Pesos pesants del Partit Laborista demanen un gir al centre després de la derrota

El debat “profund i honest” sobre el futur del Partit Laborista que va demanar Ed Miliband divendres en el seu discurs de dimissió, va quedar oficialment obert en el moment en què el devastat perdedor va sortir per la porta. Menys d'un dia van trigar a sentir-se les primeres veus que reclamen una tornada a les premisses del Nou Laborisme, corrent que ha proporcionat al partit els seus únics 13 anys de poder des del 1979.

L'exministre de l'Interior Alan Johnson va dir que el proper líder haurà de seguir l'exemple de Blair, que va proporcionar al partit tres victòries electorals. “Hem de reflexionar sobre on ens dirigim com a partit”, va declarar a la televisió. “No hem de pensar que la derrota va ser per Ed Miliband, el problema que hem de resoldre és molt més profund. Es tracta de les aspiracions de la gent. Ja no ens poden identificar com el partit de les aspiracions. I aquest va ser un dels grans èxits que ens va portar a guanyar tres eleccions”.

Johnson va defensar que el partit havia de tenir com a model els Governs de Blair i de Brown, dels quals ell va formar part, i va criticar la tendència al partit de donar l'esquena a aquells anys. “És com si Blair hagués perdut tres eleccions, en lloc d'haver-les guanyant”, es va queixar Johnson. “És gairebé de rigor esmentar el seu nom ara”.

L'exministre és una figura de pes al partit. Al novembre de l'any passat, entre fortes crítiques al lideratge d'Ed Miliband, Johnson va ser sondejat pel sector blairista del partit per veure si estaria disposat a encapçalar una candidatura per reemplaçar-lo, a menys de sis mesos de les eleccions, segons va publicar Financial Times. Ell no s'hi va mostrar disposat i també ara ha descartat presentar-se com a candidat.

En el mateix sentit es va pronunciar el també exministre Ben Bradshaw, que va estar al capdavant de Cultura al final del Govern de Brown. “El partit necessita celebrar els empresaris i els creadors de riquesa i no traslladar l'opinió que formen part del problema”, va escriure al seu blog. “La gent vol un Regne Unit més just i millor, però també han de tenir confiança en l'habilitat del Govern per manejar l'economia competentment. Competencia econòmica combinada amb justícia social. Aquesta és la lliçó que vam aprendre, per fi, després de 18 anys a la jungla entre el 1979 i el 1997”.

El comitè executiu nacional del partit té previst reunir-se a principis d'aquesta setmana per dissenyar el calendari de l'elecció del líder. Harriet Harman, segona de Miliband, serà qui dirigeixi el partit en el període de transició, i ha anunciat que, una vegada acabat, també dimitirà. Hi ha els que són partidaris d'un període de reflexió llarg per abordar amb tranquil·litat el profund debat que el partit reclama. D'altres temen que un debat llarg permeti als tories definir tots sols l'agenda política en un moment tan important per al país.

Un diputat que va ser als Governs de Blair i Brown, David Lammy, ha estat el primer a fer el pas i anunciar públicament la seva intenció de liderar el partit. Encara que també participa a la cursa de la candidatura laborista per a l'alcaldia de Londres, una de les primeres decisions importants que haurà de prendre el partit abans de les eleccions l'any ve. Altres noms que sonen són Chuka Umunna, Liz Kendall o Dan Jarvis, tots ells diputats des de fa menys de cinc anys i, per tant, sense responsabilitats als Governs de Blair i Brown.