Com es tria un alcalde
La llei que regula la constitució dels ajuntaments premia el candidat guanyador en vots a les urnes si les aliances no sumen la meitat més un dels regidors
Dissabte es constitueixen els 8.122 ajuntaments que van celebrar eleccions el 24 de maig passat. En sessió plenària, els regidors votaran qui serà el seu alcalde i establiran les bases del futur Govern municipal. La celebració d'aquests plens està regulada per la Llei Orgànica del Règim Electoral General. Totes les corporacions municipals "es constitueixen en sessió pública el vintè dia posterior a la celebració de les eleccions, tret que s'hagués presentat un recurs contenciós-electoral contra la proclamació dels regidors electes, en aquest cas es constitueixen el quarantè dia posterior a les eleccions".
Per ordenar i dirigir la sessió plenària en què es triarà el nou alcalde es constitueix "una mesa d'edat integrada pels triats de més i menys edat, presents a l'acte, actuant com a secretari el que ho sigui de la corporació". Aquestes tres persones "comproven les credencials presentades, o acreditacions de la personalitat dels electes basant-se en les certificacions que hagués remès a l'Ajuntament la Junta Electoral de Zona". Després, la Mesa declararà constituïda la corporació si hi concorren la majoria absoluta dels consellers electes. "En cas contrari", explica la llei, "se celebrarà sessió al cap de dos dies, i quedarà constituïda la corporació qualsevol que sigui el nombre de regidors presents".
En la mateixa sessió de constitució de la corporació es procedeix a l'elecció d'alcalde. Només poden ser candidats a l'alcaldia els regidors que encapçalin les seves llistes corresponents. Si algun obté la majoria absoluta dels vots (la meitat més un de tots els regidors) aquest candidat serà proclamat electe. Si cap obté aquesta majoria és proclamat alcalde el regidor que encapçali la llista que hagi obtingut un nombre més alt de vots populars al municipi corresponent. En cas d'empat, es resoldrà per sorteig.
Aquest sistema té variacions per als ajuntaments amb menys de 250 habitants, on poden aspirar a l'alcaldia tots els regidors electes. "Si algun dels candidats obté la majoria absoluta dels vots dels regidors és proclamat electe; si cap obtingués aquesta majoria, serà proclamat alcalde el regidor que hagués obtingut més vots populars en les eleccions de regidors", assenyala la llei.
El mandat dels regidors electes és de quatre anys a comptar a partir de la data de la seva elecció. Una vegada acabat aquest mandat, els regidors continuaran les seves funcions només per a l'administració ordinària de temes –no poden aprovar despeses extraordinàries, ni convocar concursos, ni formalitzar contractes nous– fins a la presa de possessió dels seus successors. En cap cas, assenyala la llei, podran "adoptar acords pels quals legalment es requereixi una majoria qualificada".
