Intractable Djokovic

No té aturador. És el rei, se sap superior i exerceix des de la poltrona. Per això Novak Djokovic somriu i bromeja a l'hora del parlament final, després de batre el txec Tomas Berdych (7-5, 4-6 i 6-3, en dues hores i 42 minuts) en la final del Masters de Montecarlo i firmar una seqüència que mai abans cap tennista havia assolit. Tres victòries (Indian Wells, Miami i la del Principat, a més de l'Obert d'Austràlia aconseguit en l'arrencada de l'any) en les primeres tres cites del Masters 1000, el seu 23è títol de la categoria. Un registre que l'equipara a Roger Federer i l'acosta a Rafael Nadal (27), la seva víctima en les semifinals un dia abans.

I això que Nole, segona corona a Montecarlo després de la del 2013, va ronsejar durant bon part del primer set. Va sortir a la sorra trotador, tou en els cops, sense agressivitat. El serbi sap que avui dia és pràcticament inabastable per a la resta i que és capaç de resoldre els duels a estrebades, quan la soga estreny, o amb aquesta linealitat tortuosa que imprimeix quan s'espolsa la mandra i el vent se li posa de cara. De vegades fa la sensació que, donada aquesta superioritat, el número u s'estimula a mesura que se li acosten circumstàncies adverses.

Per això no va arribar a entrar en calor del tot davant Berdych, un Madelman de 196 centímetres i 90 quilos a qui fins fa un temps li costava arrossegar aquesta carrosseria, però que d'ençà que es va posar en mans del seu nou preparador físic, Azuz Simcich, cobreix a còpia de gambades tota la pista i ha guanyat força. Als seus 29 anys és, al costat del número u (30-2), el jugador amb el millor balanç en el primer tram de la temporada: 27 triomfs i set derrotes.

Igual que Djokovic, no havia cedit ni un sol parcial en tot el torneig i camina amb fermesa, sense pors, però quan aspira a una recompensa més grossa, a l'hora de fer el gran salt, es trava. El txec ha perdut 10 dels seus 11 últims enfrontaments davant d'un top ten; Nadal, als quarts d'Austràlia, va ser la seva última gran distinció. Aquesta vegada tampoc va sortir del guió i va anar de més a menys. Va passar de guerrejar en el primer set i capgirar el segon a desfigurar-se en el definitiu (va cedir un 4-0 irreparable).

Djokovic també va mantenir la tònica, el seu propi pentagrama. Per intentar neutralitzar la potència de Berdych, concís i explícit en el joc, va proposar intercanvis més llargs. Va explorar per aquesta via i va trobar els errors no forçats (50) del txec, que malgrat tot va estirar el primer parcial i va trobar un aliat en els núvols de Montecarlo, tan actius a partir del segon que fins i tot el van aturar durant mitja hora. Li va venir bé l'aturada a Berdych, break al retorn i capaç d'anivellar el duel, però després es va enfonsar com un gegant de fang.

Ell, sis del món ara (desbanca Milos Raonic i David Ferrer), també es va agenollar davant el rei Nole, que la setmana vinent no sortirà de les seves estances de la cort i descansarà fins l'1 de maig, quan comenci una nova edició del Mutua Madrid Open.