_
_
_
_

La meitat de les víctimes adolescents no identifica la violència masclista

L'assetjament a sis de cada 10 joves es fa a través del mòbil i les xarxes socials

Virginia López Enano
Una adolescent revisa un missatge de mòbil.
Una adolescent revisa un missatge de mòbil.PACO PUENTES

Una adolescent de 14 anys se sincera per telèfon. “Sóc el seu drap, fa amb mi el que vol, sóc la seva joguina.” És la trucada d'auxili d'una menor que no aguanta més els maltractaments de la seva parella, una de les gairebé 2.000 trucades que va rebre la Fundació Ajuda a Nens i Adolescents en Risc (ANAR) l'any passat. Durant el 2014 han advertit amb "inquietud" la normalització de les conductes violentes a l'entorn dels joves i l'important paper de les noves tecnologies en aquest àmbit. Segons un estudi d'aquesta organització sis de cada 10 adolescents víctimes de violència de gènere van patir assetjament a través del mòbil i les xarxes socials. A més, més de la meitat, un 51,1%, no era conscient que estava patint violència de gènere.

Les noves tecnologies juguen un paper molt important en la violència de gènere entre els adolescents per les característiques pròpies de les relacions sentimentals d'aquest col·lectiu, assegura ANAR. "En aquestes relacions no sol haver-hi convivència i la comunicació es dóna la gran part del temps de forma no presencial", afegeix l'informe. La violència psicològica és la més freqüent en els casos analitzats per la fundació, present en el 95,7% de les trucades ateses.

Però, a més, preocupa la banalització de les conductes agressives. "Hi ha molts adolescents que observen que les parelles en general discuteixen i tenen desacords i desencontres", afirma ANAR en l'informe. Aquesta circumstància, afirmen, fa que els adolescents suposin que la violència és inevitable en les relacions de parella, fins al punt de confondre l'assetjament i les agressions com a amor, preocupació i interès.

Això fa que les víctimes no sentin la necessitat de demanar ajuda "fins que la situació és insostenible" i que les adolescents "no identifiquin" les conductes d'abús psicològic com, per exemple, el control del temps, dels diners, de la manera de vestir, dels projectes o el xantatge. Segons l'estudi poc més de la meitat de les noies que van trucar a la fundació el 2014, el 51,1%, no era conscient que estaven sent víctimes de la violència de gènere. Un percentatge que s'ha reduït lleument respecte del 2013, any en el qual la no-consciència del problema era present en el 53,4% de les trucades.

No obstant això, ressalta la fundació, el 46,4% de les adolescents que semblen conscients de la seva situació, segons el parer del psicòleg orientador d'ANAR, sí que es reconeixen a elles mateixes com a víctimes i fins i tot estan disposades a "fer algun pas per resoldre la situació".

A més, l'estudi també recull les trucades sobre violència a menors en l'entorn familiar. En aquest cas, matisa el text, quan és un adult qui accedeix al servei per demanar ajuda en el 68,6% dels casos és la mateixa mare dels nens implicats. "Mare que al seu torn és la víctima directa de la violència de gènere", conclou l'informe. 

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Virginia López Enano
Trabaja en el equipo de Redes de EL PAÍS. Ha pasado por varias secciones del periódico, como la delegación de Sevilla, Nacional o El País Semanal, donde ha escrito temas de música y cultura. Es Licenciada en Historia y Graduada en Periodismo por la Universidad de Navarra y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_