Espanya venç Costa Rica per 2-1 en un partit sense filigranes

Després de caure en els tres últims amistosos, a aquesta Espanya futurista no li quedava més remei que afilar els ullals per no alimentar el pessimisme, tan crònic com desmemoriat, i sufocar l'imprevist incendi que s'ha muntat amb Piqué. No era fàcil, el cartell amb Costa Rica no deixava de suposar una certa nosa. La Lliga va finalitzar el 23 de maig i són temps de descans per a la majoria dels futbolistes. Les celebracions s'han acabat. Una mínima aturada estiuenca, i altre cop a la feina per a un amistós amb un viatge pesat per al repte oficial amb Bielorússia de diumenge vinent. En aquest punt d'un calendari tan empipador, la Roja es va guanyar l'aprovat general. Però ni tan sols va suposar un alleujament per Piqué, que de sobte es troba a la diana de l'afició. Així va passar la nit el defensa català, sense perdó lleonès per la seva broma sobre el dj de l'aniversari de Cristiano. Va ser xiulat des del principi fins al final, amb un lleuger parèntesi a favor. Torbador. No es recorda cap cas semblant, i encara menys per una causa tan nímia.

En aquesta exploració cap a l'Eurocopa de França 2016 i amb la ment a Borisov, Del Bosque va alterar la medul·la de l'equip i va apostar d'inici per un joc amb més obertura, amb Nolito i el debutant Aleix Vidal per les bandes. Res a veure amb la Roja de joc hipnòtic. Aquesta vegada, més centrats en la cursa. Espanya, sense perdre les essències, es busca en altres facetes. El seleccionador també va donar minuts a San José en el paper de Busquets, i va ancorar Cesc al davant. Al navarrès, improvisat mig centre a l'Athletic, li costa donar fluïdesa al joc. Té carrosseria de central i necessita dos tocs com a mínim, un món. Tampoc Koke va ser el catalitzador necessari en aquesta posició que li reserva Simeone en el proper Atlètic. Futbolista amb molt de repertori, el blanc-i-vermell no acaba d'explotar amb la selecció, on no té el mateix bagatge.

Amb un equip experimental, Espanya es va moure a batzegades. Va despertar amb el gol matiner de Costa Rica, que no és pas un equip teloner, sinó que competeix amb fermesa, com ja va demostrar al Brasil 2014. És un equip versàtil, que incideix en les seves virtuts –sobretot la columna que formen Navas-Borges-Bryan Ruiz i Campbell– i camufla els defectes. Com en l'últim Mundial, Campbell, el velocista del Vila-real, es va mostrar com una vespa. Accelera com un jamaicà i no afluixa mai. Un vol seu per l'esquerra davant Bartra va derivar en una assistència cap a Venegas, que ningú va saber parar. Un símptoma de distensió.

No va haver-hi temps per a lamentacions. Immediatament, Cesc va dibuixar una passada magnífica a Alcácer, que es va infiltrar entre els tres centrals “ticos” i va definir com el que és, un golejador nat, un d'aquests futbolistes que a l'àrea rival s'asseuen a sala d'estar. No té fusta d'ariet, però ensuma molt bé el gol, i sap veure com pocs la porteria adversària. El gol del valencianista va tranquil·litzar la Roja, que per moments va tenir pols, amb Vidal i Nolito com a agitadors per les bandes. Amb De Gea ben blindat, sense necessitat de mans però molt fi amb els peus, Espanya va jugar amb més comoditat fins a la diana de Cesc, ben concebuda per Vidal, el nou jugador blaugrana, un paio sense fi, d'anada i tornada, un no parar. La seva assistència la va caçar de mala manera Nolito, però la seva rematada li va caure a Cesc, que va saber embocar-la.

La trama es va capgirar amb la posada en escena de Cazorla i Silva. Al toc, Costa Rica es va esquerdar més. Es va sentir més còmoda quan no va haver de fixar vigilàncies pels passadissos interiors. Amb els “petits”, la Roja va posar els focus sobre Keylor Navas, magnífic en dues intervencions a boca de canó davant el seu company Sergio Ramos, a qui va deixar de pedra. A l'equip local li va faltar punteria per rematar el duel. Això sí, malgrat el risc d'un marcador tan ajustat, no va perdre el control. I quan va perdre gas va trobar el flotador habitual de Busquets.

Amb Silva i Cazorla també va irrompre Piqué, que va jugar tan còmodament com Bartra. Però en aquests dies sorprenents per a ell, Del Bosque, contrariat pel tracte al central després de la seva conya amb el dj de CR, no es va arronsar i va donar espai al blaugrana. Igual que el dia abans en l'entrenament, la gent de Lleó el va rebre com si fos l'enemic, de xiulada en xiulada. Molt xocant el que sembla que ha niat contra el blaugrana. Per inoportuna que pogués semblar a alguns, no semblen temps de bromes. La pell està fina, per més que en el més important, el futbol, Espanya s'ho agafés seriosament en aquesta jornada d'emprenyament pel calendari i la “causa Piqué”.