Messi contra Monchi

Si el futbol es mesurés per paràmetres purament futbolístics, i no pas mediàtics –cap com la Premier– o morbosos, un terreny més propici per a la Bundesliga –Guardiola– o fins i tot per a la Lliga francesa –Ibrahimovic i, fins a la seva dimissió, Bielsa–, el campionat espanyol seria el que tindria més impacte al món. N'hi ha prou de constatar que vuit de les últimes deu edicions de la Supercopa d'Europa, el torneig que enfronta el campió de la Champions amb el de la Lliga Europa, han comptat amb la participació d'almenys un equip espanyol: les excepcions corresponen al 2008 i el 2013. Hi ha més detalls que avalen l'hegemonia continental de la Lliga: el Sevilla ha estat l'equip que més vegades ha guanyat el trofeu (4) que substitueix la UEFA i el Barça s'ha situat a només un triomf d'igualar el Milan (quatre enfront de cinc) com a campió de la Supercopa d'Europa.

La final d'avui a Tbilissi és possiblement el millor aparador per presumir de la salut del futbol espanyol

Plantejada així, la final d'avui a Tbilissi (20.45 hores, TV3, Antena 3 i beIN Sport) és possiblement el millor aparador per presumir de la salut del futbol espanyol i les seves peculiaritats, sobretot pel que fa a futbolistes i especialment models: la capacitat de reinventar-se del Sevilla s'enfronta a l'estabilitat del Barça des de la presentació el 2003 de Messi. Els blaugrana aspiren a ampliar una etapa daurada, presidida per la conquesta de quatre Copes d'Europa, que va ser interrompuda precisament pel Sevilla, campió de la Supercopa a Montecarlo després posar fi al regnat de Ronaldinho el 2006, amb un rotund 3-0.

Ja no queda ni un sol jugador de llavors a la formació del Sevilla, prova evident de la facilitat del seu secretari tècnic, Monchi, per sortir-se'n cada estiu amb l'àlbum de cromos, mentre que el Barça ha anat retocant la seva formació amb futbolistes procedents d'equips com el mateix Sevilla (Keita, Adriano, Rakitic, Aleix Vidal i, evidentment, Alves, que aspira a reunir els mateixos trofeus que Maldini: 4). La línia de l'èxit blaugrana la marca en qualsevol cas Messi, que igual que Iniesta, pretenen sumar els mateixos 25 títols que va guanyar Xavi.

A Messi, d'altra banda, sempre se li ha donat bé el Sevilla (22 gols en 18 partits) i Unai Emery no ha pogut guanyar mai el Barça en els 19 partits disputats (13 derrotes i sis empats). El problema per al Barça és que no podrà comptar amb el trident, la fórmula dels seus èxits, per les galteres de Neymar (la seva malaltia és contagiosa i es tem que l'hagi pogut encomanar a més personal del Camp Nou) i la lesió d'Alba. També el Sevilla pateix del mateix mal per una intoxicació alimentària que afecta la seva línia defensiva, expectant amb l'evolució de Rami.

A Messi sempre se li ha donat bé el Sevilla (22 gols en 18 partits) i Emery no ha pogut guanyar mai el Barça en els 19 partits disputats (13 derrotes i sis empats)

“Hem de portar el nostre joc al límit perquè llavors trobarem les mancances del Barça”, sosté Emery. “Arribem en un bon moment”, respon Luis Enrique, que pretén aconseguir les sis copes després d'igualar Guardiola amb el triplet. Encara que l'escenari no facilita el desplaçament a Geòrgia de les seves respectives aficions, el Barça i el Sevilla semblen disposats a enfrontar-se d'acord amb la grandiloqüència d'una cita que corona el supercampió d'Europa.