El València deixa a la lona el Madrid

Tot el que pot sortir malament li ha sortit malament al Madrid, que se n'ha anat a la lona de la Lliga després d'un partit embruixat. I quin encanteri: tres rematades als pals, un penal fallat per Cristiano un segon abans del descans i Kroos de baixa abans de la mitja hora. Tot ha passat abans de l'interval. Massa desventures per a qualsevol, sobretot si al davant tens un rival potent, un València ben travat, sòlid en defensa i amb turbo per fer una contra. El Madrid ha salvat un punt sense miraments, amb el cor a la boca, però insuficient per assaltar el tron d'un Barça que ja l'avantatja en quatre punts quan només en queden sis en joc. La Lliga ja és molt més que una quimera.

La gent ha vist com s'escapava el campionat i ha carregat contra el de sempre, Iker Casillas, el sac preferit de Chamartín. El porter, víctima de velles i malintencionades intrigues palatines, també és pagà d'haver perdut la seva condició de porter miracle. No ho ha estat en la rematada a boca de canó d'Alcácer, tampoc en l'irremeiable cop de cap de Javi Fuego amb tota la defensa a la lluna, atordits encara per la retirada de Kroos just en aquell instant. Casillas, per una vegada, l'hi ha recriminat a la grada. Amb dos gols a coll, el Madrid s'ha aferrat a la seva epopeia, amb Chicharito i Isco al capdavant del batalló, però després de xocar contra les fustes ha topat de cara amb un cop de porta. Quan el futbol no vol, no hi ha manera.

Ramos ha tornat al seu lloc natural després del fiasco de Torí i Ancelotti ha confiat en tres migcampistes de talent i Chicharito com a ariet en absència del convalescent Benzema. Una alineació comuna, sense pedaços. A l'altre bàndol, el València ha gravitat sobre els seus cinc reclutes al mig camp, i això li ha permès tenir superioritat a la zona i bloquejar les bandes de Bale i Cristiano, amb Piatti i Feghouli en la custòdia amb els laterals. Un blindatge per a la seva porteria, i el punt de partida per a l'ofensiva. Abans del minut, Alcácer ha donat el primer avís, i ha repetit un frec a frec després que Andrés Gomes envestís Pepe sense xiulet arbitral.

La resposta local ha estat immediata. Bale, almenys en el primer tram un altre Bale, no el de Torí, es prestava al joc, ja fos amb la pilota en circulació o aturada. Així, amb la pilota calmada, ha estavellat una falta directa al mateix escaire esquerre de Diego Alves. Encara tremolava la porteria visitant quan Cristiano ha enviat amb un cop de cap un córner al travesser. No era una tarda blanca. Per si en faltaven proves, segons després de la frustració del portuguès, Gayà s'ha calçat un guant de seda al peu esquerre i ha donat la seva setena assistència del curs de lliga. En aquesta ocasió, un servei corbat, amb la pilota amb l'efecte del plàtan. Un centre perfecte, endimoniat per a defenses i porters, perquè la pilota, amb aquella corba esquiva els primers i s'allunya dels segons. Alcácer, que es mou com pocs al centre de les àrees, era puntual, al lloc adequat per superar Casillas, a un pam del rematador no ha desviat del tot la pilota.

La maledicció madridista no s'ha acabat aquí. Kroos ha sentit molèsties després d'una caiguda acrobàtica. L'alemany, el rellotge del Madrid en aquella posició en què l'equip no dóna alternativa, ha marxat a la infermeria mentre Parejo s'esperava per llançar una falta lateral. Els companys de Kroos han quedat tan commocionats pel fet que no s'han mogut ni un pèl per buidar el centre del capità xe. Javi Fuego ha marcat amb la coroneta, però ho haurien pogut fer Otamendi i Mustafi, igual d'abandonats pels defenses d'Ancelotti.

Al Madrid només li quedava apel·lar a l'heroica, a l'èpica que tant ha marcat a foc la seva història. Ho sap fins i tot el mateix Chicharito, nou a la casa, que ha tocat la corneta i amb el seu commovedor afany ha fet creure en la proesa. Però la mala sort també ha eclipsat l'optimista davanter mexicà. En una altra sacsejada del Madrid la seva puntada de peu se n'ha anat al pal, el destí del Madrid en aquesta jornada. La cosa, per increïble que sembli, podia anar a pitjor. Així ha estat. En l'última jugada abans de la mitja part, Gayà, que ja tenia targeta groga, ha atropellat Bale. Cristiano, tot un especialista, en duel esgrimidor amb Diego Alves, que és més botxí que víctima en la sort dels penals. Per alguna cosa n'ha parat el 48%. El brasiler és de gel i no es venç fins que l'executor xuta la pilota. No s'ha arronsat davant de tot un Cristiano i ha refusat la rematada.

Empassats els gripaus, al Madrid li quedava temps per a la gesta. No s'ha rendit, com sol fer, i Ancelotti ha donat aire als seus dos laterals amb més recorregut, Carvajal i Marcelo. Amb el tambor a tot drap, el conjunt blanc ha envidat amb tot, de càrrega en càrrega, fins a entronitzar Diego Alves, autor de moltes bones parades i algunes de gairebé antològiques, com la seva resposta de gat a un cop de cap de Sergio Ramos. El València, atabalat, ha perdut en la sortida. On abans jugava amb el peu, ara només rebutjava la pilota per terra i aire. Pepe ha trobat el premi amb una altra rematada de clatell. El partit era vibrant, intens, de màxima exigència, només apte per a futbolistes de cos sencer disposats a esprémer-se com una llimona. No hi havia parèntesi per a la treva. La Lliga s'esfumava per al Madrid, el València amenaçava l'Atlètic amb la tercera plaça.

Els nois de Nuno han trobat cert alleujament amb l'entrada de Negredo, que ha amenaçat un parell de vegades Casillas, però no trobava la manera d'espantar el Madrid de la seva àrea. Fins que Isco ha fet un xut esplèndid, impossible fins i tot per a l'il·luminat Diego Alves. Amb el motor d'emocions a tota vela, el partit ha agonitzat amb els dos equips sua que sua com a regadores, amb la gent enrampada. I, com no podia ser d'una altra manera, amb un altre xut al pal, aquest de Pepe, encara que aquesta vegada hi havia falta prèvia. No era el dia. Però el Madrid almenys s'ha acomiadat, o gairebé, del títol amb l'ànima entre les dents.