_
_
_
_

Almenys 717 morts en una allau de pelegrins a la Meca

Hi ha també, com a mínim, 863 ferits. Las autoritats atribueixen l'estampida a una aglomeració

La Meca, minuts després de l'allau humana.Foto: reuters-live
Ángeles Espinosa

Almenys 717 pelegrins han mort aquest dijous als afores de la Meca (Aràbia Saudita), en produir-se una estampida durant el hajj, o gran pelegrinatge, que aquests dies fan dos milions de musulmans. Uns 863 més han resultat ferits, segons el recompte oficial. Es tracta del pitjor desastre que hi ha hagut en aquest romiatge els últims 25 anys. L'accident, amb prou feines dues setmanes després que l'enfonsament d'una grua matés un altre centenar de persones a la Gran Mesquita d'aquesta ciutat santa de l'islam, posa en el punt de mira la gestió de les autoritats saudites. No obstant això, un ministre ha atribuït els fets a la falta de disciplina dels assistents.

“Si els pelegrins haguessin seguit les instruccions, s'hauria pogut evitar aquest mena d'accident”, ha declarat el ministre de Sanitat, Khaled al-Faleh, a la cadena de televisió Al-Ekhbariya (pública) després d'haver visitat el lloc dels fets. “Nombrosos pelegrins comencen sense respectar els horaris” que fixen els responsables de la gestió dels ritus, ha explicat.

Abans, el portaveu del Departament de Defensa Civil havia atribuït l'estampida a un xoc entre dos grups de pelegrins que van arribar al mateix temps a un encreuament a Mina, que es troba a una desena de quilòmetres a l'est de la Meca. Segons el seu comunicat, difós a través de les xarxes socials, un grup entrava i un altre sortia de la zona coneguda com Jamaraat, on seguint la tradició els pelegrins apedreguen simbòlicament el diable. Es tracta d'un els moments culminants del hajj, que coincideix amb la Festa del Sacrifici (Id al-Adha), la més important de l'islam.

Aquesta etapa del pelegrinatge ha viscut sis dels set accidents principals que s'han produït des del 1990, any en què 1.426 ciutadans asiàtics van morir asfixiats en un túnel d'accés a la matiexa Mina. Però des del 2006, quan 364 persones van morir en una allau humana al mateix Jamaraat, no havia tornat a passar cap desastre.

Tragèdies mortals a la Meca

2006: 364 pelegrins van perdre la vida a Mina durant el ritual del llançament de pedres.

2004: 251 persones van morir en una allau a Mina.

1997: 343 persones van morir i 1.500 van resultar ferides en un incendi.

1994: 270 pelegrins van morir en una allau, també durant el ritual del llançament de pedres.

1990: 1.426 pelegrins van morir en una estampida que hi va haver a l'interior dels túnels que porten als llocs sagrats.

1987: 400 persones van morir en una manifestació a favor de l'Iran.

Arran d'aquells incidents, l’Aràbia Saudita havia invertit milers de milions en l'ampliació i millora dels llocs sants. Entre les obres dutes a terme, el pont des del qual els pelegrins llancen els set còdols rituals al dimoni s'ha convertit en una estructura de quatre nivells i els pilars que simbolitzen les seves temptacions van ser substituïts fa una dècada per murs amb receptacles per a les pedres. També ha augmentat la seguretat dels establiments que allotgen els pelegrins i s'han perfeccionat els sistemes de control de multituds.

No obstant això, en el termini de dues setmanes, l'enfonsament d'una grua a la Gran Mesquita de la Meca i l'estampida d'ahir han posat en el punt de mira la gestió de les autoritats saudites. El rei Salman ha ordenat una revisió dels plans per al pelegrinatge i, poc abans, el príncep hereu, Muhammad bin Naief, havia anunciat una investigació. Es juguen el seu prestigi com a custodis dels llocs sants de l'islam. De fet, ja han començat les crítiques. L’Iran, el seu rival per l'hegemonia a la regió, els responsabilitza dels fets.

“Funcionaris saudites havien bloquejat dos accessos al punt de llançament de pedres, fet que ha provocat la gran aglomeració de pelegrins”, ha assegurat el responsable iranià de del hajj, Saïd Ohadi, citat per l'agència IRNA. Segons Ohadi, hi ha almenys 95 iranians entre les víctimes mortals, a més d'alguns ferits molt greus.

Alguns analistes opinen que una multitud d'aquestes dimensions que convergeix al mateix temps en un lloc fa molt difícil garantir la seguretat. No obstant això, la idea de reduir el nombre de pelegrins també resulta polèmica davant el creixent nombre de sol·licituds que queden sense atendre cada any.

El hajj, o gran pelegrinatge a la Meca, que tot musulmà que estigui capacitat per fer-lo ha de dur a terme almenys una vegada en la seva vida, és una de les concentracions religioses més grans del món. Des del 2012 quan es van superar els tres milions de pelegrins, l’Aràbia Saudita ha limitat el nombre d'assistents a causa tant de les controvertides obres que es fan a la Gran Mesquita de la Meca com del temor a epidèmies. Però es tracta d'una mesura temporal, ja que l'objectiu de les obres és ampliar la superfície de l'aljama en 400.000 metres quadrats, perquè pugui acollir fins a 2,2 milions de fidels al mateix moment. Per aquest motiu en les imatges es veu tot el voltant del recinte envoltat de grues gegantines.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Ángeles Espinosa
Analista sobre asuntos del mundo árabe e islámico. Ex corresponsal en Dubái, Teherán, Bagdad, El Cairo y Beirut. Ha escrito 'El tiempo de las mujeres', 'El Reino del Desierto' y 'Días de Guerra'. Licenciada en Periodismo por la Universidad Complutense (Madrid) y Máster en Relaciones Internacionales por SAIS (Washington DC).

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_