Guardiola: “Ara que no facin el passerell”

És molt probable que Josep Guardiola no cregués mai de debò que podia eliminar el Barça, però ho va intentar fins al final. El seu equip va vèncer l’enfrontament d’ahir a la nit i va acabar content. “Hem caigut drets. I estic molt orgullós dels meus jugadors. Hem guanyat el partit i el Barça serà en la final. Els felicito, han estat millors. A Barcelona ens va matar el tercer gol. No hi ha res a dir. Ara espero que no facin el passerell i guanyin la cinquena. Només puc dir que l'any que ve ho tornarem intentar”, va dir l'entrenador del Bayern. “En l'adversitat ha estat fantàstic treballar amb aquest grup de futbolistes”, va assegurar el de Santpedor. “Després del tercer gol de Barcelona, aquí ho tenien fet, però hem mort drets perquè no ens rendim. Estic molt content de ser entrenador del Bayern. Els meus jugadors valen un imperi”, va afegir.

Guardiola va admetre que el seu equip havia fet coses malament: “Vam cometre errors molt greus defensivament, com avui en el segon gol. Errors de concepte”. Per contra, va destacar les diferències entre el joc de l'anada i el de la tornada –“allà no vam fer sang, no vam fer res”–, i va insistir en l'actitud del seu equip a l’Allianz Arena: “Hem fet tot el que hem pogut. Estic molt content. El Bayern no sap com de bons són aquests jugadors, que ho han donat tot en un any duríssim. Vull celebrar la Bundesliga i vull donar moltes gràcies als seguidors. Només hem guanyat un títol, però hem perdut com ha de perdre el Bayern, morint drets”.

Guardiola no es va oblidar de felicitar Luis Enrique –“està fent una feina extraordinària”, va dir— i sobretot, Messi: “Segueixo convençut que l'única manera de parar-lo és treure-li la pilota. Ser contemporani de Messi és un privilegi. Estic molt content que hagi tornat a ser el que vaig conèixer, el jugador que vaig entrenar al Barça. Tant de bo que Alemanya compri els drets de la Lliga i pugui gaudir d’ell. No hi ha hagut mai un paio com ell, mai!”.

A Pep l’esperaven germans i amics, com el tècnic Juanma Lillo, els que saben que en segons quins moments no hi ha cap color més que el de l'amistat. No va faltar la colla del seu germà, arribada directament des de Santpedor –“venim a l'enterrament”, feien broma– i també hi havia la seva família. Per descomptat, el va acompanyar la seva dona, Cristina, amb una jaqueta de cuir vermell, i els dos fills: ell amb la samarreta de Javi Martínez i ella amb la de Thiago. Tots sabien que el somni d'una ciutat, el somni de Guardiola, el dels seus amics i de la seva família, el somni de ser a Berlín era un somni gairebé impossible des del principi. Al mateix temps, sabien que Pep lluitaria fins al final. I estaven orgullosos d'ell. “Fem un altre gol”, retrunyia l’Allianz Arena. I el Barça reculava. El Bayern no serà a Berlín, però l'enterrament queda per a un altre dia. Resulta que el Bayern va guanyar. I ara Guardiola vol que guanyi el Barça. Només faltaria.