Lorenzo, la mala sort i altres coses

Aspirava a guanyar la cursa. Confiava seguir retallant-li punts al líder del Mundial, Valentino Rossi. Creia que podia fer-ho, fins i tot encara que plogués. En canvi, malgrat que va liderar la prova des de la primera volta fins a la 16a, Jorge Lorenzo va acabar tercer, i darrere de l'italià, que va sumar quatre punts més d'avantatge. “Això no està perdut. El campionat encara no s'ha acabat. Potser aquella caiguda que he pogut salvar al tercer revolt [quan Rossi va aprofitar per passar-lo] encara em pot donar el títol”, deia, somrient, a manera de comiat, poc abans de deixar el circuit de Motegi. El mallorquí creu que la bona fortuna li ha girat l'esquena aquest curs, en què s'està presentant com el pilot més ràpid i més en forma, sobretot en la segona part de la temporada. És, també, qui ha aconseguit més victòries: sis. No és, malgrat això, el pilot que té més punts. El seu company d'equip en suma 18 més que ell.

Què ha passat?: una mica de mala sort, un mal començament de curs i uns quants dubtes en les curses sota la pluja

“L'atzar ha decidit la cursa”, va concloure sobre la prova del Gran Premi de Japó. Després d'un cap de setmana assolellat, en què va dominar tots els entrenaments i va aconseguir la pole, va ploure diumenge, i la pluja, una altra vegada, va acabar influint en els seus plans. Tal com va passar a Silverstone o a Misano. Però només la mala sort explica els mals resultats de Lorenzo aquesta temporada? Hi ha, com sempre, una mica de tot. Entre altres coses, una mica de mala sort, un mal començament de curs i uns quants dubtes en les curses sota la pluja.

Comencem pel principi. Es podria dir que si comences una cursa exultant, surts com un obús, domines les primeres voltes i rodes al capdavant des del principi, i fins que falten unes cinc voltes tens un problema amb el casc i acabes al quart lloc perquè amb prou feines podies veure la pista, això és tenir mala sort. És el que li va passar a Lorenzo en la primera prova de la temporada, a Qatar: l'escuma del casc es va desenganxar i li va fer de visera. Va ser una mala jugada. Al següent Gran Premi, a Austin, el pilot de Yamaha va tornar a quedar fora del podi, però no va quedar del tot clar si el mal resultat va ser perquè no va escollir bé la goma davantera o no se sentia bé perquè dies abans li havien diagnosticat una bronquitis. Una setmana després, a Termas del Río Hondo –no se sap per què–, Lorenzo va tornar a fallar i va ser cinquè. Massa punts perduts per a algú que aspira al Mundial.

Malgrat tot, el pilot espanyol va remuntar el vol en arribar a Europa i va encadenar quatre triomfs consecutius (a Jerez, Le Mans, Mugello i Catalunya), que li van retornar la confiança i el van tornar a ficar, de cop i per dret propi, en la lluita pel títol amb Rossi. Després d'aquesta ratxa victoriosa, només la pluja va frenar els seus plans. Després de l'aturada estival, i els caps de setmana que el seu domini a la pista era clar –tant a Silverstone com a Misano o Motegi Lorenzo marcava els millors temps cada jornada?– va aparèixer l'aigua i també els dubtes. I això no és precisament només mala sort.

A Silverstone, amb la pista molla, el 99 es va tornar conservador al manillar a les primeres voltes; a més, un avançament de Pol Espargaró el va fer frenar i va perdre molta distància amb els de davant. A les últimes voltes, quan ja semblava que recuperava el ritme i les posicions, se li va entelar el casc. Havia renunciat a posar-se la màscara antibaf i en va pagar les conseqüències. Va acabar quart.

A Misano va cometre un altre error, l'únic que ha assumit expressament: en una cursa molt complexa, amb dues aturades al pit lane per canviar de moto, ja que va començar la prova amb gomes de sec, es va posar a ploure i després la pista es va tornar a assecar. Va cometre un error de principiant. Va poder més la pressió i va voler anar massa ràpid en tornar a la traçada ja amb pneumàtic de sec. Va caure. I encara que el seu rival no ho va fer gaire bé aquell dia (va ser cinquè), ell ho va fer pitjor.

Després de la victòria a Aragó, Lorenzo va voler tornar a manar a Motegi des de la primera volta. Però es va equivocar d'estratègia. Les previsions meteorològiques advertien que la pluja pararia cap a les dues del migdia. I així va ser. Quan va començar la cursa l'asfalt estava moll, però a mesura que van anar passant les voltes i els minuts es va formar un carril sec en la traçada. I ell, que va voler forçar al màxim els pneumàtics a les primeres voltes per guanyar distància amb els seus rivals i guanyar com ho havia fet les sis vegades anteriors, en va pagar l'esforç. La goma de davant es va destruir abans que cap altra. I els seus temps van caure en picat. Va ser presa fàcil de Pedrosa i Rossi. No va preveure el que podria passar, no va planificar diferents escenaris de cursa, només un: la cursa ideal. I no va succeir.

“Donar-li tota la culpa a la mala sort em sembla irrespectuós”, va sentenciar Rossi. Hi ha una cosa que ell, que no és el més ràpid a la pista, fa millor que els altres: gestionar les curses, decidir com i quan atacar.