La defensa exploradora del Barça

Per Luis Enrique hi ha una cosa clara, i ho va fer saber l'any passat a l'equip: “Si el problema és a darrere, perquè ens estan pressionant, cal portar la pilota cap a dalt”, va explicar com a doctrina innegociable al vestidor, una miqueta reticent, perquè no entenia una altra manera de treure la pilota que amb la passada curta, basant-se en el joc posicional i en el tercer home. Passat el temps, ja no hi ha cap problema sinó una solució, perquè l'equip no passa tant la pilota i s'obstina a jugar en camp aliè, motiu pel qual defensa més amunt que mai. Una filosofia que difícilment canviarà avui contra el Betis (20.30; Canal+ Partidazo).

La teoria del tercer home l'explicava Xavi al llibre El camí dels campions, de Martí Perarnau. “Piqué té la pilota i jo estic marcat. Així que m'aparto i m’emporto el marcador. Messi llavors baixa i passa a ser el segon home. El primer és Piqué. Llavors l’hi dóna a Leo i aquest l’hi retorna. En aquest moment, deixo clavat el meu marcador perquè està mirant la pilota. Jo sóc el tercer home i així hem aconseguit la superioritat numèrica”. Va passar, no obstant això, que això amb Luis Enrique no es podia fer darrere perquè els mitjos no poden o no han de baixar a rebre. Un canvi en el joc que ja no es veu perquè Busquets sí que es fica entre els centrals i l'equip ha sabut entrellaçar les línies amb la passada i la posició. I perquè defensa a casa del rival.

“Darrere és millor ara perquè no ens sentim incòmodes si no tenim la pilota. Abans, la teníem tant que quan no era nostra, ens costava. Som més solvents”, reflexiona Piqué. Per a fer-ho, com a conseqüència de la pressió, cal avançar la línia defensiva gairebé fins al mig del camp. I per això no és estrany veure durant el partit Luis Enrique remant amb el braç dret cap a davant demanant constantment a la defensi que faci uns passos cap amunt.

La pressió del Barça sobre la defensa rival és una constant, per la qual cosa tot l'equip avança les línies. “És una forma de jugar i hem de saber quan cal pressionar el rival o quan cal atacar amb la pilota. Tot i que, de vegades, depèn de com ens ataquen, hem de mantenir-nos uns passos més enrere”, exposa Vermaelen, que diu que nota la diferència amb l’Arsenal, el seu exequip, que també es desplega amb la passada però que no assetja tan amunt. “Si la pressió és bona, hem d'avançar-nos per evitar deixar buits a la zona de creació contrària”, afegeix Bartra.

Més fores de joc

“Consisteix que el rival no tingui temps per pensar ni per crear, per més que és un risc si surt malament”, afegeix Piqué. “És un feeling que es té al camp”, remata Vermaelen. En mantenir la línia a la medul·lar, el Barça és un dels equips que més fores de joc incita. Així, a la Lliga suma 55 provocacions –amb un partit menys i a dos de Las Palmas, que és el segon en aquesta estadística–, una mica lluny dels 68 del Rayo.

Darrere és millor ara perquè no ens sentim incòmodes si no tenim la pilota. Som més solvents”, diu Piqué

La tàctica no sempre surt bé: el Barça va perdre contra el Celta (set fores de joc) i el Sevilla (sis) i va empatar amb el Deportivo (sis més). “Tenim clar que aquesta forma de jugar ens dóna molt més del que ens treu”, intervé Piqué; “però hem de ser llestos i moure'ns ràpids en bloc i cap a enrere quan superen la primera i segona línia de pressió”. S’hi suma Bartra: “Quan ens trenquen a dalt, cal replegar-se i vigilar l'esquena”. I completa Vermaelen: “I anar amb compte amb les pilotes llargues, que ens fan córrer cap a enrere”. Per això sembla que Piqué prefereix de company Mascherano, perquè, malgrat que pressiona i surt a tallar, té cames i velocitat per corregir una defensa que trepitja la medul·lar.