Mor Pedro Zerolo

Pedro González Zerolo (Caracas, 1960) ha mort aquest matí a Madrid, després de més d'un any i mig d'enfrontar-se a un càncer de pàncrees. Regidor de l’Ajuntament de Madrid des del 2007, va ser triat president del Partit Socialista de Madrid (PSM) el febrer d'aquest any. Però el reconeixement a Zerolo li havia arribat molt abans, com a president de la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals (FELGTB) des del 1998 fins al 2003, on va arribar des de la presidència del col·lectiu LGTB de Madrid, COGAM. En aquell temps va ser el defensor –mai sol– de la llei de matrimoni entre persones del mateix sexe que es va aprovar el 2005.

Aquella norma va ser una revolució a Espanya, a Europa i va tenir un gran impacte a Llatinoamèrica. Per primera vegada un país reconeixia en completa igualtat els matrimonis de gais i lesbianes sense cap excepció. Altres països (Holanda, els escandinaus) tenien lleis de parelles de fet que els reconeixien alguns drets, però eren normatives paral·leles a la del matrimoni heterosexual. Zerolo –advocat de professió fins que va haver de deixar el seu despatx per la militància– va ser un dels encarregats de cribar tot el sistema legislatiu espanyol per canviar les mencions a marit i dona per la de cònjuge, un canvi semàntic de tanta envergadura com el de modificar les referències a pare i mare per la de progenitors, perquè la llei espanyola també equiparava les parelles del mateix sexe amb les heterosexuals a l'hora d'adoptar. Ell mateix va utilitzar la llei per casar-se el 2005 amb Jesús Santos, qui l’ha acompanyat fins a la mort al domicili de la família.

Poc després, Zerolo també va ser responsable de la llei d'identitat sexual, que va reconèixer gran part dels drets de les persones transsexuals, i que també es va considerar avançada per a l’època. Va ser llavors quan, per obstinació personal del llavors president José Luis Rodríguez Zapatero, l'activista va entrar a formar part de l'executiva del PSOE com a responsable d’ONG i moviments socials, un tema que coneixia perfectament.

Regidor de Madrid des del 2003 –va ser el número tres de la llista que va encapçalar Trinidad Jiménez, una de les seves valedores en el partit–, no va abandonar mai la lluita pels drets de la població LGTB (fa un any va rebre el premi de Transsexualitat), però es va abocar en el seu nou paper. Vehement, valent i ambiciós, en una de les enèsimes crisis del partit a Madrid, la recerca d'un candidat a l’Ajuntament per a les eleccions del 2007, Zerolo es va postular per dirigir l'intent de desplaçar el PP de la presidència del Consistori. Sense una família que li donés suport dins del PSOE, el partit va preferir Miguel Sebastián. Aquella vegada, segons fonts del partit, la seva oberta homosexualitat va jugar en contra seva.

El gener del 2014, Pedro Zerolo va anunciar que tenia un càncer de pàncrees. Per primera vegada aquell any va faltar a la manifestació de l’Orgull Gai. Va ser un dels seus pocs símptomes de debilitat. Abanderat de la visibilitat en tots els terrenys, va anar actualitzant el seu perfil a les xarxes socials per adaptar-la a la seva nova imatge. La quimioteràpia li va fer perdre la coneguda cabellera arrissada i el cap calb es va convertir en el seu nou símbol.

En la seva última entrevista publicada a EL PAÍS Zerolo confessava que, malgrat la malaltia, seguia sent un volcà. "Canari, de Tenerife, com el Teide! Estic malalt, ho saps. De la malaltia vaig aprendre que qui sembra recull. M'ha sorprès l'afecte anònim. Crec que per vèncer això no cal tenir por. La por es venç amb tranquil·litat, estant tranquil amb un mateix. Sense por sents que la vida està amb tu…".

Aquella segona sortida de l'armari, com ell la va definir alguna vegada, va ser molt ben acollida per col·lectius com el de pacients amb càncer, que van trobar en Zerolo un símbol de visibilitat. Però aquella exposició pública també va tenir el seu efecte negatiu. Un sacerdot, Jesús Calvo, va arribar a dir que la seva malaltia era un càstig diví.

Els efectes de la malaltia no li van fer perdre la voluntat d'ajudar el partit. En l'última crisi del PSM motivada per la destitució de Tomás Gómez com a dirigent del partit, va ser triat com a home de consens per substituir-lo. Poc després va fer el seu últim favor a la formació. En presentar-se –ja molt malalt– com a candidat a liderar la llista de la Comunitat de Madrid, va donar legitimitat a l'elecció d’Ángel Gabilondo, que així va poder dir que el seu nomenament havia sorgit d'una elecció interna, i que no havia estat nomenat a dit.

Orador incansable, Zerolo va cuidar tot el que va poder la seva vida privada. En els últims mesos se’l podia veure anant al cinema a Madrid –sempre amb el seu marit i algun amic o una germana– i també passejant, quan les forces l'hi permetien, per Chueca. Ateu, republicà, gai, feminista i socialista, va decidir morir a casa seva. Dilluns a la tarda, els seus amics més propers van rebre una trucada avisant del seu imminent adéu perquè poguessin acomiadar-se. L’Ajuntament de Madrid acollirà aquesta tarda la seva capella ardent.