Catalunya, vista a través del quadrat d’Instagram

L’esperit de les fotografies instantànies de Polaroid va ressuscitar a Internet amb Instagram fa gairebé quatre anys i mig. Inicialment era un aplicació pensada per a iPhone que amb els anys s’ha anat estenent a les altres plataformes. Es caracteritza per convertir l’ocular de la càmera dels aparells mòbils en un quadrat i, equipada amb un gran reguitzell de filtres, permet convertir les instantànies més disgracioses en “fotografies d’art”, en paraules del creador de la comunitat de membres de la xarxa, Instagramers, present en 60 països. Phil Gonzalez veu Instagram com un Twitter d’imatges –replica el model de likes i seguidors– en una era en què “la fotografia i el vídeo guanyen la partida a l’escriptura”. Comenta que els sis grups catalans de la xarxa –Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona, Ebre i Aran– són dels més actius, només superats pels italians. Estan formats per gent que no es queda a casa penjant fotos: els agrada sortir al carrer i desvirtualitzar-se. Sobretot a partir d’ara, que ve el bon temps.

La clau és conèixer gent  i rebre algun consell sobre fotografia mòbil

Reflexionar. Triar un dels millors quadrats d’entre la infinitat de possibilitats que ofereix la panoràmica de la ciutat. Apuntar amb l’objectiu. Disparar. Si no convenç, tornar-hi fins a gairebé enamorar-se de la fotografia. Fer córrer els dits sobre de la pantalla com si fossin pinzells sobre un llenç per aplicar els millors filtres. Posar-hi un marc? Ara ja no està gaire de moda. Escriure un comentari, triar paraules clau i, finalment, regalar-la als altres usuaris d’Instagram. Aquest són, a grans trets, els passos que segueix un instagramer abans de compartir una fotografia i que s’aniran repetint aquest dissabte en els cervells de les persones que està previst que assisteixin a la 11a trobada mundial #Instameet.

La trobada #Instameet és mundial en el sentit que està convocada aquest dissabte en una seixantena de ciutats. Tots els usuaris d’Instagram del món podran compartir fotografies sota la mateixa etiqueta. “La clau és passar una bona estona, conèixer altres persones amb qui comparteixes afició i rebre algun consell sobre tècniques de fotografia mòbil”, explica la Marta Alonso, fundadora d’Instagramers Barcelona i autora d’un llibre que es presenta la setmana vinent i que defineix la xarxa de fotografies i vídeos com “el nou espai de la cultura creativa”. El reclam comercial de l'obra s’atreveix a dir, fins i tot, que “el Picasso del futur és avui a Instagram”.

Demà, el Pont del Diable de Tarragona patirà un gran atac per part dels instagramers. A l’aqüeducte romà no li faran cap mal, només el bombardejaran de fotografies amb l’objectiu de celebrar la trobada mundial i d’enriquir el primer mapa turístic fet al món amb fotografies d’Instagram, iniciativa de la comunitat tarragonina i que està previst, segons Phil González, que s’expandeixi aquest any a Girona, Bilbao, Madrid i Saragossa. Estava previst també que dissabte se celebrés un acte que havia d'aplegar 200 persones a Barcelona amb motiu de l'#Instameet, però s'ha cancel·lat a última hora davant la previsió de mal temps, segons han informat els organitzadors.

La difusió del patrimoni històric i de l’oferta turística ha descobert un nou món amb la xarxa social fotogràfica, només superada per Facebook en nombre d’usuaris. “Veus una imatge bonica i penses: jo voldria ser aquí i fer una foto com aquesta! A més, normalment està geolocalitzada i pots saber ràpidament on és”, explica la instagramer Susanna Ginesta. “Com a ciutadans, fem més cas al que ens diu algú com nosaltres que no pas un anunci o una empresa. És l’eina ideal”, afegeix. Les quatre diputacions catalanes i l’Agència Catalana de Turisme comparteixen aquesta visió. Totes han participat en algun projecte relacionat amb Instagram.

