_
_
_
_

Brussel·les exigeix a Grècia ajustos durs durant el proper mes

Els creditors volen que el nou Govern es posi en marxa al més aviat possible

Claudi Pérez
Seguidors de Syriza celebren els resultats de les eleccions.
Seguidors de Syriza celebren els resultats de les eleccions.Milos Bicanski (Getty)

Si la gran recessió va ser la manera d'ensenyar al món una mica d'economia, la crisi de l'euro obliga els grecs a aprendre que votin el que votin –i és la quarta visita a les urnes des del 2012– hauran d'afrontar ajustos durs. Malgrat que els partits reclamen una renegociació del rescat, Brussel·les ha deixat clar que això no passarà, i exigeix més austeritat però sobretot un estricte calendari de reformes que el nou Govern grec ha d'abordar en les properes setmanes per evitar que ressusciti el fantasma del Grexit.

“Alexis Tsipras sabia que la sortida de Grècia de l'euro era una opció encara que no se'n parlés. [...] Si el que hem acordat no es respecta aquesta vegada, la reacció de la UE i de l'eurozona serà ben diferent”. L'últim discurs del cap de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, deixa totalment clara l'agenda del proper primer ministre de Grècia, que serà el mateix Tsipras, a qui el president de l'Eurocambra, Martin Schulz, va ser un dels primers dirigents europeus a felicitar aquest diumenge a la nit. “Ara es necessita ràpidament un Govern sòlid preparat per generar resultats”, va escriure a Twitter.

Más información
Les reformes que Grecia haurà d'aprovar per a octubre
La ultradreta es consolida en plena crisi migratòria

En la mateixa línia s'ha expressat el president de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, que ha felicitat Tsipras i ha demanat una ràpida formació d'un Govern per “prosseguir el procés de reformes”, al mateix temps que ha mostrat la seva disposició “per treballar estretament amb les autoritats gregues i per seguir acompanyant Grècia en els seus ambiciosos esforços reformistes”.

Els creditors no renegociaran l'acord signat just abans de l'estiu; tan sols estan disposats a fer concessions menors. I volen que el nou Govern es posi en marxa al més aviat possible per complir rigorosament una agenda de reformes molt exigent, que inclou una trentena de mesures en només un mes. El nou Executiu tindrà una espècie d'examen final tan aviat com a l'octubre o a principis de novembre: la primera avaluació del rescat per part del Quartet s'endevina decisiva per al futur de la saga grega.

Atenes té diversos incentius per no fallar. Un: així arribarien 3.000 milions al novembre. Dos: passar aquesta prova és condició necessària per escometre l'anhelada reestructuració de deute. Tres: només així els socis desbloquejaran els diners necessaris per recapitalitzar els bancs i posar punt final al malson del control de capitals. I quatre: si tot surt bé, el BCE podria comprar bons grecs i desencallar la sortida de la crisi. Res d'això serà senzill. La fatiga reformista dels grecs és evident. Dins de les mesures més immediates hi ha píndoles difícils d'empassar, com retallades en pensions i durs ajustos en el sector financer.

La major part dels analistes –i, sotto voce, molts dels funcionaris europeus consultats– pensen que és possible que el tercer rescat descarrili i això activi l'amenaça de Grexit que Berlín va utilitzar en l'última negociació. “Tsipras hauria d'involucrar Nova Democràcia per compartir els costos que exigeix activar les reformes del tercer rescat i esquivar els pitjors escenaris. Aquesta vegada, els grecs saben de debò que no tenen cap altra opció”, apunta Theodore Pelagidis, del think tank nord-americà Brookings.

“Juntament amb la humiliació que suposa saber que en els últims temps han governat partits de totes les ideologies i no ha canviat res en la política econòmica, Grècia és conscient que l'únic escenari mínimament optimista és una gran coalició que doni l'estabilitat política imprescindible per escometre el proper paquet de reformes”, diu l'analista Protesilaos Stavrou. Daniel Gros, director del CEPS, és més optimista: “Els creditors estan més tranquils aquesta vegada: el programa té més aspectes de funcionar del que molts creuen”.

El capitalisme sense fallida és com el cristianisme sense infern: en el cas grec, el més semblant a aquesta fallida seria la sortida de l'euro, més a prop que mai malgrat els 86.000 milions del tercer rescat. Grècia ha perdut un quart de PIB i segueix en recessió; els bancs estan fets miques, hi ha controls de capitals per a estona i l'atur continua al 25%. Els dubtes persisteixen, el Quartet segueix a Atenes i l'últim capítol de la tragicomèdia grega encara s'ha d'escriure.

Les reformes per a l’examen de l’octubre

  • Retallades en pensions. Les reformes aniran enfocades a desincentivar la jubilació anticipada i a multar qui es retiri abans de l'edat legal de 67 anys.
  • Ajustos del sector financer. Reestructuracions, reformes contra la morositat, canvis al Banc de Grècia...
  • Privatitzacions. El Govern donarà a conèixer l'oferta conjunta dels ports del Pireu (Atenes) i Tessalònica abans de mitjan octubre.
  • Els incentius d'aprovar aquestes reformes són 3.000 milions d'euros al novembre. També obriria la porta a cometre la reestructuració del deute, a desbloquejar els diners per recapitalitzar els bancs i eliminar el control de capitals. El BCE també podria comprar bons.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Claudi Pérez
Director adjunto de EL PAÍS. Excorresponsal político y económico, exredactor jefe de política nacional, excorresponsal en Bruselas durante toda la crisis del euro y anteriormente especialista en asuntos económicos internacionales. Premio Salvador de Madariaga. Madrid, y antes Bruselas, y aún antes Barcelona.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_