El Parlament espanyol amplia el límit de finançament al micromecenatge

Els defensors del micromecenatge col·lectiu es troben d'enhorabona. Gràcies a la seva pressió, el Parlament espanyol ha ampliat notablement els límits per invertir en aquesta classe de projectes respecte al text, molt restrictiu, que va presentar el Govern espanyol fa un any. La modificació més substancial és l'ampliació fins a cinc milions dels fons que pot captar un d'aquests projectes de finançament participatiu quan es tracti d'inversors acreditats o professionals.

El projecte, el tràmit parlamentari del qual ha conclòs aquest mes, incorpora la figura de l'inversor acreditat, inspirada en el Dret anglès i nord-americà, el qual podrà invertir sense límits en aquests projectes. Tindran la consideració d’inversor acreditat els inversors institucionals, les empreses mitjanes o grans (amb actius d'un milió d'euros, xifra de negoci de dos milions o recursos propis de 300.000 euros) i totes les persones físiques o jurídiques, els nivells de renda de les quals superin els 50.000 euros a l'any o tinguin un patrimoni superior a 100.000 euros.

Per als inversors no acreditats s'augmenta de 6.000 a 10.000 euros l'import màxim d'inversió en un període de 12 mesos. D'aquesta forma, l'import màxim de captació de fons per a qualsevol projecte passa d'un a dos milions d'euros, encara que s'amplia a cinc milions quan es dirigeixin exclusivament a inversors professionals.

Al costat d'això, s'incorpora la modalitat de l'overfunding, és a dir, que les plataformes de finançament participatiu puguin establir en les seves regles de funcionament que l'objectiu de finançament i el termini màxim puguin ser superats fins a un 25%. També s'ha acceptat que els promotors dels projectes estiguin constituïts en estats membres de la Unió Europea diferents d’Espanya.

El projecte de llei preveu que per formar una plataforma de micromecenatge el capital social mínim de 60.000 euros hagi de ser desemborsat íntegrament en efectiu. No obstant això, també es permet constituir una plataforma d'aquesta classe a través d’una tercera via: tenir una garantia que tingui un nivell de cobertura “equivalent” a la del capital social mínim i l’assegurança de responsabilitat civil.

En el tràmit d'esmenes parlamentàries s'ha reduït l'esforç que les plataformes han de fer en nom de la transparència, de manera que ja no estan obligades a difondre la informació entre els promotors dels projectes i els potencials inversors, si no que únicament han de fer-ho accessible a través de la seva pàgina web. Les plataformes també podran fer-se publicitat i dur a terme comunicacions de caràcter comercial sobre la seva activitat professional general.

La Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) serà l'encarregada de la supervisió, inspecció i sanció dels projectes que s'acullin a aquest model de finançament, amb la implicació del Banc d’Espanya quan l'activitat consisteixi en la intermediació de préstecs.

“Les modificacions que s'han introduït en el Parlament espanyol suposen un avenç molt important, en particular, la de permetre que els inversors acreditats inverteixin sense límits i l'augment dels límits de fons per projectes”, assenyala Ramón Saltor, fundador de The Crowd Angel i portaveu d'una associació de nou plataformes de micromecenatge. “Encara persisteixen algunes restriccions i crec que d’aquí a dos anys, a mesura que es vegi en el funcionament dels projectes, es podrà reunir un grup de treball per perfilar-lo”, afegeix.

El fenomen del micromecenatge està en la seva fase embrionària a Espanya, tot i que amb taxes de creixement importants. Un estudi elaborat per la Universitat de Cambridge en col·laboració amb l’Associació Espanyola de Crowdfunding indica que durant el 2014 es van aportar 62 milions a projectes espanyols per aquesta via, un 114 % més que e 2013.