“És una vergonya que hagin de creuar el mar i perdin la vida”

Austríac de 57 anys, quatre vegades supervivent al càncer, Johannes Hahn és el comissari europeu responsable de la política de veïnatge. Els seus orígens polítics i territorials l'apropen més als veïns que als del sud, però va ser seva la idea de celebrar el passat dia 13 a Barcelona una reunió de ministres d'Exteriors de la UE amb els seus homòlegs de vuit dels deu veïns de la ribera sud del Mediterrani (no es va convidar Síria ni Líbia a causa de la seva inestabilitat interna).

En una entrevista amb aquest diari poc abans que es conegués l'última tragèdia patida per immigrants africans que intentaven arribar a Itàlia, Hahn va expressar el seu espant pel drama de la immigració il·legal. “No som sempre altruistes. Si hi ha 16 milions de refugiats o desplaçats als veïns del sud és una cosa que hem d'abordar pel nostre propi interès. Sempre ens queixem dels refugiats que arriben a Europa i el potencial de creixement és exponencial de les xifres actuals. Hem d'evitar aquesta catàstrofe humana perquè és una vergonya que joves, nens i pares hagin de creuar el mar al seu compte i risc i molts d'ells morin”, va opinar. “I ni tan sols sabem quanta gent perd la vida quan van des del Sahel camí de la costa mediterrània. Coneixem en part les pèrdues de vida en creuar el mar però no tenim evidències sobre quants moren camí del nord”, va afegir Hahn.

Hem de reconèixer que els països veïns tenen aspiracions diferents en la seva relació amb Europa

No obstant això, el comissari austríac va advertir contra la temptació de considerar que aquest és un drama que afecta sobretot els països del sud i va assegurar que “al principi d'aquest any el nombre més elevat d'immigrants irregulars va venir de Kosovo”. “Tenim el repte addicional del desastre humà de gent que intenta creuar el mar arriscant la vida, però també arrisquen la vida en camions refrigerats. Tenim molts exemples de refugiats que han mort en camions per falta d'aire. Per desgràcia hi ha moltes maneres d'arriscar la vida, fins i tot si creues la frontera per terra no tens la seguretat que no moriràs. Hi ha una catàstrofe humana ara al mar i per això intentem afrontar aquesta qüestió a l'origen i per això incloem en la nostra política els veïns dels nostres veïns. Molts dels refugiats vénen de l'Àfrica subsahariana”, va advertir.

En la trobada de Barcelona, els ministres van analitzar la reforma d'una política que abasta qüestions d'“economia, seguretat en un sentit ampli, contraterrorisme però també seguretat energètica, immigració, i d'altres que es poden afegir en el futur”. Un dels objectius de la reforma és no tractar els veïns com un bloc homogeni: “Hem de reconèixer que els països veïns tenen aspiracions diferents pel que fa a la seva relació amb Europa. I nosaltres també volem ser clars respecte a aquests. Europa té interessos que fan que vulguem estar involucrats amb els nostres veïns. No es tracta de ser donants o de patrocinar això o allò. No. Tenim interessos i hem de veure com aquests interessos poden combinar amb els de els nostres veïns”.

Una altra de les claus de la reforma és que la política de veïnatge no estigui condicionada de manera rígida al grau de democràcia dels països veïns, però sense que això signifiqui una renúncia a propagar el model. “L'important és explicar que aquests drets universals, com els anomenem, no són una cosa que tingui valor per si mateixa sinó que són una clara, diguem, conseqüència. Europa és un continent petit, érem sempre poca gent en comparació amb la població del globus i avui som solament el 7%, però seguim sent l'economia més important si es compta tots els estats membres. I crec de debò que això és perquè oferim als individus l'oportunitat de perseguir el seu propi interès, d'aplicar les seves capacitats, les seves preferències, i, en conseqüència, poder crear alguna cosa. És a dir, la llibertat individual és la millor base per crear alguna cosa que sigui també beneficiosa per als altres. I tenint el precedent d'aquest exemple, hem d'oferir-lo als nostres veïns; però, per descomptat, hem d'entendre que hi ha diferents orígens i rerefons i que precisament per això hem establert relacions i hem ofert suport a organitzacions de la societat civil a partir del nostre concepte de drets universals”.

Tot i que els ministres amb prou feines es van veure durant unes hores a Barcelona, el comissari defensa amb afany l'eficàcia d'aquest tipus de trobades. “Després d'haver-se celebrat encara crec més que la trobada era necessària perquè em va sorprendre molt en primer lloc l'índex de participació de ministres d'Exteriors. Això demostra la necessitat i també la comprensió per part de tots els europeus que la relació amb els nostres veïns del sud és de l'interès de tots nosaltres”, assegura.

“En segon lloc, ha ofert a molts d'aquests i també a molts dels nostres convidats l'oportunitat de celebrar moltes trobades bilaterals; han parlat els uns amb els altres, que és una cosa de vegades difícil quan ets a casa. I, en tercer lloc, com a antic comissari de Política Regional que ha presentat nombroses estratègies macroregionals, sé que molts conflictes locals són més fàcils d'abordar en l'àmbit de macroregió que si els deixes al mer àmbit bilateral perquè es crea una espècie de capa protectora en la qual moltes coses són més fàcils de resoldre”, conclou.