El periodisme consisteix a donar notícies, a ser Fernando Borderías

Encara jubilat, Fernando Borderías sempre sabia més coses que qualsevol dels que teníem la sort de poder compartir un tallat, o de tant en tant un bon dinar, necessitats com estàvem de recordar la nostra condició de periodistes, els deures i les obligacions de l'ofici après en aquelles redaccions que funcionaven com un taller obrer, sales en què la tradició oral tenia més força que les piulades d'avui.

No tirava floretes a ningú sinó que ens renyava per la temptació que teníem de convertir-nos en relacions públiques o masturbadors de lectors per les ofertes temptadores del poder. No va acceptar mai ser cap, només va exercir de forma interina un parell de dies, fins que es va adonar que si canviava de gorra, si passava a l'altre costat, deixaria de ser l'heroi romàntic d'aquells nois que de petits somiaven ser grans per tancar els bars de la ciutat i obrir els vestuaris i les sales de premsa de Sarrià i el Camp Nou.

Molts pocs han representat millor la figura del periodista bohemi i irònic, curiós i perseverant, tenaç, admirablement digne, terriblement sincer, de vegades corrosiu i fins i tot cruel, entregat a la causa. No he conegut en la meva vida un periodista que fos més fidel a la professió que Borderías.

L'opinió se la guardava per a les converses amb els seus amics, la majoria deixebles de renom, guardians de les seves essències, com Lluís Canut, potser qui més sap de la vida i mort de Fernando. Als seus oïdors només els oferia informació pura i dura, la notícia al moment, servida per la seva veu d'actor de doblatge i per la dels propis protagonistes, als quals sempre localitzava, per terra, mar i aire, als aeroports o a les estacions, amagats o a plena llum, sempre caçats per Borderías.

Vinculat a Radio Nacional d'Espanya des del 1970 fins al 2007, col·laborador de TVE en espais pioners com Sobre el terreno, el seu programa Los Deportes, de Radio Peninsular, i posteriorment les seves intervencions a Radio Cadena, van ser referencials per ben elaborats i documentats, una mostra del millor periodisme de l'època. El premi a la Trajectòria Periodística que li va concedir la Generalitat, un dels diversos guardons que va rebre, acredita la seva càtedra, reconeguda per joves i veterans, entregats al seu estil. Ningú es va moure millor amb el telèfon ni va donar més notícies en la vida –que és del que es tracta el periodisme– que Fernando Borderías.

Un càncer va posar fi a la seva vida quan tenia 71 anys i aquest dijous se l'acomiadarà a les 10.00 hores al tanatori de les Corts. No sé com serà el periodisme del futur, però mentre ho discuteixen jo seré esclau emocional del que va representar Fernando (Zuera, 1944).