El front contra l’ISIS busca superar les traves per forjar una coalició

Quan tot semblava apuntar, a la cimera del G-20 celebrada recentment a Antalya (Turquia), a una convergència entre els líders globals per la creació d'una gran coalició contra Estat Islàmic (ISIS), l'enemic gihadista comú, l'enderrocament per l'aviació turca d'un caça rus sobre la frontera siriana ha posat en relleu les diferències entre els països que lluiten contra el califat. La permanència del president sirià, Baixar al-Assad, durant el procés de sortida pactada a la guerra, continua sent un dels esculls que divideix els països que impulsen aquesta negociació i un front comú contra l'ISIS.

L'endemà dels atacs de París, 20 països reunits a Viena, entre els quals hi havia els Estats Units i Rússia, van acordar obrir una via negociada que posi fi a la guerra a Síria per poder combatre l'ISIS fins a eradicar-lo. A la setmana següent, el Consell de Seguretat de l'ONU va autoritzar l'ús de la força contra les milícies de l'ISIS. En poc més de 15 dies, el conflicte sirià està donant tants tombs que els experts no s'atreveixen a pronosticar com s'esdevindran els fets propers.

Un dels principals analistes sobre Síria, el professor nord-americà Joshua Landis, no creu que sigui possible en aquest moment la creació de la gran coalició que França va reclamar al món després de la matança comesa per Estat Islàmic a la seva capital. “L'enderrocament del caça rus per Turquia és només l'últim senyal que Occident i l'OTAN no estan disposats a actuar amb Rússia”, destaca l'editor de Syria Comment.

Els EUA està al capdavant des de l'estiu de 2014 d'una coalició de 65 països occidentals i àrabs que bombardeja l'ISIS al nord de Síria i l'Iraq, on el líder gihadista Abu Bakr al-Baghdadi acabava de proclamar en aquells moments el califat. Fins als atemptats de París, aquesta coalició amb prou feines efectuava una mitjana de sis sortides diàries, i concentrava els seus atacs en bases gihadistes que, com ha comprovat després de la conquesta de Sinjar (nord-oest de l'Iraq) per les milícies kurdes, han estat fortificades i compten amb túnels que recorden als del Vietcong. Mentrestant, Rússia, que disposa de bases aèries i navals en la costa siriana, ha llançat desenes d'incursions diàries de la seva aviació en els últims tres mesos, encara que el seu objectiu principal han estat forces rebels diferents de l'ISIS.

El president François Hollande ha buscat suport per a la seva causa de “destruir” Estat Islàmic. Als EUA va rebre el suport del president Barack Obama, que va insistir que l'àmplia coalició ja existent —en la qual participa França— ha de tenir prioritat. En un altre front de divergència i malgrat la “ambigüitat constructiva” del secretari d'Estat, John Kerry, en la conferència de Viena del dia 14, el professor Landis sosté que “Obama ha reiterat que no acceptarà Al-Assad com a president de Síria, o d'una part de Síria, en el futur”. Per a aquest expert nord-americà, “els EUA insisteixen en un canvi de règim a Damasc i Rússia continua insistint en el manteniment del règim”.

L'enderrocament d'un caça rus pels trets de míssils d'avions turcs a la frontera amb Síria, un dels incidents més greus que ha hagut d'afrontar el Kremlin des del final de la Guerra Freda, va sorprendre Hollande camí de la Casa Blanca. La tensió no ha deixat de créixer entre Rússia i Turquia, dos socis clau, juntament amb els EUA, Iran i l'Aràbia Saudita en l'acord aconseguit a Viena per buscar una solució negociada al conflicte sirià.

L'Elisi ha apropat posicions amb el Kremlin en el procés de sortida política per a la guerra a Síria

“El Govern turc no sembla tenir una estratègia clara davant una realitat canviant a la regió”, adverteix el columnista del diari turc Today’s Zaman Yavuz Baydar. “Continua ancorat en les seves posicions: un futur per a Síria sense el president Al-Assad i impedir la formació d'un cinturó kurd a la frontera turcosiriana”.

Hollande ha rebut de Putin la promesa de més coordinació de Rússia en la lluita contra Estat Islàmic, si bé el president rus és partidari que una eventual gran coalició se situï sota el paraigua de l'ONU. En contrapartida, l'Elisi ha apropat posicions amb el Kremlin en el procés de sortida política per a la guerra civil a Síria, en reconèixer un paper al règim de Damasc, encara que no forçosament a l'actual president.

París admet així la importància de l'Exèrcit lleial a Damasc com a principal força sobre el terreny. Les unitats de combatents kurds del nord de Síria han demostrat la seva eficàcia, però, per raons ètniques, no s'atreveixen a operar en zones de majoria àrab sunnita.

França ha obert també el camí que hauria d'emprendre una nova gran coalició en bombardejar dipòsits de petroli i els seus combois de transport de l'ISIS per asfixiar les finances del califat.

El procés de Viena prossegueix. Els països membres es reuniran al desembre a París, entorn de la Cimera del Clima. Segons la revista digital Al Monitor, l'Aràbia Saudita ja ha convocat als grups rebels per intentar que s'uneixin en un bloc “d'interessos comuns” abans de les converses sobre un alto-el-foc amb Damasc, previstes al començament de 2016. Abans caldrà definir què milícies rebels són excloses com a terroristes. “Turcs i saudites continuen armant els rebels sirians”, puntualitza Landis, que considera difícil que Occident i els seus aliats islàmics “acceptin que l'Exèrcit ocupi les zones controlades per l'ISIS”.