria que no es negocia amb l'esforç. És la cultura del Cholo Simeone, que concep el futbol com un exercici d'esforç en què l'important és guanyar. I funciona perquè el seu equip té equilibri en atac i en defensa, les dues fases del joc. Però sobretot, aquesta temporada, té un forrellat a la porteria que és ben difícil de perforar. A la ciutat esportiva del Barça, encara que també es treballa perquè Luis Enrique s'inclina per aquesta il·lustració del futbol, sembla lògic que els somriures acompanyin el joc alegre de l'equip. També hi ha equilibri, però la tesi passa per tenir la pilota el més allunyada possible de casa, per la qual cosa l'atac és primordial. Així, dissabte a la tarda juga l'Atlètic de Madrid, l'equip que menys gols encaixa (8 a la Lliga), contra el Barça, el segon que més en celebra (52 pels 58 del Madrid, líder en l'estadística).

Luis Enrique entén que el seu equip ha de portar la pilota fins als tres mosqueters (Messi, Luis Suárez i Neymar), que tiren d'imaginació i art per resoldre les malifetes. Bé a la contra; bé amb joc de posició i possessió. “A can Barça els mitjos sempre han tingut una gran importància. El que passa és que la pilota ha d'arribar als davanters perquè sabem que ells crearan ocasions i marcar. No em sembla una mala idea, no?”, explica Piqué. “Amb ells tot és més fàcil”, abunda Iniesta. I Hristo Stóitxkov, exjugador blaugrana, intercedeix: “Els tres són uns fenomens i qualsevol entrenador els tindria al seu equip amb els ulls tancats. Però l'èxit ve donat perquè el Barça fa molts anys que juga amb el 4-3-3. I des del Johan sempre s'ha mantingut la possessió perquè tot l'equip hi participi i a dalt s'acabi la jugada”.

I ho fan de meravella perquè el FC Barcelona, encara que és el segon equip que més rematades fa (329 per les 418 del Madrid, líder en l'estadística i lluny del tercer, un Atlètic que es queda en 273), és el que té més bona punteria perquè aconsegueix un 15,6% d'efectivitat en les rematades (pel 14,2% de l'Eibar i Vila-real, i el 13,7% del Madrid). “Però no només marquen”, explica Stóitxkov; “sinó que a més són els primers a defensar per obligar el rival a tirar pilotades o fins i tot per robar i definir a la contra”. Encara que contra l'Atlètic serà d'allò més complicat. “És un equip que defensa molt bé i domina tots els entramats de l'exercici. I aquest any fa coses diferents perquè pressiona més amunt de l'habitual. Està molt treballat, però ja no ens sorprèn”, convé Luis Enrique. Tan efectiu és l'equip matalasser que ha deixat la porteria a zero en 14 partits de la Lliga (66,7% de les ocasions). “El míster va posar èmfasi en aquest sentit des de la pretemporada”, apunta Giménez. “I quan fas un gol saps que tens moltes possibilitats de guanyar perquè som un equip molt sòlid, als rivals els costa crear-nos ocasions”, abunda Filipe.

L'obsessió del Cholo

Tot i que els números diuen que el Barça i l'Atlètic han rebut menys xuts que ningú a la Lliga (207 pels 223 del Màlaga, el següent en aquesta sort), la quantitat de gols es divideix en dos a favor de l'equip de Simeone (8 per 16). A l'equip no li ha importat gaire la greu lesió de Tiago, que ha trobat amb el 4-1-4-1 la solució als seus problemes, amb jugadors de contenció a la medul·lar com Saúl, Gabi, Augusto i el més ofensiu Koke. “El Cholo està obsessionat amb els migcampistes perquè va jugar tota la seva vida interior i sap la importància que tenen per restar línies de passada”, revela Kiko Narváez, exdavanter de l'Atlètic. “Sempre vol tenir un jugador fix per davant de la defensa, el cinc argentí o el tercer central. Un guàrdia que vigili el seu veritable mur”, afegeix un altre exmatalasser com Milinko Pantic. “Encara que la fortalesa defensiva de l'Atlètic es basa en què cadascun treballa i sap el que ha de fer i ho fa molt bé”, intervé un altre exjugador del Manzanares, José Francisco Molina. I, com a porter que va ser, puntualitza: “En última instància apareix Oblak, que para i evita gols”. S'hi suma Kiko: “És sorprenent”. I remata Pantic: “Sí, sí, és un espectacle”. Per ells hi ha un futbolista clau, un central que dirigeix el galliner. “Godín és la prolongació de Simeone al camp i és un dels cinc millors del món en el seu lloc. Si està bé, la defensa està molt bé”, convé Pantic. “És el gran general, l'autèntic líder que fa pujar o baixar la línia de pressió”, postil·la Kiko.

Es juga al Camp Nou un duel de líders, un envit entre dos conjunts amb idees dispars i idèntica finalitat. “És l'equip que juga més bé ofensivament contra el que defensa més bé”, resol Molina. “No hi ha debat que l'equip amb més potencial en atac és el Barça; i que no hi ha cap equip més solidari que l'Atlètic perquè el doble pivot comença ja amb els dos davanters”, es posiciona Kiko. “El Barça pot de vegades no estar content amb la seva defensa, però a dalt ho compensa tot perquè si en reben cinc, en marquen sis”, aprofundeix Pantic; “l'ideal seria defensa de l'Atlètic i atac del FC Barcelona. Seria el desig de tots els entrenadors”. Stóitxkov amplia: “Són dos equips guanyadors. Cadascun treballa bé el seu potencial i depenen del seu orgull”. I Kiko tanca: “Es pot ser campió amb 100 gols a favor o amb 16 en contra”.