El Parlament britànic aprova bombardejar els gihadistes a Síria

Els diputats britànics han autoritzat aquest dimecres a la nit el Govern de Cameron a estendre els bombardejos a l’ISIS de l'Iraq a Síria, en una jornada que fonamenta la reputació del de Westminster com el Parlament més llegendari del món. Després de 10 hores de debat apassionat, la moció del primer ministre conservador va tirar endavant amb 397 a favor i 223 en contra. La sessió reflecteix la fractura que existeix en la societat britànica, igual que en tot Occident, sobre com combatre el terror global que imposa l'autodenominat Estat Islàmic. La Cambra dels Comuns va decidir que, com havia dit Cameron, “no és hora d'asseure's i esperar”. Els avions britànics estan a punt per llançar bombes a Síria en qüestió d'hores.

Una rebel·lió tory més reduïda del que temia Cameron fa uns dies i el suport de mig centenar de diputats laboristes, a més del d'altres partits minoritaris, van donar a Cameron el suport al qual gairebé havia renunciat obtenir fa tres setmanes, abans dels atacs de París. El Regne Unit, va dir Cameron en obrir el debat al matí, “ha d'assumir la responsabilitat de la seva pròpia defensa” i no “dependre d'altres nacions”. “La intervenció és legal, necessària i és el que cal fer perquè aquest sigui un país més segur”, va opinar.

El líder de l'oposició, Jeremy Corbyn, va subratllar que el seu rebuig a la intervenció a Síria “és sentit comú, no pacifisme”. Però la seva crida a “fer un pas enrere i votar contra un altre malaguanyat gir més en la interminable guerra contra el terror” no va convèncer els seus diputats rebels. Tampoc ho van fer les suposades pressions per part de companys que aquests van denunciar al llarg del dia. El mal al líder, finalment, va quedar minimitzat pel fet que una majoria de diputats laboristes va votar amb ell.

Però ahir no va ser el dia del primer ministre ni el del líder de l'oposició. Els arguments de Cameron, construïts minuciosament en els dies previs, van quedar apagats per la seva negativa reiterada a demanar disculpes per la seva sortida de to del dia abans, quan va anomenar “simpatitzants dels terroristes” els qui s'oposaven als bombardejos. I el líder de l'oposició, que el dilluns va renunciar a imposar la disciplina de vot davant el risc de rebel·lió, va eludir respondre a la reiterada pregunta de si detindria els bombardejos britànics a l'Iraq, que van començar l'any passat. La divisió del seu partit va quedar en evidència per les cares dels diputats que s'asseien a esquerra i dreta, el vicepresident del seu partit Tom Watson i el portaveu d'exteriors Hilary Benn, tots dos partidaris de bombardejar.

Les paraules de Benn, el penúltim a intervenir, passaran a la història com un dels grans discursos sentits a la Cambra, com va reconèixer literalment el ministre Hammond, titular del Foreign Office, que va tancar el debat després de la seva contrapart a l'oposició. Tots dos, en aquesta ocasió, votaven en el mateix sentit. Benn va apel·lar a l'internacionalisme del partit laborista i va cridar a enfrontar-se al feixisme de l’ISIS, de la mateixa manera que es va enfrontar al de Franco, Hitler o Mussolini. Va lloar Corbyn, el líder a qui desafiava amb el seu vot, a qui va definir com “un home bo i honest i no un simpatitzant dels terroristes”. Abans de rebre una insòlita ovació, Benn va rebutjar, amb arguments de la campanya que es lliura a l'Iraq, la idea que els bombardejos no serveixin per res.

Es van sentir discursos profunds i apassionats entre els 104 diputats, d'uns partits i d’altres, de les primeres i de les últimes files, que van intervenir ahir. Un fet que expressa l'elevat grau de compromís i responsabilitat amb què els britànics, aclaparats encara per la guerra de l'Iraq, viuen ara aquesta ampliació de les hostilitats a Síria.

A la Cambra tots compartien el compromís d’alliberar-se de l’ISIS, com va dir la diputada verda Caroline Lucas. El que es va debatre va ser si ampliar els bombardejos de l'Iraq a Síria és la millor manera d'aconseguir-ho. Els partidaris van apel·lar a la solidaritat amb els socis i a la necessitat que el Regne Unit recuperi el seu paper al món. “Com ens sentiríem si els atacs haguessin estat a Londres i França es negués a ajudar-nos?”, va resumir la laborista Margaret Beckett, desafiant la postura oficial del seu partit. Els contraris a intervenir, per la seva banda, van adduir la suposada inconsistència de l'estratègia per a després dels bombardejos.

La controvertida afirmació de Cameron que hi ha 70.000 rebels sirians preparats per a l'ofensiva terrestre posterior als bombardejos en la qual el Regne Unit no participarà va ocupar una part important del debat. “No dic que aquests 70.000 siguin els aliats ideals: hi ha de tot”, va reconèixer Cameron. Però va reiterar que aquestes tropes estan preparades, segons la informació que li proporcionen els seus serveis d'intel·ligència, i que seran més nombroses a mesura que es vagi arraconant l’ISIS.

L'opinió pública britànica sembla haver fet un gir en els últims dies. Segons una enquesta publicada ahir per The Times, menys de la meitat dels votants ara dóna suport als bombardejos a Síria. El suport a la intervenció ha baixat d'un 59% a un 48% des que Cameron va presentar el cas al Parlament dijous passat. Els qui s'oposen al fet que el Regne Unit bombardegi Síria han passat del 20% al 31%, i hi ha un 21% d'indecisos.

“No és una guerra que hàgim triat”, va assegurar el ministre Hammond en la intervenció que va tancar el debat, “l’ISIS ha triat per nosaltres”. Gairebé una hora després, els manifestants antibel·licistes asseguts amb les seves pancartes als afores del Parlament van recordar als diputats que van abandonar la Cambra com n’és de delicada la decisió que acabaven de prendre.