_
_
_
_

Esperanza Aguirre serà jutjada per una falta per l’incident de trànsit

L'Audiència Provincial de Madrid accepta el recurs del fiscal per no arxivar la causa

F. Javier Barroso
Esperanza Aguirre, al centre de Madrid.
Esperanza Aguirre, al centre de Madrid.Javier Lizón (EFE)

La secció sexta de l'Audiència Provincial de Madrid ha estimat el recurs interposat pel ministeri fiscal contra la interlocutòria d'arxivament de la causa emesa pel jutjat d'instrucció número 14 de la capital respecte a l'incident de la presidenta del PP a Madrid i candidata a l'Ajuntament, Esperanza Aguirre, i ha acordat la tramitació del procediment pels tràmits del judici de faltes. A més, els magistrats desestimen el recurs presentat per l'agent de mobilitat, Antonio Rafael A. M., per falta de legitimació i inexistència de les lesions, segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de Madrid.

Aguirre va estacionar el 3 d'abril del 2014 al carril bus de la Gran Vía, prop de la plaça de Callao, per treure diners d'un caixer automàtic. Quan va tornar al seu vehicle, hi havia dos agents de mobilitat de l'Ajuntament que li van demanar la documentació per denunciar-la. La presidenta dels populars madrilenys els la va donar i de seguida va marxar del lloc. En la seva fugida, va tirar la moto d'un dels funcionaris i va fer cas omís de les indicacions d'un cotxe patrulla de la policia municipal que hi havia per la zona. Després es va refugiar a casa seva.

Què és un judici de faltes?

El judici de faltes està reservat per a aquelles infraccions penals més lleus, en les quals no hi ha un gran retret social per l’acte il·lícit comès. Es tracta d'una vista de curta durada (no dura en general més d'una hora) i en la qual compareixen en la mateixa sessió els acusats, els denunciants i els eventuals testimonis.

Es caracteritza per solucionar-se amb una pena lleu. En la seva majoria es tracta de condemnes pecuniàries en funció de multa-dia (tants euros per dia) segons el poder adquisitiu del condemnat. També pot recollir alguna indemnització a les víctimes i altres mesures, com la prohibició de residir en determinats llocs o la pena de localització permanent.

Les sentències es resolen en pocs folis, en comparació de les resolucions més extenses en cas d'un procediment abreujat o un sumari, que suposa l'existència d'indicis de delicte.

Amb la reforma del Codi Penal, les faltes desapareixeran i la seva resolució es farà per multa administrativa. Actualment, les faltes prescriuen al cap de sis mesos.

Els magistrats de l’Audiència Provincial consideren provat que "a nivell indiciari" Aguirre no va obeir les ordres dels agents de mobilitat i dels policies municipals "tal com es va fer constar en la denúncia inicial". Com que cap dels dos recurrents va plantejar que se seguís el procediment pels tràmits del procediment abreujat, és a dir, que es considerés un delicte, l’Audiència només planteja la possibilitat de seguir com una falta. Exigeix que es depuri la possible responsabilitat de la candidata a l’Ajuntament en un judici. "L'arxivament només es pot fer quan les proves practicades evidenciïn de forma objectiva i clara, sense necessitat d'interpretacions subjectives, la inexistència dels fets objecte de la investigació o l'atipicitat dels existents", conclouen els jutges de la secció sexta.

La interlocutòria fa referència a un pronunciament anterior de la mateixa sala en què ja va fixar que els fets protagonitzats per Esperanza Aguirre sí que revestien "provisionalment" els caràcters d'un delicte de desobediència. El titular del jutjat d’instrucció número 4, Carlos Valle, havia decretat al gener que s’arxivés el cas.

La interlocutòria de l’Audiència Provincial, de la qual ha estat ponent la magistrada Almudena Álvarez Tejero, ha rebutjat el recurs presentat per l'acusació particular, exercida per l'agent de mobilitat, en entendre la falta de legitimació. En la seva opinió, la infracció penal de desobediència manca "per definició" d'un perjudicat concret susceptible d'exercir l'acusació. Tampoc accepta la falta de lesions que, suposadament, va patir Antonio Rafael A. M., ja que el metge forense no va poder establir "ni la realitat de la lesió ni la relació medicolegal de causalitat" entre l'incident de trànsit i el sofert pel funcionari.

"No consta en la documentació mèdica valorada pel forense que l'agent tingués cap signe objectiu de lesió. En no haver-se pogut constatar objectivament la realitat de les lesions, difícilment pot establir-se la relació de causalitat entre el fet objecte del procés i la lesió", afegeixen els magistrats.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

F. Javier Barroso
Es redactor de la sección de Madrid de EL PAÍS, a la que llegó en 1994. También ha colaborado en la SER y en Onda Madrid. Ha sido tertuliano en TVE, Telemadrid y Cuatro, entre otros medios. Licenciado en Periodismo por la Universidad Complutense de Madrid, está especializado en Sucesos y Tribunales. Además, es abogado y criminólogo.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_