La difusió del patrimoni i l’oferta turística ha descobert un nou món amb Instagram

El director general del Patronat de Turisme Costa Brava Girona, Ramon Ramos, creu que l'aplicació fotogràfica contribueix a “donar a conèixer municipis i esdeveniments singulars” i fa que, al mateix temps, els usuaris esdevinguin “prescriptors de les destinacions a través de les xarxes socials”. Fa dos anys que el Patronat impulsa el projecte Instagram Your City, que consisteix a fer trobades en municipis de la província coincidint amb alguna celebració. Esmorzen i fan una caminada conjunta –o instawalk, en l’argot propi– en què un guia fa una explicació mentre els participants poden anar fent fotografies. Celebren un concurs per escollir les millors. Després d’un descans hivernal, el projecte es reprèn el pròxim 4 d’abril a Espolla (Alt Empordà) coincidint amb el festival del vi Vívid.

Pilar Junyent, fundadora del grup d’instagramers de Girona i que col·labora amb l’organització dels instawalks del patronat gironí, explica que amb aquesta mena d’actes sempre es descobreix algun “racó nou”. Sembla que les fires i celebracions més populars i arrelades al territori, algunes molt antigues, han conquerit Internet gràcies als usuaris d’Instagram, motivats “per transmetre emocions en temps real” i capaços de donar un “èxit viral” a les imatges, opina Marisol Fó, del Patronat de Turisme de Lleida. La Diputació de Tarragona també ha organitzat concursos de fotografies de la Costa Daurada i l’Ajuntament de la capital tarragonina cada mes tria un fotògraf que s’encarrega de descobrir nous racons de la ciutat.

Indrets com el Parc Nacional d’Aigüestortes, la Colònia Güell i actes populars com la Festa de la Sal de l’Escala o Temps de Flors a Girona estan molt ben documentats a l’àlbum viu d’Instagram. Catalunya va ser pionera l’any 2012 amb un projecte de l’Agència Catalana de Turisme que consisteix a convidar diversos instagramers populars de diverses nacionalitats a fer un viatge pel territori i a publicar fotografies sota l’etiqueta #CatalunyaExperience. Instagramers Barcelona va col·laborar amb el llançament d’aquest format que, segons Marta Alonso, “avui exploten les principals oficines turístiques del món”. En termes globals, però, Phil González considera que aquestes organitzacions “encara estan molt verdes”.

Susanna Ginesta va fer d’ambaixadora catalana de l’edició del #CatalunyaExperience del juny passat. “Sóc una apassionada de Catalunya i poder fer un viatge amb altres persones d’arreu del món pel nostre país, ensenyant el bo i millor de les nostres tradicions va ser molt emocionant”, recorda. El que li va agradar més va ser comparar els “punts de vista” de les fotografies dels altres convidats amb els seus i pujar per primera vegada en un globus. És probable que aquesta iniciativa es torni a repetir aquest any, si bé encara no està confirmat del tot, segons informen fonts de l’Agència Catalana de Turisme.

La cultura i les tradicions marquen l’ús d’Instagram en un territori concret, comenta Phil González. En funció de la zona geogràfica les comunitats d’usuaris van evolucionant de manera singular. El creador d’Instagramers explica que a Itàlia s’ha arribat a un ús molt professional de la xarxa que ha obligat a crear una associació per gestionar-la que és col·laboradora de la Biennal de Venècia. Comenta també que els nord-americans en tenen prou quedant en un parc per fer fotografies, mentre que els espanyols i els italians solen aprofitar les trobades també “per anar a prendre alguna cosa”.

González va crear Instagramers l’any 2011 malgrat el rebuig inicial dels creadors d’Instagram al seu projecte. Quan l'empresa es va adonar de la creació de la comunitat, li van esborrar el perfil. Amb els anys la relació ha evolucionat cap a una simbiosi i les 400 comunitats geogràfiques d’Instagramers serveixen “per donar un valor afegit més enllà dels likes i seguidors”. Phil González, líder de l’estratègia digital d’AMC a Espanya, creu que l’èxit de la xarxa rau en les activitats paral·leles que giren entorn seu, com els concursos i les exposicions, a banda del fet que Instagram es restringeix als aparells mòbils. No permet pujar continguts des d’un ordinador. Ara Instagramers té fins i tot una acadèmia itinerant que imparteix cursos de fotografia mòbil, present el cap de setmana passat a la Vall d’Aran. Malgrat tot, però, González diu que no es guanya la vida amb aquest projecte, ja que considera que convertir-lo en una empresa el desvirtuaria.