Occident es prepara per reforçar la seva acció militar a Síria

“He demanat al ministre de Defensa que, a partir de demà [aquest dimarts], avions francesos facin vols de reconeixement al sud de Síria”, ha dit Hollande en una conferència de premsa a l'Elisi. “Permetran planejar els bombardejos contra Daeix”, l'acrònim en àrab d'Estat Islàmic (EI). “Volem saber on són els centres d'entrenament i decisió”. Hollande, que ha descartat per “irrealista” tota intervenció terrestre, ha trencat amb aquest anunci un principi específic de França en aquest conflicte: no atacar EI a Síria, el principal feu gihadista, per no reforçar de rebot el règim de Baixar al-Assad.

També el Regne Unit havia optat fins ara per no intervenir obertament a Síria després que el Parlament votés en contra d'aquesta opció fa dos anys. Ara, en canvi, el primer ministre britànic, David Cameron, ha revelat que Londres va autoritzar el 21 d'agost un atac aeri amb drons a Síria que va costar la vida a dos ciutadans britànics que combatien a les files d'EI. L'objectiu –Reyaad Khan, un jove de 21 anys de Cardiff– representava una amenaça específica a la seguretat del Regne Unit, ha dit Cameron al Parlament. El país va exercir el seu “dret inherent a l'autodefensa”, al marge de la guerra que lliura la coalició internacional a Síria.

En l'atac també va morir Ruhul Amin, britànic d'Aberdeen, i un tercer combatent. Cameron ha assegurat que Khan havia estat preparant atacs “bàrbars” en sòl britànic. La informació ha transcendit quan el Govern britànic sembla decidit a fer el pas d'intervenir militarment a Síria abans d'un mes, segons The Sunday Times. Creu que aconseguirà l'autorització parlamentària. Té una fràgil majoria de 12 escons, però els tories donen per fet que tindrà el suport de suficients diputats laboristes per contrarestar la trentena de diputats conservadors que previsiblement s'oposaran a ampliar l'acció militar més enllà de les fronteres iraquianes.

Mentrestant, als Estats Units, el Pentàgon prepara canvis en la seva estratègia d'entrenament de rebels moderats sirians després que al juliol la filial d'Al-Qaida en aquell país ataqués els opositors amb suport de Washington. La cúpula militar sospesa, segons The New York Times, incrementar el nombre de rebels desplegats, facilitar-los suports locals, millorar les seves habilitats de combat i dotar-los de millor informació.

L'atac del Front Al-Nusra va consumar l'inici erràtic del programa del Departament de Defensa. Des que va arrencar al maig, només 60 combatents han estat entrenats després d'un exhaustiu filtre per descartar extremistes, molt lluny de l'objectiu inicial de reclutar entre 3.000 i 5.000 combatents a l'any. La prioritat dels rebels ha de ser atacar Estat Islàmic, no les forces del règim d'Al-Assad.

Les noves estratègies s'apliquen després que l'escenari hagi canviat en els últims mesos. Als escassos resultats malgrat els milers de bombardejos –ni EI s'afebleix ni cau Al-Assad–, s'hi ha sumat l'increment de tensions en aquest i altres fronts. Amb Iran i Rússia, d'una banda, pel seu suport militar al règim sirià. O entre l'Iran i l'Aràbia Saudita, aliat clau dels Estats Units, amb enfrontaments a Síria i el Iemen. A a la por d'una escalada s'hi afegeix una lleugera distensió d'Occident amb l'Iran i Moscou.

Teheran va pactar al juliol amb sis potències, amb Washington al capdavant, un acord sobre el seu desenvolupament nuclear, cosa que facilita possibles aproximacions en altres camps. També amb Moscou s'han reduït una mica les tensions després de l'inestable acord sobre Ucraïna. París, entre d'altres, negocia amb tots dos països sobre Síria. “França treballa a favor de solucions polítiques. Parlem amb tots els països que poden afavorir una transició: països del Golf, Rússia i l'Iran”.

Hollande ha augurat que, davant “el caos” a Síria, Rússia s'implicarà més, sobretot “contra EI”, i que Moscou ja treballa amb Washington per elaborar “una proposta”. “Rússia també vol trobar una solució”. Entre els objectius que es busquen, hi figura la formació d'un “Govern d'unitat”. Però sense Al-Assad, exigeix París. “Al-Assad se n'ha d'anar. Ell és el que ha bombardejat poblacions civils i ha utilitzat armes químiques”, va afirmar el mandatari francès.

Va ser l'ús d'armes químiques el que va empènyer el 2013 Hollande a encapçalar una operació militar contra Al-Assad. Es va frustrar perquè Washington es va desenganxar a última hora i, per Hollande, va ser l'error que va desencadenar el naixement i l'expansió d'EI. Enfront dels gihadistes, França actua militarment en coordinació amb els EUA, però manté la seva autonomia a l'hora de decidir els llocs que ataca.

El canvi d'estratègia de França i el Regne Unit arriba en plena crisi de refugiats a Europa. La majoria procedeixen de Síria, com el nen de tres anys Ailan Kurdi, la imatge del qual després de morir ofegat a Turquia ha remogut les consciències de tot el món, com va recordar el mandatari francès. I el pas que ha fet França coincideix també amb una psicosi al país després de diversos atemptats terroristes i set atacs frustrats. Els terroristes, ha indicat el president, reben ordres des de Síria.

Els primers bombardejos francesos a l'Iraq es van registrar el 19 de setembre del 2014. Des de llavors, 12 caces amb base als Emirats i Jordània han efectuat més de 200 bombardejos.

Amb informació de Pablo Guimón (Londres) i Joan Faus (Washington).