Un golàs i res més

Un Madrid sense grapa feia una becaina, amb el descans, poc merescut, a tocar. Varane per fi es va anticipar a Hemed, l'ariet que donava sortida al pulcre joc de l'Almeria. La pispada va descol·locar per una vegada el quadre de Sergi, i Trujillo va fer un rebuig poc ortodox cap a la balconada de l'àrea. La pilota va botar, just a l'altura preferida d'aquest James que més que gols recrea golassos. Aquest també ho va ser, i no és el primer. El seu cop d'esquerra va fer sortir la pilota d'estampida cap a la xarxa de Rubén, el qual només va tenir temps de veure passar un meteorit. Extraordinària pinzellada per al gol 100 del Madrid a la Lliga, xifra que aconsegueix per sisena temporada consecutiva. Esclar, les mateixes que fa que Cristiano és al club. Ell hauria pogut fer el 101, però aquesta vegada el seu arravatament va ser de noblesa i va negar l'autoria de seguida. Va ser Dos Santos, el central blanc-i-vermell, qui va escombrar la pilota cap a casa. El segon acte acabava de començar, en mala hora va encaixar l'Almeria, al qual va batre del tot Arbeloa, ja amb el partit molt mústic.

El do de pit de James va ser dels pocs motius per brindar del Madrid, per un Madrid que feia el ronsa, de baixa intensitat i poc encert. El cartell de l'adversari, sense set titulars a l'alineació, amb el Sevilla, el Juventus i el València a la sala d'espera… Pel motiu que fos, es va desplegar un equip amb poc esperit, incapaç de domesticar el seu rival, que es va refugiar amb la pilota al mig camp, sense cap altra ocasió. Corona, Verza, Thomas i Mané, amb l'ancora de Hemed, van prendre la comandament. El Madrid arribava tard a la pressió, i la seva poca obstinació en la recuperació donava aire a l'Almeria, que jugava a plaer, només rebaixat quan tenia Keylor Navas a l'objectiu.

Sense empenta el Madrid, tret d'una arrencada fugaç de pocs minuts, l'Almeria es va trobar amb un assossec que no hauria somiat mai. Amb Illarra de puntetes i Jesé poc activat, el conjunt blanc no trobava el fil, a rebuf pel centre i sense recorregut per fora, on Coentrao i Arbeloa queden més limitats que els seus titulars, Carvajal i Marcelo. L'equip va caure en el no-res, excepte per algunes faltes de Cristiano, d'aquestes que fan perdre el sentit a la pilota, que vola pels aires, sense una ruta clara. Era tan avorrit que el Madrid només va accelerar en un còmic servei de banda, amb Coentrao i James, a cinc metres un de l'altre, cadascú amb la seva pilota, sincronitzats a la perfecció a l'hora d'executar l'acció.

Tampoc hi era el noi de moda, Chicharito, al qual el poc joc dels seus companys va deixar aïllat, com un foraster fins que va citar Arbeloa en el gol que va tancar el marcador. No hi havia qui el fes entrar en el partit. Sense més notícies que l'elogiable gosadia de l'Almeria, el partit derivava cap a l'interval quan James va carregar l'esquerrana. El millor consol possible per a milers de badalls. Aquest colombià no té sostre, va a més i més. Té repertori, però el seu cop amb l'esquerra és d'un solista de primera categoria. Una cama que val per dues. Per què carai vol la dreta.

Amb els confetis per James, el Madrid va trobar alleujament, més encara quan l'Almeria, en un altre minut dels que fa mal, tot just començar el segon temps, va presentar les claus de la ciutat de mala manera, l'únic retret que se li pot fer. Kroos, després d'executar un córner, es va quedar a l'ala, sense cap custòdia. Ho va advertir Jesé, en la seva millor puntada del dia, que el va enfilar cap a Rubén per la línia de gol. La passada de l'alemany es va enredar amb Dos Santos, amb Cristiano al clatell. L'Almeria va entendre que s'havia truncat el seu somni. Ja estava abocat a mantenir-se amb dignitat i administrar esforços pel que l'esperava. Va aconseguir tots dos objectius. Sergi va donar respir a jugadors de relleu, com Verza i Thomas, i va evitar una pallissa que tampoc va buscar amb afany el Madrid, al qual Isco va animar una mica amb els seus balls amb la pilota.

Amb poc futbol sobre la gespa, la gent només es va mantenir en suspens a l'espera d'Odegaard, aquest pàrvul que proclama que el futbol no té edat, cosa que des de la institució estan disposats a subratllar com sigui. Amb 16 anys, quatre mesos i 12 dies, encara li toca el xumet del Castella, on no ha enlluernat ni Zidane ni ningú. Ancelotti no ho té clar, així que només li va consentir mostrar-se durant l'escalfament. Es va inclinar per Lucas Silva, que un dia més no va deixar petjada, Isco i Nacho. El descans, per a James. I no per a Kroos, etern, sinó per a Illarra, al qual la treva li hauria pogut anar bé, ja que necessita moltes moixaines. Ja hi haurà una altra ocasió. Al Madrid li quedava una osca de Chicharito, assistent del gol d'Arbeloa, que va tancar un partit amb un golàs i res més.