Mònica Oltra: “Ens entendrem, sense imposicions”

A Mònica Oltra la saluda tothom pel carrer, l’animen, es fan fotos amb ella i la diuen “presidenta”. És la cara d'una nova època. L'èxit de la seva candidatura al capdavant de la Coalició Compromís, que s'ha convertit en la força política valenciana que més ha crescut en les eleccions autonòmiques del 24 de maig –fins a l'extrem de passar de sis a 19 diputats–, ha superat els partits emergents, Podem i Ciutadans, que han aconseguit 13 diputats cadascun, i l'ha col·locat a poc més de dos punts del PSPV-PSOE, encapçalat per Ximo Puig, que ha perdut 10 escons i s’ha situat en els 23 diputats.

Qui presidirà el nou Consell d'esquerres, Oltra o Puig, s'ha convertit en la gran incògnita d'un canvi polític, produït després de dues dècades d'hegemonia del PP, que no s'explica sense el caire popular de la dirigent de Compromís.

Pregunta. Ha tingut temps de parar-se a pensar alguna cosa aquests dies?

Resposta. És tot tan frenètic que és difícil parar-se a fer-ho. Ahir a la nit vaig arribar a casa i el meu fill gran em va preguntar: “Amb qui has pactat avui?”. I vaig pensar: “Que es pari el món, que baixo”.

P. És el mateix que li va dir que ser presidenta és com ser la mare de tots?

R. No, aquest era el petit. Aquest era el gran. El que vull explicar és com de forta és la pressió. Tant com per arribar a un nen de 12 anys, que va a l’escola i que no ha vist gaires telenotícies. Em va parlar com si em dediqués cada dia a pactar amb algú.

P. Però no em negarà que reflecteix una mica de sentit comú… Tothom parla d'això des del 24 de maig.

R. Sí, els meus dos fills tenen molt sentit comú, però també verbalitzen d'alguna manera la necessitat que ho fem bé, que ens posem d'acord i que la cosa comenci bé, que aquest nou govern comenci bé. És com una metàfora. El que més pressió m'ha posat és el meu fill.

P. I per on comença la cosa? Vostès, des de Compromís, els socialistes de Ximo Puig i els de Podem, amb Antonio Montiel, han assegurat en la campanya que hi hauria canvi i que les coincidències permetrien un acord. Eren només afirmacions de campanya que després no es compleixen?

R. El meu fill hi va verbalitzar dient: “Tu seràs presidenta?”. Però en realitat volia dir: “Tindrem noves polítiques?”. Jo, almenys, ho interpreto així. I li vaig contestar que primer hem de parlar de què volem fer. No podem dir qui serà la presidenta o el president, o qui formarà el nou govern, sense parlar abans de què volem fer.

P. Però semblava que hi havia moltes coincidències…

R. Sí, però s'ha de concretar. Vull que estigui per escrit, que es concreti i que sigui un compromís, no entre els partits, sinó amb els ciutadans i ciutadanes. A més, vull escoltar tots els partits, què diu Podem, què diu Ciutadans, què diu el PSPV-PSOE i fins i tot què diu Esquerra Unida. Vull escoltar quines polítiques farem en el futur, amb l'excepció del PP, que ha de romandre en un cordó sanitari democràtic que l’indueixi a fer un llarg camí cap a la decència política.

P. Hi ha molta feina pendent.

R. I necessitem molta intel·ligència col·lectiva posada al servei d'idees i propostes perquè la política es converteixi en un instrument per millorar la vida de la gent. Vull que tota la intel·ligència col·lectiva s'apliqui a la construcció d'una política post-PP.

P. Aquests dies es parla de pactes. En el panorama polític valencià hi ha tres forces polítiques que estan condemnades a entendre's: PSPV-PSOE, Compromís i Podem. Com s'articularà el diàleg?

