Catalunya no podria tornar a ingressar a la UE, segons un informe
Un estudi de la Fundación Alternativas alerta que sortiria dels ens internacionals
Una Catalunya independent després d'una declaració unilateral no només sortiria immediatament de la UE, sinó que no hi podria tornar a ingressar per haver vulnerat obertament la llei espanyola i europea, segons un informe de la Fundación Alternativas basat en la “pura legalitat”. L'estudi, coordinat per Diego López Garrido, exsecretari d'Estat per a la UE amb el PSOE, adverteix que Catalunya quedaria fora del sistema de l'euro i de tots els organismes internacionals dels quals forma part Espanya, a més de l'espai Schengen.
El punt de partida de l'informe encarregat per la Fundación Alternativas, amb el títol Cataluña ante la Unión Europea. Las consecuencias jurídicas de la independencia, és que la declaració unilateral d'independència de Catalunya seria “manifestament inconstitucional” perquè la integritat territorial de l'Estat espanyol és un dels seus principis constitucionals, recollit en els articles 1.2 i 2 de la norma fonamental.
Fora de tots els organismes internacionals
La “ruptura” amb Espanya i amb la UE “implicaria també la ruptura de Catalunya amb les organitzacions internacionals de les quals Espanya forma part: Nacions Unides, l'FMI, el G-20...”, assenyala l'informe. En aquests ens, l'Estat que continuaria estant representat seria Espanya, no Catalunya. Així, els catalans “perdrien la protecció diplomàtica de l'Estat espanyol”, a més dels “drets adquirits durant 30 anys de pertinença d'España a la UE”, tret que mantinguessin la nacionalitat espanyola, cosa que dependria d'Espanya.
L'estudi, elaborat “en termes estrictes de dret” per tres catedràtics –Diego López Garrido i Gregorio Cámara, catedràtics de Dret Constitucional, i Francisco Aldecoa, catedràtic de Dret Internacional Públic i de Relacions Internacionals–, assenyala que aquesta declaració també atemptaria contra el dret europeu, ja que el Tractat de la Unió Europea (TUE, en l'article 4.2) proclama la integritat territorial dels estats membres de la UE.
Els autors emfatitzen que si Catalunya o una altra part d'un estat actualment membre de la UE es constitueix un estat independent, “en aquest mateix instant deixa de pertànyer a la Unió”. L'explicació d'aquesta conseqüència, malgrat que genera un gran debat, és senzilla –“jurídicament diàfana”, en les seves paraules–, segons aquests juristes: el preàmbul i l'article primer del Tractat de la Unió Europea (TUE), modificat per última vegada el juliol del 2013 després de l'adhesió de Croàcia, assenyala els països que són part de la Unió. Entre ells no hi ha, naturalment, Catalunya. Per tant, una Catalunya independent no seria un estat membre. Hauria d'aconseguir la modificació del tractat per aconseguir-ho. La via per fer-ho és l'article 49 del TUE.
Però la declaració unilateral és un “camí irreversible”, adverteix Diego López Garrido a EL PAÍS, perquè Catalunya no podria ser reconeguda com a Estat per entrar a la UE. És “inviable”, sosté el document. Per què? La Unió ha anat consolidant uns criteris materials per a l'adhesió de nous membres que han anat evolucionant fins a l'entrada de Croàcia. Entre ells, en el cas català destaquen dos: “La inviolabilitat de les fronteres, que només poden ser canviades de comú acord, i el respecte absolut a l'Estat de dret constitucional (article 2 del TUE)”, recull el document.
Tots dos quedarien vulnerats amb una declaració unilateral d'independència de Catalunya, de manera que “no és realista pensar que els països de la UE, per la unanimitat exigida en els tractats, acceptarien de bon grat ni tan sols iniciar el procés d'integració d'aquest ‘nou Estat’ a la Unió”, assenyala l'informe. “Els efectes desestabilitzadors serien enormes. Significaria l'impuls a la fragmentació dels Estats de la UE i de la Unió mateixa. Molt pocs governs, o cap, ho acceptarien”, incideixen els autors.
L'informe alerta també que una hipotètica Catalunya independent sortiria del Banc Central Europeu i, per tant, de “tot el sistema de l'euro”, a més de deixar de formar part de l'espai europeu de lliure circulació de persones (Tractat Schengen). La Fundación Alternativas enviarà l'estudi a totes les candidatures al 27-S, i el traduirà a l'anglès perquè tingui la màxima difusió internacional.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.