“No arribarem a acords amb partits en què no confiem”

Albert Rivera (Barcelona, 1979) afronta la recta final de campanya després de reunir 10.000 persones en un míting a Madrid, després de baixar del segon al quart lloc en els sondejos de Metroscopia i sabent que Mariano Rajoy planteja a Ciutadans el repte que firmi amb el PP, després del 20-D, un pacte de governabilitat que garanteixi l'estabilitat de l'Executiu. Ell s’hi nega rotundament.

Pregunta. Pedro Sánchez diu que vostè acabarà donant suport al PP, i Rajoy li suggereix un pacte d'estabilitat per a la legislatura.

Resposta. L'única manera que hi hagi estabilitat a Espanya és que governi Ciutadans. Un pacte del PSOE, amb Podem i separatistes, com proposa Pablo Iglesias per fer un referèndum independentista, no la donarà. I la veritat és que Rajoy s'ha anat tancant totes les portes, fins i tot entre part del seu electorat, en no reformar res. Espanya està girant l'esquena al bipartidisme i nosaltres no farem que aquests milions de vots del canvi garanteixin precisament que no hi hagi cap canvi. Ho reitero: no donarem suport a Sánchez ni a Rajoy. Cal forçar un canvi amb els vots de Ciutadans. És el millor instrument. No preveig donar suport a cap investidura, ni de Sánchez ni de Rajoy.

P. Això no provocarà noves eleccions?

R. Hi ha més partits polítics. Es pot arribar a acords puntuals, parlar de la llei electoral, de l'educació, dels pressupostos. Si governo, sóc conscient que no em garanteix ningú la legislatura, i que caldrà aconseguir acords tema per tema. És necessari que hi hagi un partit que digui clarament que una cosa és que votem una llei junts i una altra cosa és que tinguem un govern junts amb Sánchez o amb Rajoy. Si guanyem, ens ho posaran molt difícil per governar. D’altres no voldran que sigui així. Des del centre és més fàcil arribar a acords amb la vella esquerra o la vella dreta. Per a ells, en els extrems, és més complicat.

P. L’ha sorprès la campanya de Rajoy?

R. És el de sempre. Sigui bo o dolent, li costa prendre decisions, reformar coses. Per a l'etapa que toca a Espanya no és la persona adequada. Caldrà tenir molta mà esquerra, diàleg, comunicació. Tots aquests atributs els veig antagònics del que representa Rajoy.

P. I si el PP presenta un altre candidat?

R. Seria brutal que el PP tragués el seu candidat, però no és un problema només de Rajoy, és del PP de Rajoy, és el que representa aquest projecte obsolet del PP.

P. Quines circumstàncies s'haurien de donar per a una abstenció de Ciutadans en la investidura d'un altre candidat?

R. Ni m'ho he plantejat, ni ho hem parlat, ni és una possibilitat que tinguem damunt de la taula. Estem davant una situació que mereix canvi. Parlem de guanyar les eleccions. Queden cinc dies per guanyar, o per quedar segons, tercers o quarts, el que diguin els espanyols. Insisteixo. No hi haurà investidura, ni acord, ni pacte, ni condicions. Creiem que hem d'obrir una nova etapa política. Això només arribarà si hi ha un nou Govern.

P. De què serveix votar-lo si queda tercer o quart?

R. Primer, veurem com quedem. Qui impulsarà una reforma de la llei electoral? Qui impulsarà una reforma de la justícia? Un pacte per l'educació? Una reforma de la llei de partits? Haurà d'arribar Ciutadans. Si ho fem tot des del Govern, tot serà més ràpid. Si no, serem un grup importantíssim del Parlament amb la capacitat de liderar aquests canvis. Som més útils que mai.

P. Quins errors ha comès?

R. Segur que n’he comès molts, però no ho llegeixo exactament igual: que Ciutadans estigui en una mitjana del 20% de vot, i entre el segon o tercer lloc, empatat en alguns sondejos amb el PSOE, ni més ni menys; que ens faltin cinc o sis punts per la victòria... No sempre depèn del que tu facis malament. Els altres també juguen el partit, i els indecisos es van decidint. Espanya té unes estructures encara molt marcades del bipartidisme i això no és fàcil. La veritat és que som aquí. No oblidem que les enquestes diuen una cosa important. El bipartidisme no arriba al 50%. La meitat d'Espanya ja s'ha desconnectat d'un model obsolet i va cap a un nou model. Hi ha gairebé un 40% de persones que votaran partits nous. Això és tot un canvi d'etapa, un canvi d'era, que és el que és significatiu d'aquesta campanya.

P. Els analistes expliquen la frenada perquè creuen que va perdre els debats.

R. Jo he vist alguna enquesta que no s'ha publicat que no diu això, sinó que havíem guanyat. Competim amb una estructura política que fa 30 anys que està consolidada. Volem aprofitar l'oportunitat. Estic convençut que si no arribem al 80% de participació, serà molt difícil desbancar el PP o el PSOE. L'abstenció, el vot nou i el vot jove seran decisius per saber si Espanya vol canvi o no. Demano a tota aquesta gent que dubta, que voti, i sobretot als joves que participin per primera vegada. Hi ha partits, com el PP, als quals no els interessa que hi hagi una alta participació. Aquesta serà la batalla d'aquests cinc dies.

