Bartra resol el jeroglífic

Hi ha jeroglífics que no es resolen fàcilment, fins i tot amb Messi a l'equip, encara que el partit es jugui a casa i el rival sigui un client fantàstic com el Llevant, que carrega amb un sac de 42 gols en les seves últimes 11 visites al Camp Nou. Calia que compareixés un futbolista inesperat, relegat a la condició de cinquè central, per encertar la solució i vèncer Rubén: Bartra. Els defenses buiden les equacions que últimament s'ennueguen al trident: Vermaelen va ser l'heroi contra el Màlaga i ahir el protagonisme va recaure en Bartra, imperial per la seva intel·ligència a la seva àrea i decisiu en la contrària, quan va controlar amb el pit una passada de Messi i va atacar per fi amb una rematada fluixa el Llevant.

Havia començat la segona part i s'acabava el suspens al Camp Nou. Llavors van aparèixer Messi i Neymar per tancar la trobada i també Ter Stegen per mantenir obert el debat en la porteria després d'una errada que va aprofitar Víctor Casadesús. No va ser un partit per parlar de l'equip, i menys del joc col·lectiu, sinó per incidir en les individualitats després del pla disposat pel tècnic del Barça.

L'aparició de Neymar

A Luis Enrique li va quedar una alineació estranya, per no dir poc ortodoxa i fins a cert punt temerària, després de tenir en compte condicionants tan diversos com les lesions, les limitacions de la plantilla, les rotacions i el calendari immediat, que tenia en compte un partit exigent dimecres vinent a Vigo. L'entrenador blaugrana no té terme mitjà, va prescindir en un mateix partit de Jordi Alba, Iniesta, Sergi Roberto i per vegada primera de Luis Suárez, va recuperar el lesionat Alves i va alinear quatre davanters, Munir i Sandro inclosos, pràcticament inèdits fins ahir, titulars contra el Llevant.

Als seguidors van tenir feina per situar els jugadors al camp i l'equip no es va familiaritzar mai amb un dibuix rar, gens simètric, rematat per la posició de volant ofensiu de Messi. Al 10 li agrada fer la goma, com als ciclistes, va i ve, i l'equip gairebé sempre espera que sigui el primer a xutar a porteria, també ahir davant el seu amic Rubén. El Barça no va despertar fins que el davanter argentí va exigir al quart d'hora el porter del Llevant.

Malgrat semblar intens i ambiciós, el Barça va patir un empatx de pilota, no sabia acabar les jugades, Munir i Neymar, imprecisos. Jugui qui jugui, a l'equip li costa marcar gols, ha perdut precisió i contundència i no deixa de posar el retrovisor des que a la seva àrea hi ha Ter Stegen. Ghilas va tenir dues arribades molt clares, una molt ben defensades per Bartra i l'altra pifiada pel davanter del Llevant. El planter d'Alcaraz, ben organitzat a partir d'una saga de tres centrals, negava bé els espais, no concedia xuts fàcils i convertia en embafador, discontinu o inconnex el joc dels nois de Luis Enrique.

No hi havia cohesió en el grup ni futbolistes disposats a resoldre el xoc pel seu compte, de manera que els aficionats van començar a queixar-se per haver de consumir un partit estèril, sense fluïdesa, encomanats una jornada més a Messi. El 10 no despertava de cap manera en un partit sense ritme, espès i silenciós, únicament interromput per la xerrameca dels futbolistes, que necessiten parlar perquè uns sabessin on eren els altres, disseminats en el sorprenent tauler disposat per Luis Enrique.

Bartra es va haver d'arremangar per posar fi a l'embolic d'un Barça descol·locat i desmemoriat. La porta del Llevant estava oberta, el partit es va convertir en un guirigall i una cercavila, ple d'accidents, com els dos penals a favor del Barça: Messi va ficar el primer i va fallar el segon, un error que qüestiona la seva condició d'especialista perquè n'ha fallat dos de tres aquesta temporada, 15 sobre un total 68 (23%).

El partit va acabar sent tan estrany com l'alineació de Luis Enrique. El tècnic, en qualsevol cas, va aconseguir dosificar els esforços —la roda de canvis va propiciar l'entrada de Gumbau— sense resoldre els assumptes de fons: els errors de Ter Stegen i la poca punteria des del punt de penal de Messi, infal·lible en canvi amb la pilota en joc, com es va veure en el 4-1. No són moments per gaudir sinó per sobreviure al Camp Nou. Cal aguantar sense perdre pistonada fins al gener de 2016.