Pedro Sánchez viatja a Lisboa a la recerca de consell

Però António, com ho vas fer? Aquesta serà la gran pregunta de Pedro Sánchez al seu col·lega socialista portuguès, António Costa, a qui visita aquest dijous. Tots dos van perdre les respectives eleccions generals el trimestre passat, tots dos van rebre peticions de dimissió, no obstant això, avui, Costa és el primer ministre de Portugal. Governa amb els comunistes, un partit amb el qual mai han tingut bona relació. En 40 anys mai van tenir el seu suport. En aquesta ocasió, sí.

El secretari general del PSOE reprèn aquest dijous l'agenda internacional, i ho fa amb el veí de la península Ibèrica. A les dues de la tarda, Sánchez ha estat rebut per Costa a la seu del Partit Socialista (PS) a Lisboa. Sánchez viatja amb Iratxe García, encarregada dels temes de la Unió Europea, tot i que no serà Europa del que parlaran durant 90 minuts els dos dirigents socialistes. Tots dos s'han reunit nombroses vegades des que són secretaris generals dels seus partits. Van arribar gairebé alhora al càrrec (Sánchez, el juliol del 2014; Costa, al novembre), tots dos estaven a l'oposició i havien de fer front a partits que avançaven per la seva esquerra (Podem, Bloc…).

Malgrat les diferències en l'experiència política (Costa ha estat diverses vegades ministre i l'alcalde que va transformar Lisboa), els seus destins han anat paral·lels, en països amb governs conservadors i fortes retallades socials. Costa, que va derrocar l'anterior secretari general socialista perquè només havia guanyat les europees per quatre punts, va ser derrotat a l'octubre a les urnes per la coalició de centredreta PSD-CDS-PP. Va obtenir el 32% dels vots, sis punts menys que el vencedor. Aquella nit, diversos companys socialistes li van demanar que dimitís. Tres mesos després, el 20 de desembre, Sánchez va ser derrotat a les urnes pel PP. També li va treure sis punts d'avantatge (28% contra 22%).

Sense majoria absoluta

Però la dreta havia perdut en els dos casos la majoria absoluta i l'esquerra tenia possibilitats. A Portugal, encara que els comptes semblaven senzills (cinc grups al Parlament davant dels 13 partits amb representació al Congrés espanyol) per aconseguir un acord de govern calia salvar un obstacle històricament impossible: la negativa del Partit Comunista a donar suport a un Govern socialista. En 40 anys, mai ho havia fet; però en el 41, ho va fer.

L'artífex del miracle es diu António Costa, que va passar en un mes d'estar al carrer a situar-se al palau de São Bento, seu del primer ministre.

Costa va passar en un mes d’estar al carrer a estar al palau de São Bento, seu del primer ministre, una trajectòria a la qual, sens dubte, aspira el seu col·lega espanyol

Ningú a Portugal donava un euro per aquest acord. Per aconseguir una majoria parlamentària de 116 vots l'esquerra havia de sumar els 86 diputats del PS, els 19 del Bloc d'Esquerra i els 17 del PC. A ulls espanyols pot semblar senzill, tenint en compte l'agrupament del vot, però cal tenir en compte que si el Bloc de Catarina Martins pot assemblar-se a Podem, el PC portuguès no és Esquerra Unida, ni tan sols el PCE de Carrillo. La sortida de l'OTAN, de l'euro i la nacionalització de la banca són algunes de les banderes d'aquest partit "marxista-leninista, internacionalista i patriòtic". Costa mai va preveure pactar amb el centredreta; un pacte amb el partit guanyador —com en el cas de Sánchez— el portava, en el millor dels casos, a ser portaveu de la semioposició; en el més probable, a casa.

A favor del Govern socialista amb suport de la resta de forces d'esquerres va jugar l'auge inesperat del Bloc, més procliu al pacte amb els socialistes, que va arrossegar el PC, ja que no podia impedir un Govern que prometia posar fi a l'austeritat. I, des de finals de novembre, el PS governa a Portugal. El comitè central del PC en va tenir prou amb 11 hores per aprovar-ho; la borsa es va espantar un dia, Brussel·les va esbufegar un altre; i Fitch, Morgan i Stanley esperen esdeveniments.

Costa ha aconseguit l'impossible: Govern monocolor socialista amb suport parlamentari del Bloc i el PC, a canvi de girar full a l'austeritat: reposar pensions, posar fi a retallades salarials, rebaixar l'IVA… oblidant-se tots dos dels principis fundacionals dels seus partits, com la sortida de l'euro.

Costa li podrà mostrar a Sánchez com es negocia a quatre mans, per separat i sense fotos; però Sánchez bé pot recordar-li que a Portugal no hi ha nacionalismes, ni partits que exigeixen referèndums a Catalunya.