El Sinaí, el polvorí més gran d’Egipte

La península del Sinaí, un vast territori desèrtic i inhòspit que connecta els continents africans i asiàtic, s'ha convertit en el principal camp de batalla entre l'Exèrcit i la tenaç insurrecció islamista egípcia, sorgida després del cop d'Estat contra el president Muhammad Mursi l'estiu del 2013. A la seva franja més septentrional, prop de la frontera amb Gaza, va instal·lar la seva base la filial de l'autodenominat Estat Islàmic a Egipte, Wilayat Sina (província del Sinaí), el grup que afirma haver derrocat l'avió rus que es va estavellar dissabte passat a la zona amb 224 passatgers a bord sense deixar supervivents.

Amb la finalitat de no perjudicar el sector turístic, un dels puntals de l'economia egípcia, les autoritats afirmen tenir ben controlada la península. “Creieu-me, la situació al Sinaí, sobretot en aquesta àrea, està sota el nostre control”, va declarar dimarts el president Abdel Fattah al-Sisi a la televisió britànica BBC després de ser preguntat per la hipòtesi d'un atemptat contra l'avió civil rus.

Tenint en compte el degoteig d'atemptats a la zona, l'afirmació d'Al-Sisi pot semblar una aixecada de camisa. No obstant això, al Sinaí,un territori gairebé de la grandària de Castella-la Manxa, conviuen dues realitats radicalment diferents. A la seva franja oriental i meridional, amb prou feines si s'ha produït algun incident violent durant els últims anys. Allà es troba la ciutat balneària de Xarm al-Xeikh, d'on va sortir l'avió rus malmès. La seguretat és robusta gràcies a la nodrida presència de la policia i, especialment, a la col·laboració de les tribus beduïnes de la regió, que s'han aprofitat parcialment del desenvolupament experimentat gràcies al boom turístic.

En canvi, la zona central i, sobretot, la del nord, confrontant amb Gaza, és un autèntic polvorí. Tradicionalment marginada per l'Estat, ja durant l'època Mubarak constituïa un santuari per als grups extremistes gràcies a l'orografia rugosa. Però ha estat després del cop que aquests grups han multiplicat els seus efectius gràcies al reclutament de centenars de joves alienats. Encara que actualment l'Exèrcit domina els centres de població i les principals carreteres durant el dia, els gihadistes són capaços de dur a terme cada vegada atacs més audaços. El passat mes de juliol, en una operació en la qual van participar almenys uns 80 militants, van ser capaços de controlar la comissaria de Sheij Zueid durant diverses hores.

Les dades ofereixen una imatge alarmant: el nord del Sinaí va acumular més de 200 atemptats durant la primera meitat d'aquest any, reunint un terç dels executats a tot el país. Segons la base de dades del think tank TIMEP, centenars de persones, la majoria membres de les forces de seguretat, han perdut la vida a causa dels atacs de la insurrecció, que està formada per diversos grups, sent Wilayat Sina el més mortífer.

No obstant això, la versió de les autoritats és radicalment diferent. “La situació de la seguretat cada vegada és millor al Sinaí. Les mesures antiterroristes del Govern estan funcionant”, sosté Muhammad Faiz Farhat, un analista del Centre d'Estudis Estratègics Al-Ahram, una institució governamental. Gairebé diàriament, els mitjans de comunicació recullen de forma acrítica els comunicats de l'Exèrcit en els quals s'informa de l'arrest o mort de nombrosos militants en operacions antiterroristes.

Com que està prohibida l'entrada a la premsa estrangera en aquesta zona, és molt difícil verificar les informacions oficials. Per la seva banda, les organitzacions de drets humans han denunciat que l'Exèrcit aplica una política de terra cremada contra població local, la qual cosa ha servit per radicalitzar els joves beduïns i multiplicar l'atracció dels grups gihadistes. “El ciutadà mitjà del nord del Sinaí està atrapat entre un grup assassí que ha jurat lleialtat al brutal Estat Islàmic i la política implacable d'Exèrcit”, escriu Zack Gold en un assaig per TIMEP.