El cercle viciós de Piqué

El futbolista modern s'encotilla normalment en un discurs monòton i previsible, estrictament abonat al que és políticament correcte. No és el cas de Gerard Piqué (Barcelona, 28 anys), criat en una família bé de Catalunya, atractiu i intel·ligent; futbolista del Barça. “He tingut certes oportunitats en la vida que no tothom té, és evident”, assumeix el defensa blaugrana. No tem l'aparador i, encara que pot pecar de desvergonyiment, amb assiduïtat s'exposa quan diu el que pensa. Immers, potser, en una espècie de cercle viciós.

La temporada passada Piqué necessitava tornar al seu ceptre. “Vull tornar a ser un dels millors centrals del món”, va anunciar tot just començar la campanya. I per fer-ho es va preparar com mai abans d'estrenar entrenador amb Luis Enrique. Carreres a la muntanya per la carretera de las Aigües de Barcelona, partits de pàdel entre amics i una alimentació cuidada. Es va posar ben fi: 83 quilos pels seus 193 centímetres.

Tanmateix, no va començar bé el curs. Sense Puyol ni Valdés, els seus companys, a desgrat seu, no el van patrocinar per a la capitania (aquest any també va tornar a quedar fora dels manaires del grup, en benefici de Mascherano). I va caure en una espècie de síndrome de Peter Pan quan va llançar dues bombes fètides en pretemporada (una en un avió durant la gira i una altra, també en un viatge, a la zona mixta després d'un amistós a Hèlsinki).

Luis Enrique és acurat amb les normes de conducta dels seus nois i, després d'un nou episodi d'indisciplina –el central va utilitzar el mòbil a la banqueta després d'haver estat reemplaçat a la Supercopa de Catalunya–, va optar per multar Piqué. Les seves controvèrsies no van acabar aquí. En la tornada d'un amistós amb la selecció espanyola va tenir un conflicte amb la Guàrdia Urbana. Va discutir amb uns agents que el van multar perquè tenia el cotxe mal estacionat i, segons la policia de Barcelona, Piqué els va deixar anar frases de l'estil “em teniu enveja perquè sóc famós”, i “parlaré amb els teus caps i et caurà el pèl”. No va trigar a disculpar-se: “S'ha exagerat molt el que vaig dir, però, en qualsevol cas, ho sento, m'he equivocat i no tornarà a passar”.

Actiu a les xarxes socials i acostumat als flaixos (com per no estar-ho: juga al Barça i la seva dona, Shakira, és una megaestrella mundial del pop), va tornar a posar-se a tret després de participar en la Diada amb el seu fill, Milan. “Mai no havia viscut res semblat. Simplement, inoblidable”, va penjar a Twitter. No li van faltar crítics. Una vegada més, es va defensar: “Vaig participar en la Diada perquè sóc català. Va ser un dia memorable per la quantitat de gent que hi havia i per l'ambient festiu”. I va treure els ullals quan es va dubtar del seu compromís amb la selecció espanyola: “De mi no es pot dubtar. Fa més d'11 anys que jugo amb la roja. Una altra cosa és que estigui a favor de la consulta catalana, que és una cosa democràtica. La gent ha de tenir el seu dret a votar. No té res a veure una cosa amb l'altra”.

Mentre el soroll era fora del camp, la temporada era discreta a la gespa. Dels primers 14 partits de Luis Enrique a la banqueta, Piqué en va jugar la meitat. Acostuma a passar amb la majoria d'entrenadors, també amb el tècnic asturià. Fins que el jugador recupera la forma i passa de ser el boc expiatori a personalitzar la fórmula de l'èxit: sense el 3 no s'entendria que el Barcelona finalitzi la temporada com l'equip menys golejat (una mitjana de 0,63 punts rebuts per partit) i, en conseqüència, amb el triplet.

“Gràcies Kevin Roldán”

Després del triomf, es va embravir: amb les tres copes a la butxaca, el saguer guardava una brometa. “Gràcies Kevin Roldán, amb tu va començar tot”, va deixar anar en la celebració del reeixit any del Barça, en al·lusió a la presència del cantant colombià a la festa d'aniversari de Cristiano Ronaldo i després de la caiguda del Madrid en el derbi contra l'Atlètic (4-0). Una relliscada que li va costar l'empipament de l'afició de la roja, que el va rebre amb xiulets en un partit d'Espanya. “La gent es pot expressar lliurement”, va comentar resignat.

Fi de curs i tornar a començar després del 4-0 a San Mamés en l'anada de la Supercopa. Va apel·lar a la remuntada en la tornada –“Noranta minuts i el Camp Nou. Jo m'ho crec”, va publicar– abans de ser expulsat per haver insultat un dels assistents de Velasco Carballo. Segons l'acta de l'àrbitre, el defensa va dir al jutge de línia: “Em cago en la teva puta mare”. Una frase que podria comportar una sanció d'entre quatre i dotze partits. La jurisprudència dicta que Negredo, el 2010, i Pepe, el 2012, no van passar d'un càstig de dos partits pel mateix insult. En qualsevol cas, un maldecap per al Barça i per a Luis Enrique. Dimarts a la nit, el central va voler demanar disculpes en el seu compte de Twitter per l'actitud amb què va protestar al linier, però també va voler deixar clar que no va insultar l'assistent.

Piqué és diferent. Segurament tornarà a aixecar-se. D'ambició no n'hi falta: “Algun dia seré president del FC Barcelona”, va vaticinar ja fa uns anys.