Cal modernitzar les regles de la seguretat europea

La seguretat d'Europa s'ha tornat menys previsible i menys estable. Aquesta setmana, l'OTAN ha celebrat una reunió extraordinària en la qual Turquia va informar que havia abatut un avió de la Força Aèria russa que havia infringit el seu espai aeri. Es tracta d'un incident greu que exigeix calma i diplomàcia, i m'agradaria que hi hagués més contactes entre Ankara i Moscou. A més, és un cas que posa en relleu la necessitat d'enfortir els mecanismes per evitar incidents d'aquest tipus en el futur, atès que forma part d'una pauta més general. En els últims anys hem vist un augment significatiu de l'activitat militar de Rússia prop de les nostres fronteres, així com una voluntat d'emprar la força per aconseguir objectius polítics.

El 26 de febrer del 2014, Rússia va engegar unes maniobres no anunciades amb 38.000 soldats prop de la frontera amb Ucraïna. Uns dies després, molts d'aquests soldats russos participaven en la presa de Crimea, una part del territori sobirà ucraïnès. En resposta al caràcter cada vegada més imprevisible del nostre veïnat, l'OTAN ha adoptat mesures defensives per protegir tots els aliats, i seguirem fent-ho durant el temps que calgui. Ara bé, per restaurar l'estabilitat d'Europa a llarg termini, cal, a més, modernitzar les regles de la seguretat europea.

Les maniobres i els exercicis militars de Rússia estan agafant un ritme que no es veia des del final de la Guerra Freda. En els tres últims anys, Rússia ha dut a terme 18 maniobres sense anunciar. En algunes han intervingut més de 150.000 soldats, i en vàries sembla que hi ha hagut atacs nuclears simulats. Així mateix, veiem un clar augment de les activitats russes per aire i per mar, fins i tot —segons sembla— per vigilar les reaccions dels països veïns.

Tots els països tenen dret a fer entrenaments i exercicis militars. Les forces de l'OTAN també ho fan. El mes passat vam organitzar les nostres maniobres més importants en anys, amb 36.000 soldats desplegats a Portugal, Espanya i Itàlia. Però, a diferència de Rússia, publiquem el calendari d'exercicis i convidem observadors, incloent-hi els russos. Tot el contrari d'una Rússia deliberadament imprevisible i gens transparent.

Això passa en un context en el qual el règim que governa les activitats militars a Europa ha deixat de complir el seu propòsit fonamental, que és garantir la transparència i previsibilitat. Els 57 països que formen l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE), entre els quals hi ha tots els membres de l'OTAN i Rússia, van acordar unes regles sobre l'activitat militar a Europa que inclouen l'observació i la notificació dels exercicis. Les regles reflectien uns principis comuns i la voluntat d'evitar conflictes a Europa, en el marc del respecte a la sobirania de cada nació. No obstant això, les accions de Rússia a Ucraïna, com abans a Geòrgia i a Moldàvia, indiquen que per Moscou aquests principis ja no són inviolables. És més, Rússia s'ha retirat de diversos d'aquests acords o recorre a llacunes legals per desobeir les seves disposicions.

No estem davant d'una nova Guerra Freda, però sí davant d'un senyal d'avís.

Les regles de la seguretat europea s'han quedat antiquades. Cal modernitzar-les perquè reflecteixin la realitat actual i necessitem recuperar Rússia. Necessitem inspeccions sense anunciar de les maniobres no anunciades. Necessitem rebaixar els criteris per a la notificació d'aquests exercicis. Necessitem mesures que donin més transparència a les activitats i exhibicions militars a Europa. I necessitem unes normes comunes per afrontar possibles accidents i incidents al mar i a l'aire. L'OTAN respecta les normes i ho seguirà fent. Però és evident que necessitem un règim modern, negociat en el marc de l'OSCE.

Si no creem un règim de transparència més agressiu i modern, concebut per a aquesta nova realitat, el perill que es cometin errors de càlcul, hi hagi accidents i es caigui en una confrontació militar serà cada vegada més gran. No podem dirigir-nos com a somnàmbuls cap a una escalada involuntària.

La ferma defensa dels aliats ha d'anar acompanyada de la recerca d'una transparència recíproca sobre les activitats militars. Hem d'intensificar els esforços per modernitzar i reforçar les regles de la seguretat europea. Si no ho fem, Europa no tindrà una estabilitat duradora.

Jens Stoltenberg és secretari general de l'OTAN.

Traducció de M. Luisa Rodríguez Tapia.

Aquesta tribuna és una iniciativa de l'Aliança de Diaris Líders a Europa (LENA). En formen part Die Welt, La Repubblica, Le Figaro, Le Soir, Tages-Anzeiger, Tribune de Genève i EL PAÍS.