Messi sobreviu al derbi i el Barça repeteix triomf a Cornellà

El tercer lliurament del derbi ha quedat molt esbravat, gens emotiu, groller en els fons de la graderia i innocu a la pista, condicionat pel marcador del Camp Nou (4-1). L’afició de Cornellà-el Prat s’ha acarnissat amb Piqué, protegit a la banqueta, i amb l'àrbitre Fernández Borbalán. Ni s’ha omplert el camp, ni ningú ha intimidat el FC Barcelona en un succedani de partit que només ha valgut la pena per Messi. L’Espanyol només ha aconseguit que el 10 s'enfadés després de ser repetidament voltejat per Álvaro. Encara que hi ha hagut unes quantes entrades lletges i desagradables, no s’ha arribat a les mans ni a la brega que hi va haver a casa del Barça.

A falta d’ambient i també de partit, la funció ha quedat a costa de les intervencions de Messi i Caicedo, negat fins a tres vegades per Ter Stegen, i pel serial de pancartes esteses per la Curva: “Pau, el teu peu ens marca el camí”, es llegia en una; “Shakira és de tots”, en una altra; “Luis Suárez, que borda i mossega”, en una tercera. Tampoc Messi ha escapat de la ira dels blanc-i-blaus, que li han recordat els seus problemes amb Hisenda. El 10 ha fet com si no se n'assabentés, sempre excel·lent, amb la pilota i sense, amb ganes de jugar els partits difícils i els sobrers, com el d'aquest dimecres contra l’Espanyol.

Encara sort que hi havia Messi. No es tracta de menysprear cap futbolista, i encara menys Aleix Vidal i Arda Turan, que busquen el seu lloc al Barça, ahir des dels extrems, i també cal ser respectuosos amb el planter de l’Espanyol, fins i tot quan actua Ciani, de qui no teníem notícies des del dia en què Cristiano Ronaldo va marcar cinc gols a Cornellà-el Prat. Passa que els dos entrenadors no només van encaixar-se la mà per rebaixar la tensió del derbi, sinó que van haver de convenir una treva a la pista i van disposar dues formacions lleugeres, res a veure amb l'anada de la Copa ni amb la Lliga.

Amb Luis Suárez ja sancionat, no han jugat Busquets, ni Neymar ni tampoc Piqué, tres de les icones culers que es disputen amb els pericos, ni tampoc Pau López, el porter que defensa la samarreta, l'escut, la història i també la porteria de l’Espanyol, fins i tot quan trepitja Messi, com al Camp Nou. L'emoció l’ha posat el 10. S’ha situat com a connexió de mitja punta, un lloc estrany en el solfeig de l'ortodox Barça: 4-3-3. Luis Enrique ha disposat només de dos mitjos, Sergi Roberto i Rakitic, ha obert el camp amb Aleix i Arda i en punta ha deixat Munir. Fins a deu futbolistes al servei de Leo.

L'equip s’ha sentit estrany amb el sorprenent 4-2-1-3. Als jugadors, els ha semblat un número de telèfon, que diria Menotti. El Barça no sabia com jugar, es perdia al camp, sense mecànica de joc ni automatismes, irreconeixible per als seus i per als estranys, abandonat a les accions individuals, sotmesos els jugadors a escarnis com el xut que Asensio ha tirat a Arda. Més ben situat, l’Espanyol pressionava prop de l'àrea de Marc ter Stegen i es tancava de pressa amb una bona defensa d'ajudes per engabiar Messi. Els espanyolistes no han pogut amb el 10.

Malgrat que quequejava amb la pilota, el Barça no patia en defensa, perquè el poder ofensiu és molt limitat a l’Espanyol, molt rebaixat a la pissarra per Galca. El partit resultava tan pobre que fins i tot ha permès que Munir marqués un gol després que l’Espanyol es quedés paralitzat per entendre que l'àrbitre li havia negat un penal de Rakitic a Salva Sevilla. Els blanc-i-blaus converteixen cada intervenció arbitral en un greuge com si es pogués jugar a futbol sense col·legiats, i més contra equips com el Barça.

No ha semblat falta i el contraatac del Barça ha permès que Messi es lluís. Les acceleracions de l'argentí, amb tres davanters davant seu, han desmuntat l’Espanyol. Els defenses només han pogut abatre’l de mala manera, amb els braços i les cames, desballestats els blanc-i-blaus a les dues àrees, també a la seva per Ter Stegen. El porter ha respost amb una aturada prodigiosa, com si portés un escut de guerrer al braç, a un xut de Caicedo, després d'un frec a frec i que l'equatorià copegés el meta del Barça.

No hi havia lloc al camp per a un mig centre com Sergi Roberto, incòmode i superat, i en canvi Rakitic galopava a gust, més acostumat a doble pivot, i Messi s'exhibia mentre Munir tornava a marcar. Les bones jugades han estat poques, totes protagonitzades pel 10, després que el partit empitjorés a mesura que passava el temps i Ter Stegen hagués avorrit Caicedo. No hi ha hagut més interès que el de seguir mirant Messi, que ha aguantat amb peu ferm fins que l'àrbitre ha xiulat el final i ha certificat la classificació del Barça.