Les restes del naufragi

El circuit del Gran Premi d'Europa de Fórmula 1 a València, del qual es van disputar cinc edicions entre el 2008 i el 2012, és avui un erm abandonat. Les pistes per les quals van volar coneguts pilots com Fernando Alonso, Lewis Hamilton i Sebastian Vettel ofereixen, tres anys després de l'última cursa, un paisatge desolador. Instal·lacions elèctriques desvalisades, tanques tombades, palets apilats i molta brutícia envolten un circuit urbà de cinc quilòmetres que serpenteja pel districte marítim de València.

El circ de la fórmula 1 que, segons els dirigents polítics de llavors, del PP, “no havia de costar ni un euro als valencians”, li ha sortit car en extrem a l'erari públic valencià. Les últimes estimacions dels partits de l'oposició –concretament dels socialistes– xifraven el cost en més de 200 milions d'euros, dels quals encara es deu una quantitat enorme.

La nova consellera d'Obres Públiques de la Generalitat valenciana, María José Salvador, va xifrar ahir en 100 milions d'euros el cost sol de les obres i les despeses financeres annexes. A partir de l'any que ve i fins al 2023, aquesta conselleria –a través d'una de les seves entitats– haurà de retornar, a raó de 7,5 milions d'euros anuals, un préstec de 60 milions. Es van pagar a més 111 milions més en concepte de cànon al propietari de la F-1. I, davant del risc d'insolvència, la Generalitat va comprar per un euro Valmor Sports, la societat creada ad hoc per organitzar la prova valenciana, que tenia un deute superior als 30 milions d'euros.

“No s'ha generat cap ingrés per recuperar aquesta inversió. Hem viscut castells en l'aire, només que el castell ha caigut”, va subratllar la consellera Salvador en referir-se al Govern del popular Francisco Camps, que va ser qui va negociar amb Ecclestone, patró etern de la F-1, les condicions del premi el 2007.

Vuit anys després, l'expresident valencià, que ha sortit indemne d'altres escàndols, ha acabat imputat en el conegut com cas F-1 després que l'oposició –PSOE i Esquerra Unida– denunciessin una operació que consideren opaca. La Fiscalia Anticorrupció acusa Camps de malversació i prevaricació per fer servir presumptament Valmor Sports com a empresa pantalla organitzadora del gran premi, quan va ser la Generalitat la que es va encarregar de les despeses.

Mentre es dilucida la investigació judicial, el futur d'una de les àrees urbanes amb més potencial de la capital valenciana està empantanat pel circuit. El Gran Premi d'Europa de F-1, que segons Camps havia de posar “València al mapa”, havia de sufragar-se amb una operació urbanística ambiciosa prevista al costat del circuit. Una àrea poblada de velles indústries s'havia de convertir en escenari de gratacels i canals. Era una de les joies en l'època del malbaratament de l'Ajuntament i del Govern valencià del PP, presidits per Rita Barberá i Francisco Camps.

Avui ni hi ha competició ni projecte urbanístic, encallat des que va esclatar la crisi immobiliària. La desídia i les escombraries campen a pler pel perímetre de la pista –on s'han disputat fins i tot carreres de cotxes clandestines–. I l'Ajuntament de València vol recuperar per a altres usos les tarimes que ara ocupen els boxs, que segueixen sense desmuntar-se perquè ningú sap si algun dia els cotxes de fórmula 1 tornaran a córrer pels més de cinc quilòmetres i 25 corbes del traçat, que, gairebé com a excepció, es conserva en bon estat.