Podem busca liderar amb la seva marca un front d’esquerra a les generals

Podem debat la fórmula per reunir a les seves llistes per a les eleccions generals, sota la seva marca i paraigua, totes les forces “del canvi” a l'esquerra del PSOE, entre les quals IU. Va ser el secretari general del partit, Pablo Iglesias, qui va obrir aquesta reflexió després de les eleccions del 24-M, i, a falta d'una decisió, el pla de la cúpula és que totes s'aglutinin sota el lideratge de la formació.

“L'eina política Podem continua sent el vector per al canvi a Espanya”, va afirmar aquest dissabte Íñigo Errejón, número dos del partit. Tot i així, Juan Carlos Monedero, que fa un mes va abandonar els òrgans de direcció, va assegurar a aquest diari que estudia una fórmula que permeti als altres partits integrar-s'hi mantenint la seva identitat.

La formació de Cayo Lara es podria trencar per la meitat per la decisió d'unir-se o no a Podem, com ja ha passat a la federació madrilenya a compte del suport a la llista d'Ara Madrid, encapçalada per Manuela Carmena. Una de les anàlisis de les eleccions del dia 24 és el bon resultat de les candidatures municipals d'unitat popular, superior fins i tot al de Podem. Ara Madrid va aconseguir a la capital més de mig milió de vots, un 45% més que el suport a Podem a la ciutat de Madrid per a les autonòmiques, que va quedar en 280.000 sufragis.

Després de les eleccions, les llistes de convergència o d'unitat popular poden governar en set capitals (més de sis milions de persones), i molts n'han pres nota. A més de Madrid, passa a Barcelona (amb Barcelona en Comú), Santiago de Compostel·la (Compostel·la Oberta), la Corunya (Marea Atlàntica), Cadis (Per Cadis Sí que es Pot) Saragossa (Saragossa en Comú) i Oviedo (Som Oviedo). Esquerra Unida anava integrada en la confluència en totes elles, excepte a Madrid, Cadis i Oviedo.

Projeccions

Un exercici de projecció sumant els vots d'IU als de Podem conclou que, si haguésim concorregut junts a tot arreu, a Cadis, per exemple, haurien estat la primera força (Per Cadis Sí que es Pot va ser segona després del PP, i necessita el suport del PSOE per governar, tot i que en els últims dies s'està refredant aquesta possibilitat). En les autonòmiques, la suma dels vots de Podem i IU dóna com a resultat que haurien guanyat les eleccions a Astúries, per davant del PSOE de Javier Fernández. A la Comunitat de Madrid, els 130.000 vots assolits pel poeta Luis García Montero, que no ha obtingut representació, haurien deixat aquesta candidatura conjunta eventual a només 80.000 vots del PSOE d'Ángel Gabilondo.

En la setmana posterior als comicis, la direcció de Podem i el mateix Pablo Iglesias han llançat missatges d'obertura. “Hem de prendre nota també de la importància dels lideratges i els estils que serveixen per anar més enllà d'una identitat de partit. Podem no pot ser en les generals un partit més, sinó un instrument obert a la participació i al protagonisme de tots els que apostin pel canvi”, escrivia el mateix Iglesias en un article en el seu blog. Tanmateix, el secretari general de Podem va refredar el missatge en una roda de premsa dijous, quan va dir que el seu partit no seria la “barca de salvament” d'IU.

El pla d'Iglesias inclou obrir les llistes a Compromís a València, a les marees a Galícia, a Convocatòria per Madrid, a les marques Guanyem… I a IU, el partit del qual molts dels seus dirigents van formar part i que ara trontolla. La direcció vol, això sí, que la candidatura resultant per a les generals estigués sempre sota la marca Podem.

Però el principal escull per a la unió d'IU amb Podem no són les sigles, sinó preservar la seva identitat. Monedero és conscient que no poden demanar que els altres “arribin de genolls” i treballa en una fórmula diferent. La seva proposta, que pretén desenvolupar en els pròxims mesos, concep Podem com una “nau d'abastiment” en què quedi clar que es tracta de Podem. Però que sigui possible que hi hagi altres forces que se sentin part del projecte i es permeti que mantinguin la seva identitat. Com Iglesias, Monedero descarta la coalició de partits i que la decisió es prengui a les cúpules.