La Xina atura l’activitat de les borses després de registrar fortes caigudes

A la Xina no li ha calgut esperar ni una jornada borsària per posar en pràctica el nou mecanisme que pretén posar fi a la forta volatilitat dels seus mercats de renda variable. La sessió d'aquest dilluns, la primera del 2016, ha estat marcada per una nova espiral de vendes massives que ha portat els principals títols que cotitzen als parquets del país, Xangai i Shenzhen, a registrar caigudes superiors al 7%. Superat aquest llindar, una hora i mitja abans del tancament habitual, la compravenda de títols ha quedat suspesa automàticament. Al darrere d'aquesta forta reculada els analistes identifiquen dues possibles explicacions: la propera finalització del període en el qual els grans accionistes (aquells que tenen més del 5% del capital d'una empresa) no poden vendre els seus paquets accionarials i la liberalització de les noves sortides a borsa, que hauria de comportar més oferta d'accions i caigudes en la cotització dels parquets xinesos.

Les pèrdues s'han acumulat des de l'obertura de sessió, després d'un cap de setmana en què s'han conegut noves dades poc optimistes sobre l'activitat manufacturera del país i després que aquest dilluns el banc central hagi situat la moneda del gegant asiàtic, el iuan, en mínims de quatre anys i mig pel que fa al dòlar nord-americà. A les 13.13 hora local, l'índex CSI 300, que recull l'evolució dels títols de tres-centes companyies de tots dos parquets, registrava una caiguda de més del 5%, la qual cosa, en virtut de les noves normes que regulen els mercats, suposa una suspensió de la cotització de 15 minuts.

Però, lluny de tranquil·litzar els inversors, aquesta pausa ha fet que el ritme de les vendes s'accelerés quan s'ha reprès la compravenda de títols. En només set minuts l'índex s'ha deixat un 2% més, i això ha forçat la suspensió definitiva de la sessió per primera vegada en la història. Xangai ha tancat amb una caiguda del 6,85% i Shenzhen, del 8,16%, el declivi diari més accentuat des que a l'estiu va esclatar una bombolla borsària que s'havia format després de mesos d'una ratxa a l'alça ininterrompuda.

En aquell moment, els dubtes sobre si aquelles caigudes repercutirien en l'economia real del país i un inoportú canvi en la taxa de referència de la moneda xinesa que va provocar la seva pitjor devaluació en anys van generar el caos en els mercats financers de mig món. Les autoritats van respondre amb una intervenció de facto de les borses, en ocasions amb més de la meitat dels títols suspesos, estrictes limitacions a la compravenda d'accions i fins i tot una investigació de la policia per determinar i aplacar presumptes "pràctiques il·legals" en el sector que s'ha saldat amb nombroses detencions.

De fet, més enllà de les preocupacions per l'estat de l'economia xinesa, als inversors del gegant asiàtic —generalment influenciats per rumors i avesats a les estampides—, els preocupa la previsió que els preus caiguin encara més en el futur. D'una banda, dimecres expira el veto als grans accionistes (amb més d'un 5% del capital social d'una cotitzada) de vendre els seus títols, una mesura que es va imposar en plena tempesta borsària d'estiu. De l'altra, accions de fins a 34 empreses diferents valorades en 95.000 milions de iuans (uns 13.400 milions d'euros) que fins ara estaven subjectes a un període de bloqueig comencen a negociar-se aquesta setmana als parquets xinesos, segons dades de SouthWest Securities.

També podria influir en les seves decisions el canvi de la normativa que regula les ofertes públiques de valors (OPV), anunciada a finals del 2015. La nova llei agilita els tràmits per sortir a borsa, la qual cosa fa témer als inversors que augmenti el nombre de companyies que cotitzen a tots dos parquets i que aquest creixement de l'oferta repercuteixi en una caiguda dels preus.