“I en Johan, com està?”

El 22 d'octubre, a les 8 del matí, la ràdio va escopir la notícia de forma tremendament inoportuna. A Johan Cruyff, per una vegada, se li va escapar el control de la pilota. En Julen i la Danae, els seus néts més petits, anaven camí de l’escola i es van assabentar de la malaltia de l'avi per boca dels companys, en arribar a classe. Mentrestant, en Jordi, el seu pare, volava des de Tel Aviv, on exerceix de director esportiu del Maccabi, equip de Champions, per anar al sopar que havia convocat el seu pare, amb la intenció de comunicar la mala notícia a tot el clan. A gairebé tots els amics de Johan els va passar el mateix.

Passeja i juga a golf a El Montanyà, on menja sopa de ceba i carn i pollastre rostits a la graella pel seu amic Joan Font

Al cap d’unes hores, Carole Thate signava un comunicat oficial en nom del mític holandès: “Al llarg d'aquestes últimes setmanes, Johan Cruyff s'ha sotmès a diverses revisions mèdiques en un hospital de Barcelona. Durant aquestes revisions, se li ha diagnosticat càncer de pulmó. Per respecte a la privadesa de Johan i la seva família, i pel fet que les proves encara no s'han acabat, no es faran més anuncis de moment. Confiem que en aquesta ocasió es respecti la privadesa de Johan i la seva família. Una vegada finalitzats aquests exàmens s'informarà sobre la qüestió”. Johan ja ha començat el tractament i des d'aleshores el món del futbol és una pregunta: “Has vist en Johan, com està?”. "Si, tinc càncer i guanyaré aquesta batalla", va anunciar ahir l'holandès, en la seva primera compareixença pública.

“L'esperava per jugar a golf i no ha vingut”, explica Albert Perrín, amic personal de Johan, en recordar: “Vaig passar per casa seva i em va dir que feia un parell de dies que estava una mica cansat. “Serà del cor”, em va dir". La Danny, la seva dona, el va esbroncar perquè no volia anar al metge i al final, esclar, hi va anar. “Li van fer algunes proves i li van trobar el que li van trobar”, explica el seu amic, preocupat, com tots, però convençut, com tots, que Johan se'n sortirà. “Està animat, ja ho saps, és superpositiu”, explica qui va ser l'alma mater del moviment l’Elefant Blau, que es va enfrontar a Núñez, dels pocs a qui la Danny, la dona de Johan, ha deixat visitar-lo a casa seva. “És normal, l'està protegint”, expliquen a la família. És ella la que li filtra les cites i les trucades, així que entre els amics circula com una contrasenya l'hora clau per trucar a casa dels Cruyff: “És quan ell agafa el telèfon i podem contactar-hi”, diuen. Dona de caràcter, tota una vida al costat de Johan i mare dels seus tres fills, la Danny va tenir un bon disgust quan va saber el diagnòstic. “Ha estat malament, però ara es troba molt millor”, expliquen. La tristesa en conèixer la notícia no va impedir a la dona de Johan esbroncar de manera espectacular el seu marit el dia que aquest pretenia convèncer el metge que li canviés una prova per la senzilla raó que tenia programat un viatge. “No t'imagines com el va renyar!, el va fer quadrar. Poca broma amb la Danny!”, comenten divertits a la família. I Johan, obedient, es va oblidar del viatge i a contracor, va passar la prova programada.

La seva dona, que li filtra trucades i visites, el va esbroncar de valent quan va intentar canviar una prova mèdica perquè tenia un viatge programat

Per on més treu el cap l'holandès és per El Montanyà, la urbanització de Seva (Osona), on té casa des de fa més de quaranta anys. Hi acostuma a jugar a golf i com que li han recomanat que passegi, camina per allà. Allà el va anar a veure Pep Guardiola, amb qui va jugar quatre forats i va dinar al restaurant L’Estanyol. També el va visitar Txiki Begiristain. Tots dos, diuen, van parlar més de futbol que d'una altra cosa, tots dos el van veure “animat”, van escoltar el mateix lament que confessa a tothom –“entre el metge i la Danny no em deixen fer res, em tenen avorrit!”– i el van veure convençut que se'n sortirà. També s'ha vist per El Montanyà Busquets, en representació dels jugadors del Barça, que li va portar una de les samarretes, dedicada, amb què l'equip va saltar al Camp Nou el dia del partit contra l'Eibar, un detall que es va repetir per camps de mig món. Va ser Busi perquè Johan i el seu pare, Carlos, ultimen la instal·lació d'un camp de futbol de la Fundació Johan Cruyff a Badia.

Amb Joan Font, el cuiner del restaurant, Johan passa bones estones. Són amics des de fa anys i coneix els seus gustos “senzills” a la taula. Així que li prepara amb enorme afecte la sopa de ceba que tant li agrada i li rosteix a la graella talls d'entrecot i pollastre com si els cuinés al seu pare. I cada setmana, carrega al cotxe de la Danny taronges comprades directament a un pagès de Cullera per als sucs del matí del seu amic. “En Johan sempre ha estat valent, i positiu, ens en sortirem tots junts” assegura en Joan, convençut.

La família reconeix que les mostres d'afecte els han superat. El mateix Johan fa broma sobre aquest tema. “M'estimen molt, no? Tampoc n'hi ha per a tant”, li va dir un matí a la seva dona. “Des que es va saber el diagnòstic, la reacció de la gent ha estat increïble”, reconeix Jesús Mariano Angoy, que va ser porter del Barça i és l’exmarit de la Chantal, una de les dues filles de Johan. “Sí, segurament l’estat d’en Johan és la pregunta que més vegades m'han fet mai. No hi ha dia que algú no s'interessi per ell”. Pel seu passat professional, a Angoy li ha tocat rebre centenars de trucades d'exjugadors, en la seva majoria exalumnes de Johan. A tots, el mateix missatge: “Està bé, animat, conscient del que té i disposat a lluitar”. També està convençut que Johan se'n sortirà. El mateix Johan reconeix que "l'increïble afecte de la gent" l'ha fet més fort.

Johan va dinar dissabte passat a El Montanyà amb la família, inclòs el seu fill Jordi, que va arribar d'Israel per passar el cap de setmana amb el seu pare i els seus fills. Hi ha persones, futbolistes, el pas de les quals deixa marca a la sorra. D'altres, marquen una època, alguns es converteixen en llegenda i uns quants, molt pocs, són per a tota la vida, són eterns. Com Johan Cruyff. En Julen i la Danae ho saben millor que ningú.