P. Podem està en plena remuntada. Què ha fet bé Pablo Iglesias que vostè ha fet malament?

R. Ells han fet una cosa que nosaltres hem decidit que no faríem: sumar coalicions amb tots els partits que puguin, fins i tot amb els que donen suport a la independència a Catalunya. Han fet una amalgama de plataformes. Nosaltres creiem que per governar Espanya cal tenir una idea clara d'Espanya. Això dóna més vots? Ho veurem. Crec que en el futur, per governar Espanya, és millor tenir un partit amb un projecte comú, amb un discurs homogeni, que una amalgama de partits que fins i tot alguns diuen que formaran grups parlamentaris diferents. Han fet una cosa demoscòpicament bé per a ells, sumar coalicions, partits, cercles, plataformes, però això és molt complicat per governar Espanya: ni tan sols et poses d'acord amb els teus. És una aposta a curt termini.

P. Per què ha decidit Ciutadans sortir del consens sobre que la violència de gènere ha de penar-se amb un agreujant?

R. No hem sortit del consens. Hem incrementat el llistó per a totes aquelles penes que també creiem que són greus entre parelles que de vegades són homosexuals, o que no tenen una relació només de violència de gènere. No neguem que hagi d'haver-hi un agreujant, o que la violència de gènere és un drama per a Espanya. Proposem al programa que sigui un pacte d’Estat. No em sembla incompatible amb el fet d’elevar i igualar l'agreujant per a persones que són del mateix sexe o per a casos de maltractament psicològic, que no té res a veure, al nostre judici, amb abaixar penes. Estem amb el debat del Codi Penal, del post, i molts experts diuen que cal treballar el pre, l'educació, els valors d'igualtat, polseres i dispositius que estan disponibles per posar als maltractadors i que no s'apropin a les dones maltractades. Hi ha molt per fer. Solucions habitacionals i pensions o ajudes econòmiques perquè no depenguin dels marits maltractadors.

P. El legislador va disposar l'agreujant en la violència de gènere perquè considerava que hi ha un masclisme estructural en la societat espanyola.

R. Esclar que hi ha masclisme, i es combat amb educació, amb mesures cautelars i amb el Codi Penal. Igual que hi ha masclisme també hi ha violència, maltractament entre parelles que de vegades són del mateix sexe. Una cosa no treu l'altra. Intentar situar en el masclisme precisament els que volem fer mesures cautelars i educatives em sembla profundament injust. Sé que de bona fe pot haver-hi gent que demani explicacions. També hi ha hagut mala fe, tanta com que la senyora Chacón s'ha inventat una piulada en un míting. [Va atribuir a Rivera dir que hi havia més atacs de dones a homes]..

P. Aquesta és la política porqueria de la qual parla?

R. Sé què és això. Sóc nou però no pas un passerell. Vinc de Catalunya, de fer oposició al nacionalisme. No ha estat fàcil. He rebut amenaces, ha estat complicat, fins i tot m'han negat la condició de ser català. Ha estat dur arribar fins a aquí. Vinc entrenat. Estic content d'arribar cinc o sis dies abans de les urnes competint de tu a tu amb la vella política. En el waterpolo vaig aprendre que a l'aigua un juga amb vehemència i contundència, però que, com el rugbi, hi ha alguna cosa bonica: quan surts de l'aigua pots anar a fer una cervesa amb el rival, que són coses del partit. Hi ha regles no escrites en aquests esports, com la noblesa. Saps que si dónes un cop t’endus un cop, que hi ha coses límit que no pots superar. En aquesta campanya alguns han passat d'aquests límits, sobretot en la part personal. En la part política accepto qualsevol crítica. Anar a la difamació personal, fins i tot inventar-se coses que no hem dit ni pensem, això és política porqueria. La gent vol una etapa de joc net.

P. Sánchez el va acusar en el debat d'EL PAÍS de ser part de “les dretes”. Aniria a fer unes canyes amb ell?

R. Sí. Jo no negaré la paraula a ningú, ni deixaré d’anar a fer una canya o anar a sopar amb algú. Una altra cosa és que no he vingut a la política a fer amics.

P. Ha llegit ja Kant?

R. Com tothom sap, el llegeixo a la piscina, al bany. No. Em quedo amb el que vaig estudiar. Cal prendre's amb humor els teus propis errors, les contradiccions.

P. Què explicarà a la seva filla Daniela d'aquesta campanya?

R. Li diré que ens ho hem passat bé, segurament que no serà fàcil, i espero dir-li que ho hem aconseguim. Ja entén una mica el que fa el seu pare, però no del tot. No sap el que és la política, sí, sortir per la tele. Avui té un festival de ballet, de música. M'ho deia l'altre dia. Li vaig contestar: “Jo estic a Antena 3.T’envio un vídeo i tu un altre”'. Espero que pensi que vaig fer alguna cosa bona.

P. I després de la política?

R. M'agradaria viure un dia als EUA. M'agrada la filosofia d'oportunitats. És un país dinàmic. M'agrada molt Nova York, Washington. Per jubilar-me, Espanya, qualsevol illa de les Balears, qualsevol racó del nostre país.