_
_
_
_

Rivera prepara la seva candidatura a la presidència del Govern espanyol

L'equip del líder de Ciutadans ja treballa en el disseny de la seva candidatura a les generals

Juan José Mateo
Rivera, aquest dijous, al Parlament.
Rivera, aquest dijous, al Parlament.Q. G. (AFP)

Albert Rivera prepara la seva candidatura a la presidència del Govern, segons col·laboradors del líder de Ciutadans consultats per EL PAÍS. El Consell General del partit ha de donar aquest dissabte el seu vistiplau a presentar candidats per a les eleccions generals i també per a les catalanes, que seran el 27 de setembre. El nucli dur de l'Executiva, que va demanar a Rivera que aspirés a guanyar les dues cites, l'adverteix ara de les dificultats d'aquella decisió. El líder anunciarà en les properes hores el seu futur i així dibuixarà el futur de la diputada autonòmica Inés Arrimadas, que opta a ser cap de cartell a Catalunya.

“La decisió ja està presa”, va dir aquest divendres Rivera; “per estratègia i pel país. Hem de sortir a guanyar les catalanes i les espanyoles”, va afegir abans que la seva Executiva convoqui oficialment les primàries, que el 4 de juliol dividiran per primera vegada el cor de la formació entre Barcelona i Madrid. Només llavors revelarà Rivera si la seva brúixola apunta la Moncloa, com asseguren fonts del seu equip, a la Generalitat, o a totes dues.

El president de Ciutadans va viure els últims mesos dividit entre la possibilitat de ser decisiu a Catalunya, reflectida per les enquestes, i la necessitat d'apuntalar a Madrid el creixement electoral de Ciutadans.

Más información
Cifuentes tanca un acord amb Ciutadans per governar Madrid
Rivera expulsa nou regidors per pactar amb Compromís
Podem i Ciutadans omplen les arques amb el seu resultat electoral
Rivera: “Fins a l’estiu no decidiré si em presento a les catalanes”

Al març, el partit va aconseguir nou diputats a les eleccions andaluses. La direcció de la formació va valorar aquell resultat com la certificació que havia encertat en la seva aposta per estendre's per tot Espanya. Des de llavors, Rivera ha escoltat com el seu nucli dur li suggeria que es presentés a les dues convocatòries electorals alhora.

L'engegada d'aquella opció ja s'ha dissenyat. Els consellers del president van coincidir que Rivera havia d'anunciar públicament la seva intenció d'optar a les dues eleccions abans que arrenqués la campanya de les catalanes, i que per això calia fer coincidir les primàries. Aquella mesura de transparència, van advertir diversos dirigents, complicaria l'operació. Van argumentar, segons va constatar EL PAÍS, que el partit corria el risc que el debat polític girés al voltant del futur presidenciable del candidat i no de les seves propostes.

En tot aquell temps, Rivera només va deixar una pista: “Els canvis que necessita Catalunya també es fan des de Madrid”, va dir, construint un argument que després van repetir en privat diversos membres del seu Executiu.

“Nosaltres som un projecte nacional, i a ell li veig a la Moncloa. El que no sé és quan ni en quina legislatura”, va explicar Matías Alonso, secretari general del partit, sense donar detalls sobre si el líder del partit optarà per La Moncloa o la Generalitat.

És el gran dilema de Rivera. El 2 de juny, quan es va reunir amb Mariano Rajoy i Pedro Sánchez, el president de Ciutadans va oferir els diputats que aconsegueixi la seva formació en les eleccions catalanes per sumar en qualsevol “majoria constitucionalista” que pogués desbancar els nacionalistes del poder.

Nosaltres som un projecte nacional, i a ell el veig a la Moncloa. El que no sé és quan ni en quina legislatura

Matías Alonso, secretari general de Ciutadans

Els primers resultats que va mirar el president del partit emergent la nit electoral del 24-M, i els que més el van enorgullir, van ser els catalans. El balanç d'aquelles eleccions, en les quals Ciutadans va entrar en 10 dels 13 Parlaments en joc, ha pesat en la decisió. Ara, els dirigents del partit dissenyen el seu desembarcament al Congrés. Això inclouria, segons fonts consultades, una remodelació de l'Executiva —on tindrien un seient Ignacio Aguado, Carolina Punset o Juan Marín, líders a Madrid, València i Andalusia— i de l'estructura de la formació.

“Fins ara, les estructures de Ciutadans responien a les necessitats d'un partit petit català”, va explicar Juan Carlos Girauta, eurodiputat i un dels candidats amb més tirada de Ciutadans, que a les seves llistes tindrà un paper principal José Manuel Villegas. “La cultura regeneradora permet que s'adapti a crear una estructura nova, amb una jerarquització piramidal amb òrgans que li prenguin el pols als territoris”, va afegir. “No incorrerem en l'error dels grans partits de tenir baronies i regnes de taifes".

Ciutadans, segons va confirmar la seva direcció, ha rebaixat el llistó dels avals necessaris per presentar candidatures a les eleccions catalanes i a les generals (2%). El 4 de juliol, els afiliats decidiran el candidat a les presidències del Govern i de la Generalitat; el 9 a la resta de les circumscripcions electorals catalanes; i el 19 als llocs de l'u al cinc a les altres províncies.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Juan José Mateo
Es redactor de la sección de Madrid y está especializado en información política. Trabaja en el EL PAÍS desde 2005. Es licenciado en Historia por la Universidad Complutense de Madrid y Máster en Periodismo por la Escuela UAM / EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_