“Qualsevol lloc és millor que l’horror que deixem enrere”

Els soldats van arribar a casa de Muoatasem Alafande disposats a reclutar-lo per a la guerra de Síria i ell va optar per fugir, segons relata. Fa un any i mig que va deixar enrere casa seva a Damasc i ara busca el seu futur després de recalar al Líban, Algèria, el Marroc i, finalment, Espanya. "No volia disparar, ni el meu germà tampoc", explica des de Sevilla, on ja fa quatre mesos que s'està després de quatre mesos més a Màlaga.

La família del jove, de 20 anys, va abandonar el seu comerç de roba a la capital siriana per fugir i ara els seus pares i tres germanes són al Líban i un germà, a Holanda. Després de pagar 50 dòlars per arribar en un cotxe amb altres tres homes al Líban, on va arribar l'abril del 2014, Alafande va volar amb el seu germà Hassan fins a Algèria quatre mesos després, amb un bitllet que li va costar 400 dòlars (360 euros). D'allà, tots dos van marxar fins a Nador (el Marroc) en un altre cotxe. "La policia marroquina volia que tornéssim enrere perquè, ens van explicar, que no volien sirians", afirma. No obstant això, van tornar, i del Marroc van entrar a Melilla. La policia els va traslladar fins a Màlaga, on va passar quatre mesos en un centre d'acolliment per a refugiats, i d'aquí el van traslladar al Centre d'Acollida al Refugiat (CAR) de la capital andalusa.

El jove va sortir de Damasc amb 100 dòlars a la butxaca i després la seva família li va anar fent diferents transferències per subsistir i prosseguir el seu periple. Ara rep classes d'espanyol tres hores al dia de dilluns a divendres i només pensa a trobar una feina al més aviat possible. "Sí, aniria amb una família si m'obren casa seva", comenta en un precari castellà com a preferència davant el centre de refugiats de Sevilla Este, que ara allotja 120 persones. Les ofertes de particulars per allotjar l'allau d'immigrants a les seves pròpies cases s'han dirigit a la capital andalusa cap a la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR), segons confirmen fonts del centre.

"A l'Iraq només li espera la destrucció. Em van posar una bomba al cotxe, van disparar ràfegues de metralladores contra casa meva, em van enviar missatges al mòbil i amenaces per carta. Vaig marxar al nord i al sud, però les amenaces seguien arribant". A. A. relata que va abandonar Bagdad quan formava part del Govern iraquià, cansat de sobreviure a les amenaces de l'Estat Islàmic i de fugir per salvar la seva família del desastre.

Aquest iraquià de 30 anys, que sol·licita l'anonimat perquè els seus pares encara són a Bagdad, amenaçats, va arribar a Sevilla procedent d'Estocolm (Suècia) el novembre passat, ja fa gairebé un any. Havia viatjat al país escandinau com a primera destinació per escapar del malson que vivia a Bagdad. "Vaig denunciar els trets contra el meu domicili, però la policia no va fer res", recorda.

Ara viu al Centre d'Acollida al Refugiat (CAR) de la capital andalusa amb la seva dona i les seves dues filles de quatre i un anys. "A Bagdad tenia un lloc de responsabilitat per fixar el diàleg i les relacions necessàries del Govern central amb les diferents comunitats religioses. De tenir contínues reunions he passat a una rutina molt grisa amb classes d'espanyol i poc més. Però només sé que vull pau". A. A. entén que l'Iraq afronta una guerra civil perquè la manca actual en aspectes com el menjar i la salut són alarmants i la desesperació de la població porta a protestes constants. "A això se li suma com afecta la caiguda del preu del petroli a l'economia del país", matisa.

Sobre la situació en el centre de refugiats sevillà relata: "No em queixo, però no és un privilegi viure aquí". No es penedeix d'abandonar el seu país i a Espanya li agradaria treballar en alguna professió vinculada a la seva formació, la informàtica, quan domini el castellà. "La situació és cada dia pitjor i els terroristes ja es troben tan sols a 20 quilòmetres de Bagdad".

Els tres nens d'Ali Alshawish juguen al seu voltant. Amb 9, 7 i 2 anys, amb prou feines paren quiets al costat del seu pare, un venedor de cotxes sirià de 33 anys que va fugir de la guerra amb la seva família. "Teníem un lloc per viure i una feina. Però, d'una nit per l'altra, ens vam quedar sense res", relata a Madrid, on ha arribat amb la seva esposa i els seus fills. Aquest refugiat va marxar de Síria a Jordània. Allà va demanar asil a l'ONU. I, després d'acceptar la seva sol·licitud, va volar amb avió fins a Madrid. Per això es considera "afortunat". No va haver de jugar-se la vida al Mediterrani. I ara? "Si puc assegurar el futur dels meus fills, em quedaré a Espanya. Si no, buscaré un altre lloc".

"El nostre país està absolutament destruït. La situació a la meva ciutat, Hama, és molt difícil", continua Alshawish, que encara té part de la seva família a Jordània. Ara sap que serà molt complicat trobar feina a Espanya. "No sabem què farem. Tenim por de quedar-nos al carrer. Molts sirians han anat a Alemanya i expliquen que allà no hi ha tants problemes, que hi ha diners", relata l'home, que explica que Espanya només li dóna una ajuda de 18 euros al mes per mantenir els seus fills. "Vivim els cinc en una habitació de 3,5 metres quadrats", sentencia.