Resultats 20-D | Ciutadans perd la pugna per liderar el canvi

Albert Rivera ha tancat l'any de l'expansió nacional de Ciutadans celebrant la seva entrada amb força al Congrés, però lluny de l'objectiu que s'havia marcat: competir per ocupar la Moncloa. Després d'arribar a la campanya electoral a una dècima del PP, segons un sondeig de Metroscopia per a EL PAÍS, la formació emergent hauria aconseguit 38 diputats, segons l'escrutini oficial del 79,45%, i hauria quedat quarta en les eleccions generals, també derrotada en el seu duel particular amb Podem per protagonitzar el discurs del canvi polític a Espanya. En conseqüència, Ciutadans hauria desaprofitat l'impuls que va guanyar en les eleccions catalanes del 27-S i la seva rellevància política dependrà de la capacitat que tingui per fer valer el pes dels seus diputats per ser decisiu en la investidura del president i en les negociacions que viurà a partir d'ara un Congrés hiperfragmentat. 

Als despatxos de la formació van calcular llavors que la translació d'aquestes xifres a les eleccions generals havia de permetre al partit col·locar-se per davant de Podem i almenys aspirar a lluitar amb el PSOE per ser la segona força. La primera enquesta de Metroscopia després de les catalanes va certificar aquesta impressió: Rivera va passar del 16% dels vots del sondeig de setembre al 21,5% en el d'octubre. El 20-D, no obstant això, ha deixat Rivera molt lluny d'aquesta meta. Ciutadans només ha aconseguit atreure els seus votants naturals, com reflecteix que s'hagi quedat estancat en les xifres de diputats que van calcular els seus estrategues abans que les eleccions catalanes disparessin les expectatives: llavors fonts de l'executiva del partit van fixar un mínim de 35 diputats i un màxim de 50, i van especificar que el pes dels electors de centre havia de traduir-se en almenys 43 representants. Un vestit gairebé a la mida del resultat d'aquesta nit.

De què haurà servit votar Rivera perquè aconsegueixi aquest nombre de diputats, que el deixa a una distància sideral de la victòria? Així va contestar el candidat a aquesta pregunta en una entrevista amb EL PAÍS durant la campanya: "Qui impulsarà una reforma de la llei electoral? Qui impulsarà una reforma de la justícia? Un pacte per l'educació? Una reforma de la llei de partits?", es va preguntar. "Haurà d'arribar Ciutadans. Si ho fem tot des del Govern, tot serà més ràpid. Si no, serem un grup importantíssim del Congrés amb la capacitat de liderar aquests canvis", va assegurar. "Som més útils que mai". Aquesta és la realitat dels números. Per modificar la llei electoral, que és un dels objectius del partit, es necessiten 176 vots favorables. Per canviar el Tribunal Constitucional o el Consell General del Poder Judicial, una altra de les metes de Ciutadans, es necessiten 210. I per reformar la Constitució no es poden sumar menys de 234 vots a favor. En la majoria d'aquests casos, Rivera no tindrà prou força per encapçalar reformes convencent només el PP, el PSOE o Podem, i haurà d'atreure com a mínim dos dels tres primers partits en les eleccions.

La realitat de les urnes ha estat conseqüència, entre altres coses, que el candidat no aconseguís mobilitzar l'electorat amb el seu discurs. Rivera va demanar una participació històrica, d'acord, va dir, amb un moment únic, de canvi, reflectit en l'aparició de Ciutadans i Podem i en el seu intent de superar les muralles del bipartidisme. En els seus mítings, el líder de Ciutadans va fer referència al record de les eleccions del 1982, les de Felipe González i l'entrada d'Espanya en la modernitat. I va demanar superar el 80% de participació. Els votants no han escoltat la seva petició, no han seguit el seu reclam. La participació mitjana de les eleccions generals a Espanya és del 73,46%. La màxima participació històrica va arribar el 1982 (79,97%). El 20-D, aquest registre històric no s'ha depassat. Ciutadans, en conseqüència, no ha aconseguit el seu objectiu de replicar a escala nacional l'èxit de les catalanes, quan la participació rècord (per sobre del 77%, superant en 9 punts la del 2012) va ser una de les claus perquè el seu partit arribés fins als 25 diputats autonòmics.

Juntament amb Rivera entraran al Congrés desenes de professionals de la societat civil sense experiència política. La formació ja treballa a expandir les seves estructures per transformar un petit partit català en un de dimensions nacionals, a professionalitzar els seus equips i a intentar que la seva presència a la Cambra baixa no introdueixi veus discordants, que alterin un discurs que fins ara han controlat Rivera i el seu nucli dur.