Álex Menéndez enfonsa l’Espanyol

Quan ja es començava a veure l'esquelet del Power8 Stadium, quan l'afició de l'Espanyol desfilava cap a casa semiconformat amb l'empat, va arribar el desastre. Va ser Roco qui no va voler jugar una pilota per estalviar-se problemes; i va ser una murrieria de l'Sporting —Lora va treure de banda a la velocitat del llamp cap a Pablo Pérez, que la va posar a la carrera de Álex Menéndez i d'aquí a gol— la que va definir un enfrontament amb dues parts ben diferenciades.

Abelardo va transmetre empenta des de l'alineació —va sortir amb dos nens de 19 anys: Halilovic i Sanabria— i l'Sporting, convençut, va proposar un futbol accentuat, de toc i ritme, d'alts quirats. Almenys a l'inici perquè no és estrany que aquests imberbes, amb la confiança que no van trobar en el Barça [Sanabria tampoc en la Roma], es creixin per fer el que sempre van fer des que feien mig metre. Això és, regatejos i passades del croat i gols del paraguaià, que ja va desmuntar el Deportivo amb dues dianes. Davant l'Espanyol va ser Halilovic la filigrana i el xut, la classe i eficàcia.

La posada en escena de l'Espanyol va ser diametralment oposada, atenent més la rereguarda que al capdavant en el que és un senyal més que aquest equip encara no s'ho creu. Resulta que es castiga el cap, que d'un granit de sorra fa muntanyes. Va ser més fort l'estigma dels gols encaixats —sabedor que és l'equip que més gols ha rebut (15)—, una fragilitat que no respon a la seva classificació. Però va ser aquest temor al gol rival el que el va fer enrocar-se a la seva àrea, d'acord amb la possessió i el ball per moments de l'Sporting. L'equip blanquiblau preferia la contra, la sortida esporàdica a l'abordatge amb Asensio com a trampolí. Però a l'extrem li faltaven línies de passada i en ocasions va pecar del driblatge. Fins que en una d'aquestes, es va colar pel costat esquerre i la va cedir a Caicedo, que va treure el darrere per protegir la posició i la pilota per després tirar-se a la lona quan va notar el contacte de Bernardo. Penalti que va fallar el mateix Caicedo perquè així ho va determinar el guant d'Alberto. Abans, no obstant això, ja l'havia fet bona Halilovic.

L'Sporting va jugar amb les idees clares, pressionant la sortida del rival i assetjant sobretot a la zona de creació. Robo i atac amb Halilovic de catapulta. En una d'aquestes ocasions, Sergio Álvarez la va portar i el seu xut va acaronar el pal. En una altra, Lora va cedir la pilota al croat que, amb un segon per girar-se i acomodar-se la pilota, va definir amb l'interior del peu i ajustat al pal i a gol. Ho va festejar amb guirigall general, per força, era el seu primer gol en Primera Divisió.

L'Espanyol va recuperar aleshores l'ambició, ja sense fantasmes per evitar. Va avançar les línies, va recuperar la pilota i es va presentar a l'àrea rival. Però a Víctor Sánchez li va sortir fluix el tret i a Asensio massa centrat. Faltava, esclar, Caicedo, que va lluitar fins i tot amb la seva ombra i al final va tenir la seva recompensa. Va ser després d'una passada de cullera i per sobre de la defensa de Cañas que Duarte va reconvertir en centrada. I aquí, a l'àrea petita, Caicedo es va llançar a totes per aconseguir les taules i demanar el canvi amb el genoll inflamat. Això va passar pocs instants abans que Sanabria rematés el travesser amb una jugada d'estratègia de l'Sporting.

Però va ser l'Espanyol qui va continuar assetjant, amb una doble oportunitat d'Hernán Pérez i Duarte, i després d'un tret d'Arbilla, totes ben repel·lides per Alberto. Massa errors que va castigar Álex Menéndez just al final. Ell va ser el murri. El fort, Caicedo. I el bo, Halilovic.