Les dificultats de França

Va haver-hi traspassos milionaris que van fer tremolar literalment als estaments polítics de París, que van discutir públicament els generosos estipendis del club i els salaris d'uns jugadors que estaven cridats a ser els únics amos de la Ligue 1. Després de dos anys d'èxits, ara la realitat és una altra: el PSG no és un club de comandament –encara menys a Europa–, sinó que competeix i ho fa contra rivals com el Lió, líder amb un punt d'avantatge, i l'Olympique de Marsella de Bielsa, que només està a un partit de diferència. Un fiasco fins avui perquè tots dos contendents no li arriben ni a la sola de la sabata quant a pressupost, però sí que rivalitzen quant a futbol i resultats.

Anthony Lopes (porter del Lió; 24 anys). Des que Lloris va marxar al Tottenham el 2012, el buit de la porteria del Lió era enorme i per descomptat massa gran per a l'anònim Vercoutre. Però aquest porter francès d'arrels portugueses –ha jugat en les seleccions inferiors lusitanes i va arribar a ser convocat en una eliminatòria de fa un parell de cursos contra Irlanda del Nord– sembla decidit a canviar la història. Acumula bones actuacions sota els pals del Lió, líder de la Ligue 1, com la que va aconseguir en la contundent victòria sobre el Montpeller (1-5). Va parar, de pas, un penal a Lucas Barrios.

De Silvestri (central del Sampdoria; 26 anys). A la seva bona temporada, sòlid a l'eix de la defensa, contundent en el rebuig i tot un vigilant en el marcatge individual, li faltava un gol. I el va marcar amb una forta rematada després d'un córner contra un Càller (2-0) que s'acobla a la zona de descens per més que tingui Zola a la banqueta. Expeditiu, ràpid i a gust en el futbol de contacte, sembla que la Premier li ve com anell al dit. El temps ho dirà. Mentrestant, manté el seu equip a la zona burgesa, igualat amb el Fiorentina.

David Luiz (central del PSG; 27 anys). Defensa que no deixa indiferent pel seu caràcter i ambició sobre la gespa, fa uns mesos que destaca en el bon sentit. Així, per més que falli en conceptes tàctics, es corregeix a temps gràcies a la velocitat de les seves cames. Per aquest motiu li ha agafat el truc a la Ligue 1 i s'ha convertit novament (com ja ho va ser amb Mourinho al Chelsea) en un comodí per a Blanc, ja que també actua de migcampista, com va fer fa dues setmanes contra el Mònaco. En aquesta jornada, va tornar a l'eix de la defensa i va celebrar un gol contra el Lens (4-1). Va ser amb un llançament de falta de 35 metres.

Papadopoulos (central del Leverkusen; 23 anys). Va ser convidat per l'Espanyol l'any 2007 a fer una prova. Satisfet el club català, es va topar de morros amb la realitat quan l'Olympiacos va taxar el jugador. Sense negoci ni opcions, el central va acabar per guanyar-se un nom a Grècia i després va fer el salt a la Bundesliga, al Schalke, on no va trobar la regularitat necessària per les seves lesions successives. Una constant en la seva carrera perquè li passa el mateix al Leverkusen. Futbolista de xoc que va bé en el joc aeri, va demanar pas per fi contra el Paderborn (0-3) amb un gol. És jove i té futbol.

Müller (atacant del Bayern; 25 anys). Expliquen des del cos tècnic de Pep Guardiola que Thomas Müller és un jugador únic. Sobretot perquè gairebé mai segueix les consignes tàctiques i gairebé sempre se surt amb la seva, amb la pilota o amb el gol. Aquest instint rematador i manefles el fa diferent, amb una molt bona arribada que és difícil de parar. Va fer dos gols al Hannover aquesta setmana (1-3) i es torna a definir com un atacant top: 11 gols i 10 assistències des de l'inici de temporada a la Bundesliga. Visca l'anarquia futbolística de Müller! Pot jugar de volant, extrem i davanter, i tot li surt bé.

