Portugal recorda els 40 anys de l’Assemblea Constituent

El bidell de l'Assemblea es va quadrar al pas del jove comunista Jerónimo de Sousa: “Senyor doctor..”. El diputat de tarda i matinal afinador de màquines va aclarir al funcionari que ell no era cap doctor; però dècades de dictadura forgen caràcter: “Disculpi; no volia ofendre'l, senyor enginyer”.

Han passat 40 anys des de les eleccions per l'Assemblea Constituent a Portugal, exactament un any després del triomf de la Revolució dels Clavells, el 25 d'abril del 1974. El bidell ja no hi és; Jerónimo de Sousa, sí. És un dels tres diputats que han mantingut el seu escó a les 13 eleccions parlamentàries que hi ha hagut des de la Revolució dels Clavells, i seguirà mantenint-lo després de la convocatòria d'octubre.

Als seus 68 anys, De Sousa és avui el secretari general d'un Partit Comunista igual de marxista leninista que llavors i amb excel·lent salut. Fa uns quants mesos, amb l'aportació de la seva militància, el PCP es va comprar sis hectàrees de terreny per organitzar la festa comunista més gran de la Unió Europea.

També aguanten al seu escó Joao Mota Amaral, del centrista partit governant PSD, i el socialista Miranda Calha. “L'objectiu d'aquell primer parlament era redactar una Constitució enmig de la revolució”, recorda Miranda Calha. “Hi havia moltes dificultats per mantenir la pau ciutadana”.

La Revolució dels Clavells ha passat a la història com un canvi gairebé incruent, però la passió ambiental la recorden bé aquells primers diputats. Dels 14 partits que es van presentar a les eleccions, nou eren de l'esquerra i el més enllà. Els de centredreta no ho tenien fàcil, especialment de Lisboa cap avall. En un d'aquells mítings, Marcelo Rebelo de Sousa (PSD), que llavors tenia 20 anys, va haver d'escapar-se per les teulades de Beja; tampoc ha esborrat de la memòria que a la mateixa campanya va signar l'autògraf més llarg i delicat de la seva vida als sostenidors d'una fan.

L'elecció de l'Assemblea Constituent (PS, 116 escons; PPD-PSD, 81; PC, 30, CDS, 16, MDP, 5) no va relaxar la tensió. Els nous diputats intentaven consensuar un text que agradés des de l'extrema esquerra a la dreta. Va sortir “una Constitució de democràcia mínima; incoherent i contradictòria”, escriu el llavors diputat socialista António Barreto a El Observador; “però que va preservar la democràcia”.

Una nit el Poble va envoltar el Parlament i els seus representants van haver de passar la nit dins. En aquestes circumstàncies el text va ser el que va ser. “En la part econòmica hi havia una tendència a l'acord entre socialistes, PPD-PSD i CDS d'una banda, i els diferents partits comunistes de l'altra. A mesura que s'aproximava el final de l'Assemblea Constituent es van anar asserenant els ànims i augmentant els consensos”, recorda Rebelo. Al final hi van votar tots els diputats a favor, excepte els 16 del CDS.

“Els canvis del país han estat totals des d'aquella Constitució”, analitza Miranda Calha. “Amb la Constitució es va crear la seguretat social i l'educació pública, i es van reconèixer els drets fonamentals de les persones; vam passar d'estar en guerra amb Angola i Moçambic a descolonitzar-ho tot i avui tenim bones relacions amb ells. De l'aïllament internacional a entrar a la Unió Europea”.

La Constitució tal qual va durar un any. “El Parlament del 1976 va eliminar el Consell Revolucionari Militar i les nacionalitzacions”, recorda Calha. “Es va adaptar a l'economia de mercat i a l'entrada de la Unió Europea”.

En total han estat set modificacions en 40 anys. “El text avui és molt diferent; però manté les llibertats, els drets personals i una organització del poder polític”, assenyala Rebelo, que es deixa estimar per la Presidència de la República.

En vigílies d'una altra convocatòria electoral, el comunista De Sousa no vol saber res de més canvis a la Carta Magna, ja que sempre ha estat per suavitzar-la; el socialista Miranda Calha lloa el que s'ha aconseguit i evita parlar sobre el futur; mentre que el tercer veterà d'aquests 40 anys de parlamentarisme, el centrista Joao Mota Amaral, sí que és partidari d'encarar el vuitè canvi del text perquè la Constitució “no sigui fortalesa defensora del passat, recelosa del present i temorosa del futur”, com escriu António Barreto.