Munic, desbordada per l’arribada de refugiats

Munic, la capital de l'estat federat de Baviera, ha arribat aquest cap de setmana al límit de la seva capacitat d'assistència humanitària en una estació central de ferrocarrils que s'ha omplert de refugiats. Fins dissabte a la mitjanit, la policia federal havia comptabilitzat l'arribada de 12.200 persones i aquest diumenge s'espera que arribi una quantitat semblant o més alta.

En vista de la situació, el Govern alemany preveu restablir temporalment controls a la frontera sud del país, segons afirma l'edició digital del setmanari Der Spiegel. L'anunci, que la cancellera alemanya, Angela Merkel, hauria comentat per telèfon amb el seu homòleg austríac, Werner Faymann, es produiria aquesta tarda. Segons Der Spiegel, la policia federal es manté en alerta i desplegarà els seus efectius disponibles a la frontera de Baviera.

L'arribada massiva de refugiats i la impotència de la ciutat per oferir-los un sostre i un llit, ha portat l'alcalde de Munic, Dieter Reiter, a enviar una crida d'auxili als seus col·legues d'altres ciutats alemanys i, indirectament, al Govern federal. “Ja no sabem què fer amb els refugiats”, va dir l'alcalde davant les càmeres de la segona cadena de televisió, ZDF, dissabte a la nit. “Munic i Baviera són incapaços d'afrontar aquest gran desafiament sols i em sento decebut en haver d'admetre que ja no tenim més llocs per als refugiats que arriben a la ciutat”, va afegir l'alcalde, en confessar la seva impotència per oferir un alberg digne als refugiats.

Munic s'ha convertit en el punt d'arribada clau dels refugiats de l'anomenada ruta dels Balcans, que travessen Sèrbia, Hongria i Àustria per arribar a Alemanya. En les últimes dues setmanes, més de 60.000 refugiats han arribat a la ciutat alemanya.

En vista de la falta d'albergs, centenars de persones van haver de dormir la nit de dissabte a diumenge als passadissos de l'estació central de ferrocarrils, una realitat que va tornar a despertar la solidaritat de la població. Gràcies a la crida de l'alcalde, centenars de muniquesos van arribar a l'estació per donar matalassos i sacs de dormir.

Per evitar una catàstrofe a l'estació de Munic, la companyia de ferrocarrils alemanya, Deutsche Bahn, va posar a disposició diversos trens d'alta velocitat (HISSI) per evacuar els refugiats. A causa de l'alt nombre de refugiats que estan arribant a Munic, el Govern regional que presideix Horst Seehofer va convocar una reunió urgent del seu gabinet per aprovar una paquet extraordinari de mesures destinades a fer front a una situació que, de moment, està fora de control.

La dramàtica situació que està vivint la capital de l'estat federat més ric del país ha provocat una onada de reaccions en contra de la cancellera Angela Merkel, que va decidir, sense consultar a ningú, obrir les fronteres del seu país als refugiats sirians i d'altres països que estaven, gairebé en qualitat de presoners, a l'estació de ferrocarrils de Budapest.

Durant una conferència telefònica interna que va tenir lloc la setmana passada, els ministres de l'Interior dels 16 estats federats alemanys es van queixar de la política que està impulsant la cancellera i van admetre que la decisió de la cancellera els hi havia “sorprès”. Durant la conferència telefònica, els ministres van coincidir a dir que l'arribada massiva de refugiats al país podia causar un caos nacional, tant per la falta de centres d'acolliment, com també pels riscos per a la seguretat interna del país.

"Els estats federats estan totalment sorpresos pel permís que va autoritzar la cancellera”, va dir el president de la conferència interministerial, el socialdemòcrata Roger Lewentz. “Necessitàvem molt temps per preparar-nos i era necessari saber amb antelació què passaria. els lands estan al límit de les seves possibilitats”, va afegir, en resumir amb poques paraules l'ànim que impera en els 16 estats federats del país.

Els ministres de l'Interior dels 16 estats federats alemanys també van expressar la seva preocupació davant la possible arribada de terroristes de l'Estat Islàmic al país, que es podrien haver infiltrat entre els refugiats sirians que fugen de la guerra al seu país.

Oposició al repartiment per quotes a la República Txeca i Romania

A poques hores de la reunió dels ministres europeus de l'Interior per decidir el repartiment de 120.000 refugiats, dos països de l'Est han tornat a expressar el seu rebuig al sistema de quotes proposat per Brussel·les. El primer ministre de la República Txeca, Bohuslav Sobotka, ha assegurat aquest diumenge que veu “impossible” fer marxa enrere en la seva negativa a acceptar les quotes d'acolliment de refugiats que planeja la UE, mentre que Romania ha anunciat que també hi votarà en contra.

“Crec que és impossible retractar-se. La nostra posició és ferma”, ha afirmat Sobotka en una intervenció en un programa de televisió sobre el pla europeu per acollir 120.000 refugiats arribats d'Àfrica i el Pròxim Orient que se sumarien als 40.000 demandants d'asil que Brussel·les ja va demanar ressituar el maig passat.

Per la seva banda, el ministre de l'Interior romanès, Gabriel Oprea, ha manifestat que votarà en contra de les quotes obligatòries de repartiment de refugiats durant la trobada que celebrarà aquest dilluns amb els seus homòlegs europeus. “Tinc la clara ordre per part del president, del primer ministre i del Govern, de dir-ho de manera modesta però també amb dignitat: Romania respecta els compromisos inicials de rebre 1.785 immigrants i, evidentment, de votar contra les quotes obligatòries”, va declarar Oprea davant els mitjans.

A principis d'aquesta setmana, el president romanès, Klaus Iohannis, va criticar durament la Comissió Europea en acusar-la de fer un repartiment “burocràtic” dels refugiats. Iohannis va reiterar que Romania només pot acceptar 1.785 refugiats, mentre que la CE li demana que en rebi 6.351.

Romania és recolzada en aquesta postura per altres països de l'est d'Europa com Hongria, República Txeca, Polònia i Eslovàquia.

Mentrestant, milers de refugiats continuen intentat arribar a la Unió Europea. Un total de 4.330 persones van passar el dia de dissabte a Hongria procedents de Sèrbia, la xifra més alta d'entrades en un sol dia registrada fins ara, ha informat avui la policia hongaresa.

Els refugiats, la majoria de Síria, l'Iraq i l'Afganistan, s'apressen a entrar a Hongria pel pas fronterer de Röszke, on el Govern de Viktor Orbán ultima el tancament de l'únic buit encara obert als seus límits amb Sèrbia mentre eleva una segona tanca més alta que inclou concertines. A més, està previst que Hongria aprovi el dia 15 una nova legislació que estableix penes de fins a cinc anys de presó per qui creuï il·legalment la seva frontera.

A l'estació de trens de Keleti, a la capital hongaresa, milers de persones esperaven a embarcar en trens que els acostessin a la frontera amb Àustria. A Nickelsdorf, a la part austríaca de la frontera, es va registrar aquest dissabte l'arribada de 6.600 persones.

A l'espera de comprovar l'efecte del mur construït per Hongria i l'aplicació de la nova llei, les autoritats policials austríaques vaticinen que a partir del dia 15 el flux de refugiats agafi una altra ruta per evitar sòl hongarès: des de Sèrbia a Croàcia i després a Eslovènia, per entrar a Àustria pel sud.