Kohr (migcampista de l'Augsburg; 21 anys). L'Augsburg és la sorpresa de la Bundesliga, equip que amb el seu 4-2-3-1 s'ha assentat a la zona europea. No té jugadors de renom (més enllà de Halil Altintop), però planteja duels amb tot just 30 metres i es defensa de meravella. També té joves valors com Kohr, que va jugar molt d'inici però que ha perdut minuts per l'arribada de Hojbjerg. Una pena que no juguin junts, perquè la pilota es mouria amb més rapidesa i intenció. Kohr així ho va reclamar aquesta setmana, quan va agafar el rebuig d'un penal llançat per Werner per batre el Wolfburg, segon classificat.

Pastore (extrem del PSG; 25 anys). Ha carregat durant tres temporades el preu que va pagar l'equip parisenc pel seu traspàs del Palerm (42 milions). Jutjat sempre sota aquesta lupa, li va costar d'enfilar el seu futbol de saló, el que fa el que li dóna la gana amb la pilota entre les botes. Però des de fa uns mesos se'l veu més lliure, com si hagués madurat. Esquivades impossibles, regatejos que arrenquen aplaudiments i jugades de mèrit que decideixen partits. Va fer un golàs contra el Lens (4-1) i en va servir un altre.

Guardado (migcampista del PSV; 28 anys). Va començar d'extrem, va passar a lateral i es va desplegar també com a volant i fins i tot de fals 9. Dépor i València així ho van testificar. Però Cocu, míster del PSV, li tenia reservada una nova aventura perquè el va recol·locar de migcampista. Després d'una època una mica àrida, normal perquè no tenia referències del lloc, el mexicà sembla trobar-se d'allò més còmode a la medul·lar. No sofreix lesions perquè castiga menys els músculs –no fa tants esprints– i és feliç perquè toca molt més la pilota del que mai hagués imaginat. Té criteri per repartir i, de pas, no oblida la seva època d'atacant: contra el Go Ahead Eagles (0-3) va celebrar un gol.

Lacazette (davanter del Lió; 23 anys). Ja el persegueixen els millors clubs d'Europa. No hi ha un davanter a França amb més bon percentatge de rematada i gols, ja que és el pitxitxi amb 23 xarxes en 25 partits (el segueix Gignac, de l'OM, amb 16). Aquesta setmana, l'hàbil i veloç davanter va aconseguir dos punts –un de penal i l'altre de volea– contra el Montpeller (1-5) i ja pocs dubten que si Lacazette està en forma el Lió pot conquerir un títol que fa anys que se li resisteix. Format al planter del Lió, sembla qüestió de mesos que engreixi els comptes del club.

Harry Kane (davanter del Tottenham; 21 anys). És un fix en aquesta secció i bé que s'ho mereix. Va començar com una eclosió suggeridora per ser un davanter anglès, espècie en extinció encara que ho discuteixi Rooney. Però a cada jornada s'engeganteix la seva llegenda, ja que suma 26 punts des de l'inici de la temporada (16 a la Premier –a només un gol de caçar Agüero i Costa, que no és poca cosa–, 7 a la Lliga Europa i 3 més a la Capitan One Cup). És el davanter de moda, el jugador que on posa l'ull posa la bola. Poques vegades s'ha vist una evolució tan enorme d'un curs a un altre, sobretot perquè Kane era un jove desconegut que es va fer en categories inferiors d'Anglaterra. És el gran descobriment de Pochettino i del futbol.

Eto'o (davanter del Sampdoria; 33 anys). No va començar amb bon peu el davanter a la Samp. Resulta que el seu divisme i la seva facilitat per fer-se el romancer –no va voler exercitar-se a doble sessió, entre altres coses– li van valer dues baralles amb l'enèrgic i dictatorial entrenador Mihajlovic. Però després de la tempestat ha arribat la calma i l'Eto’o futbolista, que contra el Càller (2-0) va adormir la pilota amb el pit per després engaltar amb virulència i celebrar el seu primer gol en la seva nova aventura italiana.