La justícia anul·la l'ampliació de l'estadi Santiago Bernabéu
La sentència envia als llimbs el projecte dissenyat pel president del club, Florentino Pérez, per ampliar l'estadi i construir un complex comercial i hoteler
La sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia ha anul·lat la modificació del Pla General d'Ordenació Urbana aprovat per l'Ajuntament de Madrid i confirmat per la Comunitat (tots dos, en mans del Partit Popular) el 15 de novembre del 2012, que feia possible l'ampliació de l'estadi Santiago Bernabéu mitjançant un intercanvi de parcel·les entre el Reial Madrid i el govern local.
La sentència, comunicada ahir a l'Ajuntament i a la qual ha tingut accés EL PAIS, és recurrible davant el Tribunal Suprem, però, en principi, envia als llimbs el projecte dissenyat pel president del club, Florentino Pérez, per ampliar l'estadi i construir un complex comercial i hoteler a la façana que limita amb el passeig de la Castellana.
La història es remunta al 1991, quan el Reial Madrid va acordar amb l'Ajuntament construir un aparcament al costat de l'estadi. No ho va arribar a fer, i va passar a deure al govern local 2,8 milions d'euros. El 1998, en una operació diferent, el club va pactar un bescanvi de terrenys amb l'Ajuntament: li va cedir una parcel·la a l'antiga ciutat esportiva (valorada en 13,5 milions) i va rebre quatre terrenys al carrer de Julián Camarillo (13 milions) i un altre a Las Tablas (488.000 euros). No obstant això, el traspàs d'aquest últim no va arribar a tancar-se perquè el seu ús esportiu públic impedia que fos cedit. L'Ajuntament i el club van signar un conveni el 29 de juliol del 2011 per lligar tots els detalls que faltaven, però llavors la finca de Las Tablas ja estava taxada en 22,7 milions d'euros.
Per compensar aquest augment de valor, l'Ajuntament va lliurar al club quatre terrenys al carrer de Mercedes Arteaga (valorats en 4,4 milions); una finca a Valdebebas (8,7 milions), i una franja de tres metres d'amplada al voltant del Santiago Bernabéu, on ja hi havia els pilars i contraforts de l'estadi (6,9 milions). Els 2,8 milions que faltaven per quadrar els comptes són els que corresponien al deute del 1991 per aquell aparcament.
Aquest conveni del 2011 va ser recorregut davant la justícia, i a més és objecte d'una investigació de la Comissió Europea, que entén que pot ser que es tractés d'una ajuda pública de l'Ajuntament al club.
El novembre del 2011, quatre mesos després de signar-se el conveni, l'Ajuntament va aprovar el pla urbanístic que permetia al club cobrir l'estadi, construir un centre comercial de 12.250 metres quadrats a la façana de la Castellana, i fer un aparcament de 600 places. A canvi, el Reial Madrid es comprometia a convertir el centre comercial actual de La Esquina, entre els carrers de Concha Espina i Padre Damián, en un parc públic, i a cedir quatre parcel·les del carrer de Mercedes Arteaga a l'Ajuntament, precisament les quatre que havia rebut en virtut del conveni anterior. A més, havia de pagar 6,6 milions en metàl·lic.
El recurs plantejat al tribunal aportava quatre motius per anul·lar el pla urbanístic de l'Ajuntament, però els magistrats n'han tingut prou amb el primer i ni tan sols han entrat a valorar la resta. Han acceptat que s'ha produït una vulneració de la llei regional del sòl i de les normes del mateix Pla General d'Ordenació Urbana, entre altres raons perquè l'operació comprèn parcel·les allunyades a més de set quilòmetres entre si (al passeig de la Castellana i al districte de Carabanchel. No són, per tant, àrees homogènies, segons el tribunal, i l'edificabilitat en una zona no pot compensar-se en una altra que estigui allunyada d'aquesta.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.