R. No m'agrada l'expressió “condemnats a entendre's”…

R. Diguem que els electors ens han posat en la tessitura d'entendre's.

R. Ja. Tenim la fortuna de poder entendre'ns. I ens entendrem. De moment, Compromís ha triat una comissió de diàleg que ha iniciat la roda de contactes amb els representants dels altres partits. La intenció és posar-nos d'acord en primer lloc sobre la política que farem. S'obre una etapa d'escoltar l'altre, de valorar el que diuen els altres, de generositat i humilitat. Sense imposicions. Nosaltres no farem imposicions, però tampoc no deixarem que ens en facin.

P. Parlem clar. Ximo Puig no pot ser president de la Generalitat sense el suport de Compromís, ni Mònica Oltra no pot ser presidenta sense el suport del PSPV-PSOE, excepte que el PP decideixi tenir un paper en un sentit o en un altre…

R. Crec que el PP ja ha renunciat a tenir un paper en els propers anys, entre altres coses perquè Alberto Fabra ja ha anunciat que abandona la presidència del seu partit. Té absolutament clar que l'únic paper del PP en els propers anys és regenerar-se.

P. Hi insisteixo. No hi ha cap alternativa a un acord entre vostès.

R. Tenim la sort de poder entendre'ns. Aquesta sort l'han posat a les nostres mans els ciutadans i ciutadanes.

P. Llavors, parlem de dues possibles fórmules: un govern en què hi hagi integrades tres forces polítiques (PSPV, Compromís i Podem) i un altre en el qual hi hagi el PSPV i el Compromís amb suport parlamentari de Podem. Seria vostè la presidenta en el primer cas i Ximo Puig en el segon?

R. Hi ha més opcions. Les dones sempre veiem més opcions. M'agradaria que el Govern valencià fos com més plural millor. És una lliçó democràtica que encara s’ha d’aprendre en la nostra democràcia, la de construir governs plurals que siguin forts, solvents i dialogants en la seva diversitat i amb la societat. Aquest repte sí que em motiva. M'agradaria tenir un Govern al més plural possible, per aprofitar al màxim les idees de tothom.

P. Quan diu plural, pensa en partits o va més enllà?

R. Penso en tots els partits de l'arc parlamentari excepte el PP, en la Universitat i la ciència, en els moviments socials, en tota aquella societat que ha fet possible el canvi polític, un canvi que afecta no només el contingut sinó també la forma de practicar la política.

P. El pacte pel Consell estarà dins d'un escenari més ampli, que inclogui ajuntaments, diputacions i altres institucions?

R. No m'agradaria caure en l'intercanvi de cadires. Els ciutadans i ciutadanes, cada vegada que poden, assenyalen que estan farts de tripijocs polítics. Vull parlar de les prioritats, de com començarem a rescatar persones; de què farem amb les 12.000 persones que esperen una renda garantida de ciutadania per sobreviure; de l'educació infantil, que dóna igualtat d'oportunitats a la gent; de serveis socials; d'una economia que tingui en compte la petita i mitjana empresa i els autònoms; de la investigació i el desenvolupament en aliança amb la ciència i la innovació tecnològica… No vull parlar tant de qui ha de ser el president o la presidenta com de què cal fer.

P. Amb tot, l'11 de juny es constituiran les Corts Valencianes. No hauria de ser clar llavors com es concreta això i qui és qui en el nou Consell?

R. Queden 15 dies.

P. Caldrà treballar de valent.

R. Caldrà treballar, però també necessitem una mica de serenitat i de silenci. Hi ha massa soroll. El soroll no és bon conseller quan s'han d'asseure les bases per a un canvi tan important. Em conformo amb 24 hores. He hagut d'atendre els mitjans de comunicació. Gràcies a ells hem pogut explicar les nostres propostes, i hem hagut de respondre a les seves peticions. Però en aquest moment donaria qualsevol cosa per 24 hores de silenci. La política parla molt, escolta poc i, moltes vegades, no pensa abans de parlar.