Milers de refugiats al laberint de la burocràcia

Amb la bona voluntat no n'hi ha prou. L'acolliment de refugiats requereix previsió i planificació. Les negociacions a Brussel·les s'eternitzen i Espanya no acaba de definir els plans d'acolliment de prop de 17.000 refugiats que sembla que li corresponen, segons les propostes comunitàries. Mentrestant, els tràmits pels milers de sol·licitants d'asil que ja són a Espanya s'eternitzen i les ONG tracten de pal·liar amb un paquet de subvencions aprovades per via urgent les agudes necessitats, acumulades durant més d'un any llarg d'estretors. Les ONG doblen aquests dies el nombre de places per poder acollir els que ja són a Espanya i es troben en llistes d'espera, allotjats en serveis d'emergència o fins i tot al carrer.

Dels milers de refugiats que vindran se saben poques coses. El Govern central explica que esperen que la UE organitzi els trasllats i que mentrestant treballin en un protocol integral d’acollida i integració, el contingut del qual no ha transcendit. Els mandataris europeus es reuniran aquesta setmana per decidir sobre les quotes, però en els despatxos oficials i de les ONG sospiten que l'arribada podria demorar-se setmanes i fins i tot mesos. "Demanem saber quan i com vindran i que hi hagi una resposta àgil", diu Julia Fernández Quintanilla, directora general d’Accem, una de les tres organitzacions responsables de l'acolliment.

Els terminis que maneja el Ministeri d’Ocupació, competent per a l'acolliment, són els d’un màxim de dos anys, amb arribades escalonades cada tres mesos, segons confirma a aquest diari Marina del Corral, secretària d’Estat d’Immigració i Emigració. En principi, seran refugiats de Síria, l’Afganistan, l’Iraq i Eritrea.

Perquè puguin venir han de crear-se primer els anomenats hotspots. Allà s'entrevistaran els candidats i se'ls traslladarà en un màxim de dos mesos des de l'inici del procés a la resta de països de la UE. Per a la selecció es tindrà en compte l'idioma que parli el sol·licitant, els llaços familiars, culturals o socials que tingui en països de la UE. No està previst, no obstant això, que el demandant d'asil triï voluntàriament a quin país vol anar.

La distribució dels refugiats una vegada a Espanya és una de les múltiples incògnites que envolta el procés. Una de les idees que s’estudien és tenir en compte l'origen i la formació. Així, per exemple, si a Síria eren agricultors o pastors, se'ls podria acollir en zones rurals. "L'ideal és que es tinguin en compte els perfils", explica Del Corral. El que no hi haurà, almenys de moment són quotes per les CC AA.

Si es prenen com a referència els reassentaments, com els que es fan des de Jordània, la Creu Roja explica que es podrien demorar cinc mesos. Fonts diplomàtiques a Brussel·les creuen que en aquest cas s’intentarà accelerar el procés. "El problema és que ara no ens ho podem permetre. Ens preocupa molt que Alemanya, Àustria o Hongria tanquin les fronteres i aquesta gent es quedi en ple hivern als Balcans", explica José Javier Sánchez, subdirector de migracions de la Creu Roja, també encarregada de l'acolliment. Sánchez explica que fa mesos que parlen amb albergs, hotels i residències buides, però que fins que el Govern espanyol no els digui quants vénen, no poden engegar el dispositiu. La crisi a Espanya ha deixat una gran quantitat d'edificis de fundacions, residències i fins i tot hotels buits, que ara les ONG aspiren a poder-los donar un nou ús.

El finançament no serà un problema. El Govern espanyol ha insistit que compliran amb el que demana Brussel·les. Els grups parlamentaris han aprovat una esmena als pressupostos de 200 milions per als refugiats, efectius el 2016. La idea és que els que vinguin s'incorporin al sistema d'acolliment existent. "No podem permetre cap tracte preferencial. Tots els refugiats tenen els mateixos drets", indica la secretària d’Immigració. El sistema actual és bo sobre el paper, coincideixen els experts. El problema és que la falta de recursos dels últims temps ha saturat el sistema, com ha denunciat recentment el Defensor del Poble.

"Estem molt preocupats per la tardança de l’acollida dels ressituats, però també ens preocupa extremament [...] que la dels que ja són a Espanya esperant, en unes condicions d'extrema vulnerabilitat, es posposi sine die", indicava Accem aquesta setmana en una carta enviada al ministre de l’Interior i en què detallava que a Madrid un demandant ha d'esperar fins a quatre mesos per obtenir una cita a l'oficina d'asil i entrar al sistema d'acolliment. Molts es queden al carrer. La Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR) assegura que aquest any hi ha hagut 400 persones esperant plaça. El Ministeri de l’Interior, que ha estat consultat, no ha ofert cap resposta.

Tampoc entren en el sistema els refugiats retornats pel Reglament Dublín, que un dia van abandonar la seva plaça i ara es troben desprotegits a Espanya. Ni els que al cap de sis mesos van sortir dels centres per les retallades, per deixar lloc pels de la llista d'espera. Ni els 1.300 sirians, 500 dels quals, nens, que esperen durant mesos al centre temporal d'immigrants de Melilla (CETI) el trasllat a la Península. Allà, amuntegats –l'ocupació actual triplica la capacitat del centre– qualsevol esforç d'integració resulta poc realista.

Fora i dins del sistema, la resolució dels expedients es dilata. En contrasta amb els entre tres i sis mesos que requereix la llei, la mitjana s’acosta a l'any, sense tenir en compte els casos de dos i tres anys, segons dades de l’Acnur.