Ciutadans blinda la direcció d’Albert Rivera

Ciutadans ha revocat o impedit l'afiliació de més de 1.000 persones des de les eleccions europees de 2014, ha expulsat més d'una desena de regidors per no acatar les directrius del seu Comitè de pactes, i està reorganitzant les seves delegacions regionals. Aquestes decisions tenen tres punts en comú: la direcció vol evitar l'aparició de veus discordants, protegir-se contra el naixement de barons territorials i l'aparició d'arribistes, i assegurar-se el control del discurs.

“A Ciutadans, pot afiliar-s'hi tothom, però no tothom hi té cabuda”, explica Fran Hervías, secretari d'organització del partit, que aquests dies afronta tensions internes que podrien derivar en accions disciplinàries en l'agrupació de Galícia. “Davant la possible expansió nacional del partit i sent conscients de la possibilitat d'arribistes i oportunistes, fa anys que ens dotem d'una sèrie de mecanismes de control per evitar que persones que anteposen els seus interessos personals als col·lectius ens poguessin utilitzar”, argumenta. “Així, una persona no passa a ser un afiliat de ple dret fins a passar els sis mesos de militància i tenim un reglament disciplinari clar. Quan localitzem una persona tòxica o un oportunista, es revoca la seva afiliació durant els primers mesos”, explica. “Gairebé la totalitat d'ells [han estat expulsats] per danyar la imatge pública del partit o la d'algun dels seus afiliats, així com per anar en contra dels acords democràticament adoptats pels òrgans del partit”.

Amb més de 25.000 afiliats i 100.000 simpatitzants i amb més de 1.500 regidors, 74 diputats autonòmics i dos eurodiputats, hem d'adaptar l'estructura a la realitat

Fran Hervías, secretari d'organització

A final de juny, Pablo Echenique i altres dirigents de Podem van signar un manifest en el qual criticaven la deriva del partit i demanava més obertura. La polèmica no va passar desapercebuda entre els dirigents de Ciutadans, que van veure en aquell exemple una nova raó per garbellar la incorporació d'afiliats i afinar els mecanismes interns per aplacar els crítics. Un exemple: quan la direcció va saber que hi havia queixes per l'elaboració de les llistes per a les eleccions municipals i autonòmiques es va posar en contacte amb la Casa de la Moneda perquè certifiqués i controlés el sistema telemàtic amb el qual s'ha votat en primàries als candidats per a les generals i les catalanes.

El partit està ara en plena transformació de la seva estructura territorial. Un coordinador, un portaveu i un delegat territorial compartiran el poder a cada Comunitat i tindran representació al Comitè territorial autonòmic. L'objectiu, segons fonts consultades, és evitar l'aparició de barons territorials i mantenir el control del discurs centralitzat a l'Executiva, des d'on es nomenarà el portaveu i el delegat. Al mateix temps, grans agrupacions, com la de Madrid, Sevilla, València o Saragossa, han estat subdividides.

“Amb més de 25.000 afiliats i 100.000 simpatitzants i amb més de 1.500 regidors, 74 diputats autonòmics i dos eurodiputats, hem d'adaptar l'estructura a la realitat”, diu Hervías sobre els canvis en un partit que ha passat d'estrictament català a nacional en uns pocs mesos. “L'estructura territorial de Ciutadans s'allunya de la dels vells partits, ja que no hi ha direccions autonòmiques autònomes, si no que tota l'estructura territorial ha d'executar i dur a terme les directrius aprovades pels òrgans centrals de govern. Això ens permet dotar-nos d'una coherència i cohesió més grans”.