“Els directors de museu no som cabdills totpoderosos”
Ferran Barenblit és el nou director del Macba, que arriba al càrrec en substitució de Bartomeu Marí després de la polèmica per l'escultura sobre el rei Joan Carles
“Un museu s'ha de basar en un discurs sòlid i coherent, però no necessita una clau mestra, ni una fórmula per explicar-ho tot. Això és el que vull aconseguir: un discurs prou sòlid per posicionar-se en el panorama local i global, capaç de metabolitzar les excepcions sense cap mena de dificultat”. Ho afirma Ferran Barenblit (Buenos Aires, 1968), el nou director del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba), que arriba a Barcelona després de dirigir durant set anys, i des de la seva obertura, el Centre d’Art Dos de Mayo (CA2M) de Móstoles (Madrid).
Argentí de naixement i català per origen i formació –“les nacionalitats es fan a poc a poc”, afirma amb un lleuger accent de Buenos Aires–, va aconseguir col·locar un centre nou i perifèric com el CA2M en el circuit artístic, amb exposicions com la dedicada al punky i la seva empremta en l'art contemporani, oberta fins diumenge passat, i ara s'enfronta al repte de reconduir el rumb que el Macba va perdre els últims anys de gestió de Bartomeu Marí. “El Macba ha de llegir la seva història i, a partir dels seus fonaments, que són extraordinàriament sòlids, ha de ser capaç de seguir construint i creixent. D'aquí a uns anys els èxits de Marí brillaran més que no pas l’ensopegada vinculada a l'exposició La bèstia i el sobirà”, indica Barenblit, fent referència a la polèmica que va acabar amb la dimissió del seu predecessor. En conèixer que la mostra inclouria una escultura del rei Joan Carles sodomitzat, Marí va decidir vetar-la, però finalment va permetre que s’exposés després de les acusacions de censura i les crítiques que li van ploure. Al final, va ser una de les exposicions més visitades dels últims temps al Macba.
“El Macba ha de llegir la seva història i seguir creixent i construint”
Diplomàtic amb totes les forces i acurat amb les seves paraules, Barenblit no vol valorar si hauria fet el mateix que Marí. “És molt fàcil fer-ho a posteriori i amb les cartes marcades”. Bon coneixedor de l'estructura del museu i dels seus nous estatuts, afirma que no està preocupat pel pes per decidir que té el consorci format per l’Ajuntament, la Generalitat, la Fundació Macba i el Ministeri de Cultura, ni pel protagonisme cada vegada més important del gerent, Joan Abellà.
“Els directors de museu no som cabdills totpoderosos; mai és bo concentrar massa poder en una única persona. Cal pensar en noves institucionalitats i des del museu impulsar una reflexió sobre com es governen les institucions. El museu és un espai de negociació contínua i de visibilitat de conflictes tant externs com interns. Sé que és un moment de grans canvis. El paper del director és important en aquesta conjuntura de canvi”, assegura Barenblit, que diu que cobrirà les places de responsable d'exposicions i programes públics buides després dels acomiadaments de Valentín Roma i Paul B. Preciado, també arran de la mostra esmentada.
“És fàcil valorar ‘a posteriori’ el que jo hauria fet davant l’obra sobre el Rei”
Es declara “absolutament favorable” a introduir nous agents –com artistes i galeristes– en òrgans de govern del museu, com el consorci, una proposta de Barcelona en Comú, la formació política de l'alcaldessa Ada Colau, descartada a priori per la Fundació Macba, que s'encarrega de l'adquisició de les obres per a la col·lecció permanent, mentre que la resta de les institucions financen el pressupost ordinari.
Barenblit només fa cinc dies que exerceix el càrrec, però ja té les idees clares pel que fa a a les directrius generals. “És el moment de consolidar i no de crear nous espais. A Barcelona necessitem més software i menys hardware. Cal aprofitar al màxim el que tenim. El Macba ha d'acabar abraçant la plaça que el va veure néixer el 1995, fa 20 anys, i aquest és un dels seus grans reptes i oportunitats, “però no cal crear noves infraestructures”, afirma, cosa que descarta “en un horitzó immediat”, un dels grans projectes que va presentar Marí el juliol del 2014, en què s'havia d’acabar ocupant els 3.000 metres de la propera església de la Misericòrdia per instal·lar la col·lecció permanent del museu. “De totes maneres no conec a fons aquests plans. M'han respectat bastant els terminis i fins al dia 30 vaig ser a Madrid”, remarca.
“Sóc favorable al fet que artistes i galeristes entrin als òrgans de govern”
Respecte a la programació per als propers mesos, que no donarà a conèixer fins al 2016, avança que donarà tanta importància a les exposicions com a la resta d'activitats, l'arxiu i les publicacions. També mantindrà la línia més experimental i avantguardista que l’ha caracteritzat des de la seva etapa al Centre Santa Mònica, que va abandonar després d'un sonat enfrontament amb el conseller de Cultura Joan Manuel Tresserras. Un altre dels seus reptes serà harmonitzar l'obertura a Llatinoamèrica que va plantejar Manuel Borja-Villel amb l'interès de Marí pel nord d’Àfrica. En definitiva, retenir el millor de cadascun dels seus quatre antecessors. “El Macba ha d'establir les seves narratives i esgrimir un desenvolupament temàtic molt consistent, que passa per la revisió de les cultures populars contemporànies i les narracions oficials. M'interessa transformar, no trencar i pensar l'art contemporani el 2015, des d'un museu a la costa del Mediterrani amb una visió subalterna i una posició antihegemònica”, indica. No renuncia a la passió, els somnis i els anhels que va plantejar la modernitat. I per això assegura: “El futur no ha de ser captiu del present”.
