L’etern desacord de Messi amb l’Argentina

“Va ser molt bonic veure un equip argentí a la final del Mundial”. Lionel Messi sempre pica una mica l'ullet a la seva terra. El problema del 10 és que es tracta (encara que hi insisteixi) d'un amor no correspost. Després de guanyar el tercer Mundial de Clubs, la Pulga, de retorn a Barcelona amb l'expedició blaugrana, es va trobar els aficionats del River Plate a l'aeroport de Narita, a Tòquio. Una trobada ben desagradable. Va haver-hi fins i tot un seguidor que va insultar i va escopir al capità de l'Albiceleste. El de Rosario va reaccionar i va contestar amb un cop, encara que el tema no va anar a més perquè van intervenir Mascherano i Luis Enrique. “És una situació que no s'entén. No només perquè és una falta de respecte i no s’ho mereix ni Leo ni ningú, sinó també perquè estem parlant d'un argentí que és el millor jugador del món. Són coses que t'amarguen”, assegura Hugo Tocalli, exentrenador de la selecció argentina sub-20 i artífex que Leo jugui per a l’Albiceleste (el 2003, amb Espanya expectant per incorporar a la seva selecció el de Rosario, Tocalli va convèncer l'expresident de l’AFA, Julio Grondona, perquè organitzés un amistós perquè Messi no se'ls podia escapar).

“Leo ha restat importància a l'incident de diumenge a l'aeroport. Ho considera un fet aïllat”, afirmen des de l'entorn del de Rosario. No és la primera vegada que el 10 del Barça es creua amb un equip argentí a la final del Mundial de Clubs. I no és la primera vegada que les aficions argentines s’encaren amb ell. El 2009, després de segellar amb el pit la victòria del Barça contra l’Estudiantes, l'afició de l'equip de La Plata es va enfadar amb Leo “perquè va cridar massa el gol”.

“Bona part dels seguidors argentins es creuen tan o més importants que els jugadors. Com si fossin l'última trinxera que defensarà els colors millor que els mateixos futbolistes”, explica el prestigiós periodista argentí Ezequiel Fernández Moores. “És un folklore que pot tenir una banda graciosa, fins al punt que molts jugadors que marxen a Europa diuen que troben a faltar la passió i fins i tot la puteada [insult] dels seguidors. I que també té una banda molt interessant perquè recorda el seguidor com un subjecte participatiu, que explica l’espectacular popularitat del futbol”, afegeix. “A l’Argentina és pràcticament un dret, part de la cultura popular del país”. Prop de 20.000 aficionats del River van viatjar al Japó per acompanyar el quadre de Marcelo Gallardo. “Hi ha tanta autocelebració del seguidor i no del joc, cosa que també fa la premsa, que aquesta gent, com va passar a l'aeroport al Japó, acaba creient-se gairebé el representant veritable del futbol argentí”, completa Fernández Moores.

“Tinc por que un dia Leo se’n cansi i no vingui mai més a jugar amb la selecció”, torna a dir Tocalli. “És un paio simple que només juga al futbol i a l'argentí li agrada el fals nacionalisme. I si l’Argentina guanya els seguidors es creuen part de l'èxit i, en canvi, si perd insulten els jugadors”, expliquen des del grup de treball de Gerardo Martino; “en l'únic lloc del món on no valoren en Leo és aquí”.

L'afició albiceleste s'enfada amb Messi perquè no canta l'himne nacional abans dels partits. “No sent la samarreta”, “no corre”, són les frases de l’afició i dels periodistes que més fastiguegen a Leo, segons va confessar en una entrevista a TyC Sports. “En el futbol no es tracta de treure pit, es tracta de jugar bé. Nosaltres som els primers que volem guanyar”, raona el davanter del Barça. “No canto l'himne a propòsit. No em fa falta cantar-lo per demostrar que m’estimo la samarreta argentina”, remata la Pulga; ara com ara, immune als greuges.