_
_
_
_
_

Platini es rendeix i renuncia a presidir la FIFA

L’inhabilitat mandatari de la UEFA pretén, no obstant això, continuar a la butaca de la confederació europea

Alejandro Prado
Michel Platini, el 2013.
Michel Platini, el 2013.Sang Tan (AP)

Michel Platini es rendeix. El suspès president de la UEFA renuncia a la seva pretensió d'aconseguir la butaca de màxim mandatari de la FIFA, l'organisme més important del futbol mundial. Així ho va anunciar ahir, amb prou feines tres setmanes després d'afirmar que aniria fins al final i recorreria la seva sanció al Tribunal d'Arbitratge Esportiu (TAS). “Retiro la meva candidatura. No puc més. No tinc ni el temps ni els mitjans per anar a veure els votants, trobar-me amb la gent i lluitar amb els altres”, va comunicar Platini, de 60 anys, a través del diari esportiu francès L’Équipe, on també va anunciar que vol centrar-se en la seva defensa per les acusacions de corrupció.

Más información
La FIFA suspèn vuit anys Blatter i Platini

Malgrat el pas a un costat, l'exjugador es planteja continuar plantant cara a la FIFA i la seva intenció és seguir al capdavant de la UEFA. La justificació d'aquest desafiament ve perquè l'organisme del futbol europeu no pertany a la FIFA, que té potestat sobre les federacions de cada país, però no sobre les confederacions continentals.

El passat 21 de desembre el Comitè d'Ètica de la FIFA va confirmar la inhabilitació de Joseph Blatter i Michel Platini durant vuit anys, cosa que impedia al francès presentar-se a les eleccions a la presidència de l'organisme del futbol mundial el proper 26 de febrer. El motiu del càstig esmentat és un suposat pagament irregular d'1,8 milions d'euros que Platini va rebre de la FIFA per un treball exercit entre el 1999 i el 2002. Segons el Comitè d'Ètica, ni Blatter ni Platini van poder demostrar que l'operació “tenia una base legal” i l'acord oral que tenien els dos dirigents “no és convincent”.

Platini sempre va defensar la seva honradesa i innocència i va qualificar la decisió del comitè de “mascarada”, a més de regalar adjectius com “patètic” a l'organisme que l'apartava de la seva màxima aspiració. “Jo lluitaré contra aquesta injustícia de tribunal en tribunal, inclosos els ordinaris”, anunciava el francès poc després de conèixer el seu càstig, que podria haver estat pitjor si en la investigació s'hagués provat l'existència de corrupció. Finalment, el Comitè d'Ètica va justificar la seva decisió al·legant que el milionari pagament era “deslleial” i generava “conflicte d'interessos”.

Mentrestant, la cursa electoral segueix el seu curs i un dels candidats a ocupar el poder a la FIFA, el príncep jordà, Ali bin al-Hussein, que ja va competir contra Blatter, es va proclamar “la persona indicada per a aquest càrrec”. Hussein s'enfrontarà el 26 de febrer amb Ebrahim al-Khalifa, Jérome Champagne, Gianni Infantino i Tokyo Sexwale per la presidència de la FIFA.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Alejandro Prado
Redactor en la Mesa de Edición del diario EL PAÍS. Antes prestó sus servicios en la sección de Deportes y fue portadista en la página web. Se licenció en Periodismo en la Universidad Carlos III y se formó como becario en Prisacom.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_